Jubileu és el nom que rep un any particular: sembla que deriva de l’instrument utilitzat per a indicar el seu inici; es tracta del yobel, el corn de marrà, el so del qual anuncia el Dia de l’expiació (Yom Kippur). Aquesta festa se celebra cada any, però adquireix un significat especial quan coincideix amb l’inici de l’any jubilar. Sobre això trobem una primera idea a la Bíblia: s’havia de convocar cada cinquanta anys perquè era l’any “extra”, calia viure’l cada «set vegades set anys» (Lv 25,8). Encara que era difícil de realitzar, es proposava com l’ocasió per a restablir la relació correcta amb Déu, amb les persones i amb la creació, i comportava el perdó dels deutes, la restitució dels terrenys alienats i el repòs de la terra.
Citant el profeta Isaïes, l’evangeli segons sant Lluc descriu d’aquesta mateixa manera la missió de Jesús: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor» (Lc 4,18-19; cf. Is 61,1-2). Aquestes paraules de Jesús es van convertir també en accions d’alliberament i de conversió en les seves trobades i relacions quotidianes.
El papa Bonifaci VIII, l’any 1300, va convocar el primer Jubileu, anomenat també “Any Sant”, perquè és un temps en el qual s’experimenta que la santedat de Déu ens transforma. Amb el temps, la freqüència ha anat canviant: al principi era cada cent anys; el 1343 Climent VI ho va reduir a cinquanta anys i el 1470 Pau II ho va reduir a vint-i-cinc anys. També hi ha moments “extraordinaris”: per exemple, el 1933, Pius XI va voler commemorar l’aniversari de la Redempció, i el 2015 el papa Francesc va convocar l’Any de la Misericòrdia. També ha estat diferent la manera de celebrar aquest any: en l’origen coincidia amb les visites a les basíliques romanes de Sant Pere i Sant Pau, per tant, amb el pelegrinatge, posteriorment es van afegir altres símbols, com la Porta Santa. En participar de l’Any Sant s’obté la indulgència plenària.
La tradició dicta que cada Jubileu es proclami a través de la publicació d’una butlla papal (o butlla pontifícia) de convocatòria. Per butlla s’entén un document oficial, generalment escrit en llatí, amb el segell del Papa, la forma del qual dona nom al document. Al principi el segell acostumava a ser de plom i portava a l’anvers la imatge dels sants apòstols Pere i Pau, fundadors de l’Església de Roma, i al revers, el nom del Pontífex. Més tard, un segell de tinta va substituir el segell metàl·lic, però aquest es va continuar utilitzant per als documents de més importància. Cada butlla s’identifica per les seves paraules inicials. Per exemple, sant Joan Pau II va convocar el gran Jubileu de l’any 2000 amb la butlla Incarnationis mysterium ‘El misteri de l’Encarnació’, mentre que el papa Francesc va convocar el Jubileu extraordinari de la Misericòrdia (2015-2016) amb la butlla Misericordiæ vultus ‘El rostre de la Misericòrdia’. La butlla de convocatòria del Jubileu, en la qual s’indiquen les dates d’inici i final de l’Any Sant, acostuma a publicar-se l’any anterior, coincidint amb la solemnitat de l’Ascensió. Per al present Jubileu de 2025, la corresponent butlla anomenada Spes non confundit fou presentada dia 9 de maig de 2024.
El logotip oficial del Jubileu 2025 representa quatre figures estilitzades que indiquen la humanitat provinent dels quatre racons de la terra. Abraçades entre elles, indiquen la solidaritat i la fraternitat que uneix els pobles. La primera figura està aferrada a la creu. És el signe no sols de la fe que abraça, sinó també de l’esperança que mai no pot ser abandonada, perquè sempre la necessitem, sobretot en els moments de més necessitat. Convé observar les ones que tenen a sota i que estan en moviment, perquè mostren que la peregrinació de la vida no sempre passa per aigües tranquil·les. Moltes vegades les experiències personals i els esdeveniments del món exigeixen amb més intensitat la crida a l’esperança. És per això que s’ha de subratllar la part inferior de la creu que s’allarga i es transforma en una àncora i que s’imposa per damunt del moviment de les ones. Com bé sabem l’àncora ha estat utilitzada com a metàfora de l’esperança. De fet, l’àncora de l’esperança és el nom que en argot mariner es dona a l’àncora de reserva usada per les embarcacions per a fer maniobres d’emergència que permetin estabilitzar la barca durant les tempestes. Cal no oblidar el fet que la imatge mostra que el camí del peregrí no és un fet individual, sinó comunitari amb l’empremta d’un dinamisme en creixement que tendeix cada vegada més cap a la creu. La creu no és estàtica, sinó dinàmica i s’encorba cap a la humanitat, sortint al seu encontre i no deixant-la sola, oferint la certesa de la presència i la seguretat de l’esperança. Es destaca, finalment, amb color verd el lema del jubileu 2025: Peregrinantes in spem.
Durant el camí, el cant aflora molt freqüentment als llavis, gairebé com si fos un fidel company per expressar els motius del viatger. Això també s’aplica a la vida de fe que és un pelegrinatge a la llum del Senyor Ressuscitat. Les Sagrades Escriptures estan impregnades de cant i els Salms són un exemple notable: les oracions del poble d’Israel van ser escrites per ser cantades. La tradició de l’Església no fa més que perllongar aquesta relació, fent del cant i de la música un dels pulmons de la litúrgia. El Jubileu, que de per si mateix s’expressa com un esdeveniment del Poble de Déu en marxa cap a la Porta Santa, troba també en el cant una de les maneres per donar veu al seu lema, “Pelegrins de l’esperança”.
El text conté nombrosos temes de l’Any Sant. En primer lloc, el mateix lema, troba el millor ressò bíblic en algunes pàgines del profeta Isaïes (Isaïes 9 i Isaïes 60). Els temes de la creació, la fraternitat, la tendresa de Déu i l’esperança al destí ressonen en un llenguatge que no és “tècnicament” teològic, encara que ho sigui en el fons i en les al·lusions, per fer-lo ressonar amb eloqüència a les orelles del nostre temps.
Pas a pas, el poble dels creients en el seu pelegrinatge diari es recolza confiadament en la font de la Vida. El cant que sorgeixi espontàniament durant el camí (cf. Agustí, Discorsi, 256) està dirigit a Déu. És un cant ple de l’esperança de ser alliberats i sostinguts. És un cant acompanyat del desig que arribi a les orelles d’aquell que el fa brollar. És Déu qui, com una flama sempre viva, manté encesa l’esperança i dona energia a les passes del poble que camina.
El profeta Isaïes veu repetidament la família d’homes i dones, fills i filles, que tornen de la dispersió, reunits a la llum de la Paraula de Déu: “El poble que caminava a les tenebres ha vist una gran llum” (Isaïes 9, 1). La llum és la del Fill fet home, Jesús, que amb la seva Paraula reuneix tots els pobles i les nacions. És la flama viva de Jesús la que mou el pas: “Alça’t, revesteix-te de llum, perquè ve la teva llum, la glòria del Senyor resplendeix sobre tu” (Isaïes, 60,1).
L’esperança cristiana és dinàmica i il·lumina el pelegrinatge de la vida, mostrant la cara de germans i germanes, companys de camí. No és un deambular com a llops solitaris, sinó un camí de poble, confiat i joiós, que avança cap a una destinació Nova. El bufa de l’Esperit de vida no deixa d’il·luminar l’aurora del futur que sorgeix. El Pare celestial observa amb paciència i tendresa el pelegrinatge dels seus fills i els obre de bat a bat el Camí, assenyalant Jesús, el seu Fill, que es converteix en espai de camí per a tothom.
L’himne del Jubileu 2025, va ser triat d’entre 270 propostes arribades de 38 països diferents. El guanyador del Concurs Internacional convocat per la Santa Seu va ser el Mestre Francesco Meneghello, de Pàdua. La música és de Francesco Meneghello. El nom del guardonat es va anunciar en el mes de maig de 2024, durant els actes de convocatòria del Jubileu. El Cor Musical de la Capella Pontifícia Sixtina fou l’encarregada de gravar la primera edició de l’Himne Oficial del Jubileu 2025.
L’Església de Mallorca compta amb la seva pròpia versió arranjada per la Comissió de Cant Litúrgic de la Seu de Mallorca i ja ha estat interpretada per la Capella de Música de la mateixa catedral i per l’Escolania de Blauets de Lluc, en el transcurs de les respectives celebracions d’obertura de l’Any Sant com a llocs jubilars.
Abans de l’obertura de l’Any Sant a l’Església de Mallorca, el Bisbe Monsenyor Sebastià Taltavull va designar que els fidels de la nostra diòcesis podran obtenir la gràcia del Jubileu peregrinant a:
• A la Seu de Mallorca
• A la basílica del Santuari de Lluc
• A la basílica de Sant Miquel de Palma
Al primer d’aquests temples li correspon aquest dret per esser l’església catedral de tots els cristians de Mallorca. Les altres dues basíliques per esser dels dos santuaris marians més visitats de la nostra illa. Un a la ciutat i l’altra a la Part Forana. Amb la designació d’aquests llocs amb tanta tradició de romiatges col·lectius i individuals, ha volgut el nostre Bisbe que Maria, la Mare de Jesús i Mare Nostra, sigui també companya en el pelegrinatge de cada ú. Ella és la guia més segura per arribar al Fill, fins i tot esdevé “l’arca més segura en temps de diluvis” o dificultats, tal com ha dit el Papa Francesc.
Es demana a tots els rectors i responsables de llocs de culte, superiors de congregacions i comunitats religioses, caps d’àrees i delegacions, arxiprestes, directors de col·legis i de llocs d’atenció a les persones… a que s’animin, en el transcurs d’aquest any, a organitzar trobades jubilars en alguns dels indrets esmentats. A qualsevol d’ells hi trobareu acollida i facilitats per poder-hi viure la finalitat del Jubileu. És important que abans contacteu amb els responsables de cada lloc per tal de concretar dates i detalls. En aquest mateix lloc hi trobareu un calendari on hi pujarem les peregrinacions i actes jubilars que aneu indicant i que restarà a disposició dels que ho vulguin consultar.
Pare que esteu en el cel,
que la fe que ens heu donat
en el vostre Fill Jesucrist, el nostre germà,
i la crida a la caritat
que heu infós en els nostres cors
a través de l’Esperit Sant,
desvetllin en nosaltres
la benaurada esperança
en la vinguda del vostre Regne.
Que la vostra gràcia ens transformi
en sembradors de les llavors de l’Evangeli
que fermentin la humanitat i la creació,
tot esperant confiadament
el cel nou i la terra nova
quan, vençudes les forces del mal,
es manifesti per sempre la vostra glòria.
Que la gràcia del Jubileu
revifi en nosaltres, Pelegrins d’Esperança,
l’anhel pels béns eterns
i vessi sobre tot el món
la joia i la pau del nostre Redemptor.
A vós, Déu beneït per sempre,
sigui donada la lloança i la glòria
pels segles dels segles.
Amén.
La indulgència, do inestimable de la misericòrdia divina, és un dels “signes” peculiars dels anys jubilars. El dilluns 13 de maig de 2024, la Penitenciaria Apostòlica va donar a conèixer les Normes sobre la concessió de la Indulgència durant el Jubileu del 2025. La Indulgència, escriuen, citant el que afirma el Papa Francesc a la Bula de Convocació del Jubileu, Spes non confundit , és «una gràcia jubilar» que «permet descobrir com d’il·limitada és la misericòrdia de Déu». També en ocasió del proper Jubileu, per voluntat del Sant Pare, la Penitenciaria «pretén motivar els ànims dels fidels per desitjar i alimentar el piu desig d’obtenir la Indulgència» i per això ha establert algunes prescripcions i pautes per als pelegrins.
Podran rebre la indulgència, amb la remissió i el perdó dels pecats, tots els fidels «veritablement penedits» i «moguts per l’esperit de caritat», «que, en el curs de l’Any Sant, purificats a través del sagrament de la penitència i alimentats per la Santa Comunió, preguin per les intencions del Summe Pontífex», es llegeix a les Normes. Seguint les disposicions de la Penitenciaria, signades pel Penitenciari Major, S.E. el cardenal Angelo De Donatis, la indulgència es podrà aplicar «a les ànimes del Purgatori en forma de sufragi».
Els fidels, “peregrins d’esperança”, podran aconseguir la Indulgència si emprenen un pelegrinatge cap a qualsevol lloc jubilar, cap a almenys una de les quatre Basíliques Papals Majors de Roma, a Terra Santa o en altres circumscripcions eclesiàstiques, i participant en un moment de pregària, celebració o reconciliació. També si «visiten devotament qualsevol lloc jubilar», vivint moments d’adoració eucarística i meditació, concloent amb el Pare Nostre, la Professió de Fe i les invocacions a Maria.
Així mateix, visitant altres llocs del món, com, entre d’altres, «les dues Basíliques Papals menors d’Assís: de Sant Francesc i de Santa Maria dels Àngels; les Basíliques Pontifícies de la Verge de Loreto, de la Verge de Pompeia, de Sant Antoni de Pàdua». En cas de greu impediment, els fidels «veritablement penedits que no podran participar en les solemnes celebracions, en les peregrinacions o en les pies visites», podran aconseguir la indulgència jubilar, amb les mateixes condicions, el Pare Nostre, la Professió de Fe en qualsevol forma legítima i altres oracions d’acord amb les finalitats de l’Any Sant, oferint els seus patiments o dificultats de la pròpia vida».
Una altra modalitat per aconseguir la indulgència seran les «obres de misericòrdia i de penitència, amb les quals es testimonia la conversió empresa». Els fidels, «seguint l’exemple i el mandat de Crist», són estimulats «a fer més freqüentment obres de caritat o misericòrdia, principalment al servei d’aquells germans que estan aclaparats per diverses necessitats». Així mateix, si es dirigeixen a visitar «els germans que es troben en necessitat o en dificultat (malalts, empresonats, ancians en solitud, persones amb capacitats diferents…), com fent un pelegrinatge cap al Crist present en ells».
L’«esperit penitencial», es llegeix també a les Normes, «és com l’ànima del Jubileu» i, per tant, la indulgència podrà ser aconseguida també «abstenint-se, en esperit de penitència, almenys durant un dia de distraccions banals (reals i també virtuals) i de consums superflus, així com atorgant una proporcionada suma de diners als pobres, o sostenint obres de caràcter religiós o social, especialment a favor de la defensa i protecció de la vida». I també dedicant una part adequada del propi temps lliure a activitats de voluntariat.
El Bisbat de Mallorca està treballant amb interès en l’organització d’un Pelegrinatge Jubilar a Roma. Les dates previstes per aquest son del 17 al 20 de novembre de 2025. Presidits pel nostre Bisbe, Mons. Sebastià Taltavull, hi son convidats a participar-hi els membres de la nostra Església: els clergues i les seves parròquies, les famílies i els membres de vida consagrada, totes les delegacions diocesanes, els moviments eclesials, les àrees d’atenció i els grups de treballs. També, els malalts, els impossibilitats que ho desitgin… en aquest romiatge a la Ciutat on hi fou fundada l’Església, sempre tothom hi és ben arribat. Esteu atents al procés d’inscripcions.
La Família Missionera Verbum Dei celebra el Jubileu a la Seu
El dissabte 15 de març, la Catedral de Mallorca acollí [...]
La Catedral de Mallorca acollirà els peregrins per l’Any jubilar
La Catedral de Mallorca, juntament amb la basílica de Sant [...]
La Diòcesi de Mallorca participa en l’Assemblea de delegats de Mitjans de Comunicació Social reunida a Roma pel Jubileu 2025
L’Assemblea de delegats diocesans per a les Comunicacions Socials té lloc enguany a [...]
