{"id":1894,"date":"2022-02-09T10:11:01","date_gmt":"2022-02-09T10:11:01","guid":{"rendered":"http:\/\/bisbatdemallorca.aplicacionesinteligentes.es\/cat\/?page_id=1894"},"modified":"2025-10-30T16:37:02","modified_gmt":"2025-10-30T15:37:02","slug":"historia-de-la-diocesi","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria de la Di\u00f2cesi"},"content":{"rendered":"

123 a.C. Cecili Metel anexiona les Balears a l\u2019Imperi Rom\u00e0<\/h4>\n

Potser Sant Pau pos\u00e0s peu a Mallorca en el seu viatge a Hisp\u00e0nia.<\/p>\n

En el s. III ja hi ha vestigis de cristianisme a Mallorca.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

<\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

Bas\u00edliques Paleocristianes<\/h4>\n
    \n
  • Son Peret\u00f3 i Sa Carrotja a Manacor<\/li>\n
  • Son Fiol a Santa Maria del Cam\u00ed<\/li>\n
  • Son Forn\u00e9s a Montu\u00efri<\/li>\n<\/ul>\n

    En el segle IV sabem que hi havia un Monestir a Cabrera, ja que son Abat, l\u2019any 398, escriu una carta a Sant Agust\u00ed.<\/p>\n

    466<\/strong> Reuni\u00f3 de Bisbes cat\u00f2lics a Cartago (Nord\u00e0frica) hi participen Helias, bisbe de Mallorca, Macarius, bisbe de Menorca i Opili\u00f3, bisbe d\u2019Eivissa.<\/p>\n

    D\u2019aquest mateix segle \u00e9s la carta del Bisbe Server de Menorca en la qual ens parla d\u2019un cristianisme ben esponer\u00f3s a les Balears.<\/p>\n

    Desaparegut l\u2019Imperi Rom\u00e0 d\u2019Occident (s.V), s\u00f3n nombroses les relacions que trobam amb l\u2019Imperi Bizant\u00ed, com tamb\u00e9 amb l\u2019Imperi Carolingi (s.VII i VIII) que volia i pretenia refer el caigut Imperi Rom\u00e0 d\u2019Occident.<\/p>\n

    902<\/strong> arriben els sarra\u00efns a Mallorca. Tira tira anir\u00e0 desapareixent el cristianisme, si b\u00e9 pareix que, degut a les relacions comercials, els comerciants cristians que arribaven a l\u2019illa no deixaren de celebrar cultes religiosos cristians a Mallorca.<\/p>\n

    1229 arriba l\u2019Alt Rei Jaume I i el Cristianisme<\/h4>\n

    1231-1315<\/strong> Vida i obra de Ramon Llull.<\/p>\n

    1237<\/strong> Es consagra Ramon de Torrella, primer Bisbe de Mallorca despr\u00e9s de la restauraci\u00f3.<\/p>\n

    Una esgl\u00e9sia local unida a Roma i independent dels Bisbats ve\u00efns (Barcelona i Tarragona).<\/p>\n

    1248 Relaci\u00f3 de les primeres parr\u00f2quies de Mallorca<\/h4>\n
      \n
    • 4 a la Ciutat<\/li>\n
    • 31 a la Part Forana<\/li>\n<\/ul>\n

      Es construeixen les dites \u201cEsgl\u00e9sies de repoblament\u201d. Ens podem fer una idea de com eren mirant: Sant Pere d\u2019Escorca, Sant Pere de Castellitx, Sant Miquel de Campanet, L\u2019esglesieta de la Sang (Muro), Santa Magdalena d\u2019Inca. Fa\u00e7ana rom\u00e0nica, Arc g\u00f2tic.<\/p>\n

      1306 Comen\u00e7a la construcci\u00f3 de La Seu<\/h4>\n

      Jaume I havia fet celebrar el culte cristi\u00e0 en la mesquita que hi havia davant l\u2019Almudaina.<\/p>\n

      1346<\/strong> El Bisbe Berenguer Bal\u00b7le, dia primer d\u2019Octubre, consagr\u00e0 un nou altar major per a La Seu.<\/p>\n

      1363-1375<\/strong> Antoni de Galiana, primer mallorqu\u00ed Bisbe de Mallorca.<\/p>\n

      1390-1429<\/strong> Pontificat del Bisbe Llu\u00eds de Prades, el m\u00e9s llarg de la nostra hist\u00f2ria.<\/p>\n

      1391<\/strong> Assalt als Calls d\u2019Inca i Ciutat.<\/p>\n

      1413<\/strong> Arriba Sant Vicen\u00e7 Ferrer, que predic\u00e0 gaireb\u00e9 per tot Mallorca.<\/p>\n

      1429-1446<\/strong> Pontificat de Gil Sanx\u00eds Muny\u00f3s, antic Papa a Pen\u00edscola amb el nom de Climent VIII; resta enterrat a l\u2019antiga Sala Capitular de la Seu, on hi ha un capell blanc que ho recorda.<\/p>\n

      Inquisici\u00f3<\/h4>\n

      Creada pel Papa perqu\u00e8 la sagacitat dels nobles no oprim\u00eds als pobres. Era bo de fer acusar una persona d\u2019heretge per fer-li perdre tots els drets i b\u00e9ns, per aix\u00f2 el Papa erig\u00ed aquest Tribunal. Els problemes arribaren quan arrib\u00e0 a Mallorca la Inquisici\u00f3 dels Reis Cat\u00f2lics (1488), ja que comen\u00e7aren a pesar m\u00e9s altres interessos que la puresa de la Fe. Se suprimeix a les Corts de Cadis (1812).<\/p>\n

      Concili de Trento (1545-1563)<\/h4>\n

      Bisbes reformadors:<\/strong><\/p>\n

      D\u00eddac d\u2019Arnedo (1561-1572): Primera Visita Pastoral. \u00c9s el primer document que tenim de com estaven les parr\u00f2quies de Mallorca.<\/p>\n

      Joan Vich i Manrique (1574-1604): \u00e9s el segon pontificat m\u00e9s llarg de la nostra hist\u00f2ria. Acab\u00e0 La Seu i enllest\u00ed el Portal Major.<\/p>\n

      Les reformes tridentines tamb\u00e9 afavoriren la creaci\u00f3 de les Vicaries, ja fos perqu\u00e8 la poblaci\u00f3 estava lluny de la matriu o per l\u2019augment poblacional de certs lloquets.<\/p>\n

      La Sapi\u00e8ncia<\/h4>\n

      Fundada pel Canonge Mn. Bartomeu Llull (1565-1634).<\/p>\n

      1595 passa a Roma per fer anar endavant la causa de Ramon Llull, son parent.<\/p>\n

      1608 Canonge Penitencier de Mallorca.<\/p>\n

      1611 fa aixecar la tomba de Ramon Llull al Convent de Sant Francesc.<\/p>\n

      1629 aconsegueix unes Bul\u00b7les de Roma fundant la Sapi\u00e8ncia com a Col\u00b7legi de Dret Apost\u00f2lic. En 1628 havien comen\u00e7at les obres. Havia de ser per a 12 estudiants.<\/p>\n

      01.10.1635 hi entren els 6 primers estudiants. Les Constitucions s\u00f3n molt semblants a les del Col\u00b7legi del Patriarca de Val\u00e8ncia de 1550. Juraven que volien ser capellans i sols hi podien residir 8 anys.<\/p>\n

      En el s. XIX pass\u00e0 per molts problemes: foren suprimits els estudis eclesi\u00e0stics, convertit en quarter\u2026 La Reial Societat Econ\u00f2mica d\u2019Amics del Pa\u00eds volia que les rendes anassin al futur Institut de Palma. El 18.12.1880 s\u2019hi fund\u00e0 la Societat Arqueol\u00f2gica Lul\u00b7liana.<\/p>\n<\/div>

      Seminari Conciliar<\/h4>\n

      Erigit per l\u2019Arquebisbe-Bisbe Pere d\u2019Alag\u00f3 l\u2019any 1700 per a 24 seminaristes que viurien all\u00e0 i anirien a les aules de la Universitat de Mallorca o Estudi General.<\/p>\n

      En el s. XIX es suprimeix la Universitat i l\u2019edifici s\u2019ha d\u2019adaptar per fer unes aules.<\/p>\n

      En el s. XIX es va implantant l\u2019internat i s\u2019aixeca el tercer pis.<\/p>\n

      1894<\/strong> Es beneeix l\u2019esgl\u00e9sia neog\u00f2tica, obra dels rectors Pere Josep Llompart i Miquel Maura i Montaner.<\/p>\n

      1948<\/strong> S\u2019habilita una part del Convent dels Agustins com Seminari Menor.<\/p>\n

      1953<\/strong> Es beneeix el Seminari Nou a Son Gibert (Pont d\u2019Inca).<\/p>\n

      1978<\/strong> Es deixa el Seminari Nou i es passa a l\u2019Hostal de l\u2019Almoina.<\/p>\n

      1985<\/strong> Es passa a La Sapi\u00e8ncia.<\/p>\n

      Mallorquins Bisbes de Mallorca<\/h4>\n
        \n
      • Antoni de Galiana (1363-1375)<\/li>\n
      • Pere de Cima (1377-1390)<\/li>\n
      • Arnau Mar\u00ed de Santac\u00edlia (1460-1464)<\/li>\n
      • Sim\u00f3 Bau\u00e7\u00e0 i Sales (1608-1623)<\/li>\n
      • Bernat Cotoner i d\u2019Olesa (1671-1684)<\/li>\n
      • Lloren\u00e7 Despuig i Cotoner (1750-1763)<\/li>\n
      • Bernat Nadal i Cresp\u00ed (1794-1818)<\/li>\n
      • Miquel Salv\u00e0 i Munar (1851-1873)<\/li>\n
      • Mateu Jaume i Garau (1875-1886)<\/li>\n
      • Pere Joan Campins i Barcel\u00f3 (1898-1915)<\/li>\n
      • Gabriel Llompart i Jaume (1925-1928)<\/li>\n
      • Josep Miralles i Sbert (1930-1947)<\/li>\n<\/ul>\n

        Cap\u00edtol de La Seu<\/h4>\n

        Corporaci\u00f3 formada per 16 Canonges que tenien l\u2019ofici d\u2019aconsellar al Sr. Bisbe i d\u2019exercir la Jurisdicci\u00f3 Eclesi\u00e0stica quan hi havia Seu Vacant. Vicari Capitular.<\/p>\n

        El n\u00famero de 16 fou fixat pel Concordat de 1851; abans, a Mallorca, eren 21.<\/p>\n

        Tradicionalment hi havia Dignitats, Oficis i simples Canonges.<\/p>\n

        Dignitats:<\/strong> Deg\u00e0, Arxiprest, Arcedi\u00e0, Xantre, Mestrescola.<\/p>\n

        Oficis:<\/strong> Lectoral, Doctoral, Magistral, Penitencier.<\/p>\n

        Despr\u00e9s del Concili Vatic\u00e0 II (1963-1965) i el nou Codi de Dret Can\u00f2nic (1983), ja no tenen les funcions que tenien: \u00e9s un grup de preveres que t\u00e9 cura del culte de La Seu i es regeixen per uns Estatuts que peri\u00f2dicament pot revisar i revisa el Sr. Bisbe.<\/p>\n<\/div>

        Congregacions i Ordes religiosos establerts a Mallorca<\/h4>\n

        Dones<\/h4>\n

        Monestir de Santa Margalida<\/strong> (1231), ara Hospital Militar.<\/p>\n

        Monestir de Santa Clara, o clarisses<\/strong> (1256), encara existent.<\/p>\n

        Santa Clara va viure de 1194 a 1253, fou canonitzada pel Papa Alexandre IV en 1255.<\/p>\n

        L\u2019any 1256 es funda el Monestir palmes\u00e0, el segon en terres hisp\u00e0niques. S\u2019aixec\u00e0 en terres de Bernat de Santa Eug\u00e8nia, arribant dues monges de Tarragona.<\/p>\n

        L\u2019any 1260 ja s\u2019havia acabat el Convent.<\/p>\n

        1302 es compr\u00e0 unes terres a Guillem de Montesono per fer un claustre.<\/p>\n

        L\u2019esgl\u00e9sia actual \u00e9s del s. XVIII. L\u2019any 1837 hi retornaren les clarisses que havien estat a Inca, S\u2019Esgleieta i en el que ara coneixem com Mercat de l\u2019Olivar.<\/p>\n

        Monestir de Santa Magdalena<\/strong> (1300), segueixen la Regla Agustiniana.<\/p>\n

        Monestir del Puig de Pollen\u00e7a<\/strong> (1371). L\u2019any 1564 passaren a Sant Antoniet, al carrer de Sant Miquel.<\/p>\n

        Monestir de Santa Isabel<\/strong> (1485), Religioses Jer\u00f2nimes. Abans, en aquest casal hi havia una comunitat de Beguines o Beates.<\/p>\n

        Puig de Santa Magdalena (Inca)<\/h4>\n

        L\u2019any 1492 hi pujaren les religioses Clarisses, que l\u2019any 1526 passaren a L\u2019Olivar (S\u2019Esgleieta).<\/p>\n

        Del 1530 al 1534 ho habitaren les Monges Jer\u00f2nimes, que passaren al Serral d\u2019Inca, al Monestir de Sant Bartomeu.<\/p>\n

        Caputxines<\/h4>\n

        1662 es funda el Monestir per Sor Clara Maria Ponce de Le\u00f3n, antiga Virreina de Mallorca. Comencen residint a l\u2019oratori de Sant Feliu, despr\u00e9s passen vora Montision, en terrenys que ara s\u00f3n la Casa de l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/p>\n

        1668 passen al solar que ara ocupen.<\/p>\n

        Ses Tereses (Orde Carmelitana Descal\u00e7a)<\/h4>\n

        Fundada a \u00c0vila per Santa Teresa de Jes\u00fas (1562).<\/p>\n

        1613 Elionor Ort\u00edz converteix casa seva en Monestir.<\/p>\n

        1614 es beneeix el temple, el primer dedicat a la nova beata, beatificada aquell mateix any.<\/p>\n

        1617 arriben dues carmelitanes del Monestir de Loyasa (Guadalajara) per ajudar a la nova fundaci\u00f3.<\/p>\n

        1961 funden a Binissalem, a l\u2019antic Convent dels PP. Agustins, on hi romangueren uns anys.<\/p>\n

        Monestir de Santa Catalina de Sena o Dominiques<\/h4>\n

        1658 arriben les monges de Val\u00e8ncia per deixes del cavaller Joan Despuig.<\/p>\n

        1680 es beneeix l\u2019esgl\u00e9sia.<\/p>\n

        1960 passen al pol\u00edgon de Son Valero.<\/p>\n

        Als anys 20 retornen a Val\u00e8ncia.<\/p>\n

        Homes<\/h4>\n

        Ermitans<\/h4>\n

        La vida ermitana ben prest s\u2019escamp\u00e0 per tota la geografia illenca.<\/p>\n

        Antoni Castanyeda, cavaller de Valladolid i soldat de l\u2019Emperador Carles V, l\u2019any 1541 pateix un naufragi i es refugia a Mallorca, duent vida ermitana per les muntanyes de Valldemossa. Ordenat prevere, s\u2019estableix a Miramar, i al seu voltant s\u2019hi reuneixen diferents ermitans. Entre ells hi havia Joan Mir d\u2019Alar\u00f3 (1624-1688), considerat el pare de l\u2019eremitisme mallorqu\u00ed.<\/p>\n

        En el s. XVIII hi havia ermitans a:<\/p>\n

          \n
        • Valldemossa<\/li>\n
        • La Cel\u00b7la, Pollen\u00e7a<\/li>\n
        • Son Segu\u00ed, Santa Maria del Cam\u00ed<\/li>\n
        • Son Fortesa, Puigpunyent<\/li>\n
        • Santa Ll\u00facia, Mancor de la Vall<\/li>\n
        • Sant Honorat, Algaida<\/li>\n<\/ul>\n

          En el s. XIX:<\/p>\n

            \n
          • Sant Salvador, Felanitx<\/li>\n
          • Santa Magdalena, Inca<\/li>\n
          • Ermita de Betlem, Art\u00e0<\/li>\n
          • Bon Any, Petra<\/li>\n<\/ul>\n

            Eren ermites independents. Diverses vegades el Sr. Bisbe intent\u00e0 unificar-les, sobretot nomenant Visitadors.<\/p>\n

            Actualment sols hi ha la de Valldemossa.<\/p>\n

            El Bisbe Teodor, l\u2019any 1988, promulg\u00e0 unes regles reformades segons l\u2019esperit del Concili Vatic\u00e0 II.<\/p>\n<\/div>

            Amb els Conqueridors (1229) arribaren<\/h4>\n

            Templers<\/h4>\n

            S\u2019establiren a l\u2019antiga Almudaina de Gomar, Palma, ara coneguda com El Temple.<\/p>\n

            A Pollen\u00e7a, on tenien jurisdicci\u00f3 eclesi\u00e0stica i civil.<\/p>\n

            Suprimits en el Concili de Vienne (1311); ja abans, l\u2019any 1307, els Templers de Mallorca foren suprimits i els seus b\u00e9ns passaren als Hospitalers de Sant Joan o de Malta. Foren rectors de Pollen\u00e7a fins al Concordat de 1851.<\/p>\n

            Cavallers de Sant Jordi<\/h4>\n

            D\u2019ells prengu\u00e9 nom la coneguda barriada ciutadana del Prat de Sant Jordi.<\/p>\n

            Cavallers del Sant Sepulcre<\/h4>\n

            Orde fundada a Jerusalem l\u2019any 1099.<\/p>\n

            Entrats a Mallorca, reberen de Gast\u00f3 de Montcada, hereu de Guillem, mort en batalla a Calvi\u00e0, una de les sis mesquites que hi havia a Palma, on hi col\u00b7locaren els cossos dels Montcada, posteriorment traslladats al Monestir de Santes Creus.<\/p>\n

            Restaren a Mallorca fins a l\u2019any 1280, quan retornaren a la Casa Prioral de Santa Anna, Barcelona.<\/p>\n

            Cister a La Real<\/h4>\n

            L\u2019any 1239, Nun\u00f3 San\u00e7 fa donaci\u00f3 de les terres de La Real, Ca l\u2019Abat, a Dei\u00e0 i de terres a Manacor i Porreres a l\u2019Abat de Poblet.<\/p>\n

            El 1266 es comen\u00e7\u00e0 a bastir el monestir.<\/p>\n

            En el s. XIX (1835) foren expulsats els monjos, i a finals de segle l\u2019antic monestir, que esdevingu\u00e9 parr\u00f2quia, fou confiat als Missioners dels Sagrats Cors, que encara el regenten.<\/p>\n

            Premonstratencs a Art\u00e0<\/h4>\n

            Restaren a Mallorca de 1238 a 1425.<\/p>\n

            Regien la parr\u00f2quia d\u2019Art\u00e0, ja que all\u00e0 tenien terres.<\/p>\n

            Frares Dominicans<\/h4>\n

            El Beat Miquel Fabra vivia i feia escola al Palau de l\u2019Almudaina, on restaren fins que a partir de 1231 comen\u00e7aren a aixecar el Convent de Sant Domingo, on ara \u00e9s la Pla\u00e7a Major de Palma. Bastiren esgl\u00e9sia i convent g\u00f2tic que fou esbucat al s. XIX despr\u00e9s de l\u2019exclaustraci\u00f3. Tamb\u00e9 bastiren altres convents:<\/p>\n

              \n
            • 1577 Manacor<\/li>\n
            • 1578 Pollen\u00e7a<\/li>\n
            • 1579 Lloret, al convent que deixaren els O.F.M.<\/li>\n
            • 1604 Inca<\/li>\n<\/ul>\n

              Frares Franciscans<\/h4>\n

              Arribaren amb els conqueridors de 1229 i s\u2019establiren (1232) en el que ara \u00e9s l\u2019Hospital Militar fins a 1281, quan passaren a l\u2019indret que avui coneixem com Sant Francesc.<\/p>\n

                \n
              • 1276 Miramar (Valldemossa), Col\u00b7legi fundat per Ramon Llull<\/li>\n
              • 1281 Convent actual de Sant Francesc<\/li>\n
              • 1329 Convent de Sant Francesc (Inca)<\/li>\n
              • 1441 Convent de Jes\u00fas (Palma)<\/li>\n
              • 1536 Alc\u00fadia<\/li>\n
              • 1546 Lloret<\/li>\n
              • 1567 Convent de Sant Bernad\u00ed (Petra)<\/li>\n
              • 1581 Convent de Sant Francesc (Art\u00e0)<\/li>\n
              • 1599 Convent de Sant Bonaventura (Llucmajor)<\/li>\n<\/ul>\n

                Frares Mercedaris<\/h4>\n

                Dedicats a la redempci\u00f3 dels captius. L\u2019any 1243 ja vengueren el convent que tenien per redimir 300 mallorquins captius dels sarra\u00efns i passaren a viure vora l\u2019Hospital de Sant Andreu (Pla\u00e7a de Cort).<\/p>\n

                A finals del s. XIII es traslladaren vora l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Miquel, on encara tenen convent i temple.<\/p>\n

                Frares Trinitaris<\/h4>\n

                Dedicats a la redempci\u00f3 dels captius. Arribaren a Mallorca l\u2019any 1240 amb un trinitari angl\u00e8s dut per la Infanta Constan\u00e7a, establint-se prop dels Cavallers del Sant Sepulcre i fundant un hospital per a pobres.<\/p>\n

                El 1299 s\u2019establiren on ara hi ha els PP. de Sant Felip Neri, on bastiren un hospital per a 16 infants orfes, conegut com L\u2019Hospital dels Rossos pel color de llur vestit.<\/p>\n

                Canonges Regulars de Sant Antoni<\/h4>\n

                Orde fundada a Fran\u00e7a (1095) per tenir cura dels malalts d\u2019ergotisme o \u201cfoc de Sant Antoni\u201d.<\/p>\n

                L\u2019any 1230 s\u2019estableixen al carrer de la S\u00edquia, ara Sant Miquel, al lloc conegut com Sant Antoniet. L\u2019esgl\u00e9sia actual fou edificada entre 1757 i 1768.<\/p>\n

                L\u2019orde fou dissolt per Carles III (1788), per\u00f2 a Mallorca perdur\u00e0 fins al 1791, quan els frares restants passaren al clergat secular.<\/p>\n

                Posteriorment aixecaren un altre hospital dedicat a Sant Antoni de P\u00e0dua, al lloc conegut com \u201cLa Porta de Sant Antoni\u201d.<\/p>\n

                Carmelites<\/h4>\n

                El 1320 aixecaren convent vora La Riera, ara La Rambla. Expulsats el 1835, el nom ha perdurat; el convent fou convertit en caserna.<\/p>\n

                Cartoixos (Cartoixa de Jes\u00fas Natzar\u00e8, Valldemossa)<\/h4>\n

                El 1399 el rei Mart\u00ed don\u00e0 el seu palau de Valldemossa als cartoixans de Porta Coeli (Val\u00e8ncia). Eren rectors de la parr\u00f2quia de Santa Creu de Palma, on tenien un vicari perpetu.<\/p>\n

                El 1751 comencen les obres de l\u2019esgl\u00e9sia actual, en forma de creu llatina.<\/p>\n

                El 1812 \u00e9s bene\u00efda l\u2019esgl\u00e9sia.<\/p>\n

                El 1835 tota la Cartoixa, excepte l\u2019esgl\u00e9sia, \u00e9s venuda a particulars.<\/p>\n

                De desembre de 1838 a febrer de 1839, Chopin i George Sand hi habitaren.<\/p>\n

                La Crian\u00e7a<\/h4>\n

                Instituci\u00f3 fundada pel canonge Gregori Genovard per a l\u2019educaci\u00f3 de les filles dels nobles, situada al barri de Montision, al carrer de la Crian\u00e7a. Era un internat.<\/p>\n

                El 1538 es posa sota el patronatge de la Universitat de Palma i del Cap\u00edtol de Canonges.<\/p>\n

                Sor Isabel Cifre la dirig\u00ed fins a la seva mort (1542).<\/p>\n

                Al s. XIX passa a ser Escola Dominical per a la formaci\u00f3 de joves treballadores.<\/p>\n

                El 1938 es converteix en escola de Prim\u00e0ria i Batxillerat Laboral, mantenint tamb\u00e9 l\u2019Escola Dominical.<\/p>\n

                El 1955 acull la Casa General\u00edcia de les MMSSCC, que compraren l\u2019edifici el 1981, instal\u00b7lant-hi el noviciat el 1990.<\/p>\n

                Jesu\u00eftes<\/h4>\n

                Fundats per Sant Ignasi de Loiola i aprovats el 1540. El 1561 arriben a Mallorca i s\u2019estableixen a Montision.<\/p>\n

                El 1630 funden un segon col\u00b7legi a Palma, dit de Sant Mart\u00ed, a la parr\u00f2quia de Santa Creu; en una de les expulsions decretades pel rei Carles III (1769) fou donat als teatins, que posaren el nom a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Gaiet\u00e0, ara dita dels Sagrats Cors.<\/p>\n

                El 1688 funden Montision de Pollen\u00e7a.<\/p>\n

                Caputxins<\/h4>\n

                Orde aprovada el 1528 pel Papa Climent VII, que volia tornar al primitiu esperit de Sant Francesc.<\/p>\n

                El 1672 arriben a Mallorca, establint-se a Les Parellades.<\/p>\n

                El 1772 se\u2019ls assignen solars vora la Porta Pintada, i Fra Miquel de Petra en fa els pl\u00e0nols de la nova esgl\u00e9sia (1775-1791).<\/p>\n

                El 1835 foren expulsats.<\/p>\n

                Oratori de Sant Felip Neri<\/h4>\n

                1575 Gregori XIII aprova l\u2019orde. El Dr. Mart\u00ed Ballester (+1693), rector de Santa Eul\u00e0lia, deixa la seva hisenda perqu\u00e8 es fundi a Mallorca.<\/p>\n

                El 1712, tres preveres mallorquins demanen als filipons de Val\u00e8ncia que vinguin a fundar. Fan el noviciat amb ells i s\u2019estableixen en la casa i temple que Ballester havia aixecat (avui Pla\u00e7a Major). Expulsats i posteriorment restablerts, s\u2019instal\u00b7len al convent i temple del Sant Esperit, on abans hi havia els trinitaris.<\/p>\n

                Casa de Porreres erigida el 1891.<\/p>\n

                Casa de S\u00f3ller erigida el 1952, tot i que ja funcionava a inicis del s. XX sense aprovaci\u00f3 pontif\u00edcia.<\/p>\n

                Frares M\u00ednims<\/h4>\n

                Fundats per Sant Francesc de Paula (1435).<\/p>\n

                  \n
                • 1582 arriben a Mallorca i s\u2019estableixen a Sant Nicolauet de Porto Pi<\/li>\n
                • 1584 Muro<\/li>\n
                • 1585 Palma (actual Pla\u00e7a de la Reina)<\/li>\n
                • 1607 Campos<\/li>\n
                • 1667 Sineu<\/li>\n
                • 1682 Santa Maria del Cam\u00ed<\/li>\n<\/ul>\n

                  Teatins<\/h4>\n

                  Fundats per Sant Gaiet\u00e0 a Roma i aprovats pel Papa Climent VII (1524).<\/p>\n

                  El 1721 arriben a Mallorca i s\u2019estableixen al carrer d\u2019Es Sitjar, ara Concepci\u00f3.<\/p>\n

                  El 1769 Carles III els d\u00f3na el Col\u00b7legi de Sant Mart\u00ed, i acabaren l\u2019esgl\u00e9sia dedicada a Sant Gaiet\u00e0, avui dita dels Sagrats Cors.<\/p>\n

                  PP. Pa\u00fcls o de la Missi\u00f3<\/h4>\n

                  Fundats per Sant Vicen\u00e7 de Pa\u00fcl (1625).<\/p>\n

                  El 1736 arriben de Barcelona i prenen possessi\u00f3 de la deixa de Mn. Miquel Sastre i Palou; es dediquen a missions i exercicis espirituals.<\/p>\n

                  El 1750 s\u2019envien des de Par\u00eds les despulles del m\u00e0rtir mallorqu\u00ed Pere Borguny (+1654) i es guarden en la seva esgl\u00e9sia.<\/p>\n

                  El 1764 es beneeix l\u2019esgl\u00e9sia.<\/p>\n

                  Fundacions Mallorquines<\/h4>\n
                    \n
                  • 1798 Germanes de la Caritat (Felanitx, Mn. Antoni Roig)<\/li>\n
                  • 1810 Trinit\u00e0ries (Felanitx, P. Miquel Ferrer)<\/li>\n
                  • 1856 Franciscanes Filles de la Miseric\u00f2rdia (Pina, Germans Ribes de Pina)<\/li>\n
                  • 1857 Congregaci\u00f3 de Terciaris Agustins (Binissalem)<\/li>\n
                  • 1859 Agustines (Mn. Sebasti\u00e0 Gili i Ferrer, Palma)<\/li>\n
                  • 1866 Germans de la Caritat, Terciaris de Sant Francesc d\u2019Ass\u00eds (Porreres)<\/li>\n
                  • 1878 Franciscans de la TOR (Llucmajor)<\/li>\n
                  • 1882 Congregaci\u00f3 de Filles de Ntra. Sra. de la Provid\u00e8ncia (Felanitx) \u2014 es diran Teatines a partir de 1948<\/li>\n
                  • 1886 Congregaci\u00f3 de Sant Alfons M\u00aa de Ligouri (homes) \u2014 fusionats amb els Teatins el 1910<\/li>\n
                  • 1888 Congregaci\u00f3 de Filles de la Sagrada Fam\u00edlia, Ses Vermelletes (Palma, El Temple) \u2014 1974 es fusionaren amb les Trinit\u00e0ries<\/li>\n
                  • 1890 Congregaci\u00f3 dels Missioners dels Sagrats Cors (Joaquim Rossell\u00f3, Sant Honorat)<\/li>\n
                  • 1891 Missioneres dels Sagrats Cors (Campos, Sebastiana Lled\u00f3 i Sala)<\/li>\n
                  • 1892 Religioses de La Puresa \u2014 El Bisbe Cervera l\u2019erigeix can\u00f2nicament<\/li>\n
                  • 1902 Zeladores del Culte Eucar\u00edstic (Palma, Mn. Miquel Maura)<\/li>\n
                  • 1963 Fraternitat Missionera del Verbum Dei (Mn. Jaume Bonet, Mancor de la Vall)<\/li>\n<\/ul>\n

                    Monestirs de clausura en la part forana<\/h4>\n
                      \n
                    • Sant Bartomeu (Inca, 1531), Religioses Jer\u00f2nimes<\/li>\n
                    • Franciscanes Concepcionistes (Sineu, 1583)<\/li>\n
                    • Benedictines de Manacor (Monestir de la Sagrada Fam\u00edlia, 1907) \u2014 1967 s\u2019afilien a l\u2019Orde Benedictina; 1979 el monestir esdev\u00e9 abadia<\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
                      \n

                      Episcopologi del Bisbat de Mallorca<\/h4>\n<\/div>\n
                      \n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
                      #<\/th>\nNom<\/th>\nElecci\u00f3<\/th>\nFinalitzaci\u00f3<\/th>\nMotiu<\/th>\nAnys de pontificat<\/th>\nOrigen<\/th>\n<\/tr>\n<\/thead>\n
                      1<\/td>\nElies<\/td>\n480<\/td>\n484<\/td>\n\u2013<\/td>\n4<\/td>\nMallorqu\u00ed<\/td>\n<\/tr>\n
                      2<\/td>\nBerenguer de Palou<\/td>\n1230<\/td>\n1237<\/td>\nResignaci\u00f3<\/td>\n7<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      3<\/td>\nRamon de Torrella<\/td>\n1238<\/td>\n1266<\/td>\nMort<\/td>\n28<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      4<\/td>\nPere de Morella<\/td>\n1266<\/td>\n1283<\/td>\nMort<\/td>\n17<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      5<\/td>\nPon\u00e7 de Jard\u00ed<\/td>\n1283<\/td>\n1303<\/td>\nMort<\/td>\n20<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      6<\/td>\nGuillem de Vilanova<\/td>\n1303<\/td>\n1318<\/td>\nMort<\/td>\n15<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      7<\/td>\nRamon de Cortsav\u00ed<\/td>\n1318<\/td>\n1321<\/td>\nMort<\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      8<\/td>\nGuiu de Terrena<\/td>\n1321<\/td>\n1332<\/td>\nTrasllat<\/td>\n11<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      9<\/td>\nBerenguer Batle<\/td>\n1332<\/td>\n1349<\/td>\nMort<\/td>\n17<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      10<\/td>\nAntoni Colell<\/td>\n1349<\/td>\n1363<\/td>\nMort<\/td>\n14<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      11<\/td>\nAntoni de Galiana<\/td>\n1363<\/td>\n1375<\/td>\nMort<\/td>\n12<\/td>\nMallorqu\u00ed<\/td>\n<\/tr>\n
                      12<\/td>\nPere de Cima<\/td>\n1377<\/td>\n1390<\/td>\nMort<\/td>\n13<\/td>\nMallorqu\u00ed<\/td>\n<\/tr>\n
                      13<\/td>\nLlu\u00eds de Prades i d\u2019Aren\u00f3s<\/td>\n1390<\/td>\n1403<\/td>\nTrasllat<\/td>\n13<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      14<\/td>\nFrancesc Climent \u00c7apera<\/td>\n1403<\/td>\n1407<\/td>\nTrasllat<\/td>\n4<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      15<\/td>\nLlu\u00eds de Prades i d\u2019Aren\u00f3s<\/td>\n1407<\/td>\n1429<\/td>\nMort<\/td>\n22<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      16<\/td>\nGalcer\u00e0 Albert<\/td>\n1429<\/td>\n1431<\/td>\nResignaci\u00f3<\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      17<\/td>\nGil S\u00e1nchez Mu\u00f1oz<\/td>\n1429<\/td>\n1446<\/td>\nMort<\/td>\n17<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      18<\/td>\nJuan Garc\u00eda<\/td>\n1447<\/td>\n1459<\/td>\nMort<\/td>\n12<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      19<\/td>\nArnau Mar\u00ed de Santac\u00edlia<\/td>\n1460<\/td>\n1464<\/td>\nMort<\/td>\n4<\/td>\nMallorqu\u00ed<\/td>\n<\/tr>\n
                      20<\/td>\nPedro de Sant\u00e0ngel<\/td>\n1465<\/td>\n1466<\/td>\nMort<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      21<\/td>\nFrancisco Ferrer<\/td>\n1467<\/td>\n1475<\/td>\nMort<\/td>\n8<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      22<\/td>\nDiego de Avellaneda<\/td>\n1475<\/td>\n1488<\/td>\nMort<\/td>\n13<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      23<\/td>\nRoderic de Borja<\/td>\n1489<\/td>\n1492<\/td>\nResignaci\u00f3<\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      24<\/td>\nGian Battista Savelli<\/td>\n1492<\/td>\n1493<\/td>\nResignaci\u00f3<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      25<\/td>\nGuillem Ramon de Montcada<\/td>\n1493<\/td>\n1496<\/td>\nTrasllat<\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      26<\/td>\nAntonio de Rojas<\/td>\n1496<\/td>\n1507<\/td>\nTrasllat<\/td>\n11<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      27<\/td>\nDiego de Ribera y de Toledo<\/td>\n1508<\/td>\n1511<\/td>\nTrasllat<\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      28<\/td>\nRodrigo S\u00e1nchez de Mercado y Cuazola<\/td>\n1512<\/td>\n1530<\/td>\nTrasllat<\/td>\n18<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      29<\/td>\nAgostino de Grimaldi<\/td>\n1530<\/td>\n1532<\/td>\nMort<\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      30<\/td>\nGian Battista Campegi<\/td>\n1532<\/td>\n1558<\/td>\nResignaci\u00f3<\/td>\n26<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      31<\/td>\nDiego de Arnedo<\/td>\n1560<\/td>\n1572<\/td>\nTrasllat<\/td>\n12<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      32<\/td>\nJoan Vich i Manrique de Lara<\/td>\n1573<\/td>\n1604<\/td>\nTrasllat<\/td>\n31<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      33<\/td>\nAlfonso Laso Sede\u00f1o<\/td>\n1605<\/td>\n1607<\/td>\nMort<\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      34<\/td>\nSim\u00f3 Bau\u00e7\u00e0 i Sales<\/td>\n1608<\/td>\n1623<\/td>\nMort<\/td>\n15<\/td>\nMallorqu\u00ed<\/td>\n<\/tr>\n
                      35<\/td>\nF\u00e9lix de Guzm\u00e1n<\/td>\n1624<\/td>\n1625<\/td>\nMort<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      36<\/td>\nBaltasar de Borja i Velasco<\/td>\n1625<\/td>\n1630<\/td>\nMort<\/td>\n5<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      37<\/td>\nJuan de Santander<\/td>\n1631<\/td>\n1644<\/td>\nMort<\/td>\n13<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      38<\/td>\nTom\u00e0s de Rocamora<\/td>\n1644<\/td>\n1653<\/td>\nMort<\/td>\n9<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      39<\/td>\nMiguel P\u00e9rez de Nueros<\/td>\n1654<\/td>\n1656<\/td>\nMort<\/td>\n2<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      40<\/td>\nDiego Escolano y Ledesma<\/td>\n1656<\/td>\n1660<\/td>\nTrasllat<\/td>\n4<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      41<\/td>\nPedro Fern\u00e1ndez Manjarr\u00e9s de Heredia<\/td>\n1660<\/td>\n1670<\/td>\nMort<\/td>\n10<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      42<\/td>\nBernat Llu\u00eds Cotoner i d\u2019Olesa<\/td>\n1671<\/td>\n1684<\/td>\nMort<\/td>\n13<\/td>\nMallorqu\u00ed<\/td>\n<\/tr>\n
                      43<\/td>\nPere d\u2019Alag\u00f3 i Cardona<\/td>\n1684<\/td>\n1701<\/td>\nMort<\/td>\n17<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      44<\/td>\nFrancisco Antonio de la Portilla<\/td>\n1701<\/td>\n1711<\/td>\nMort<\/td>\n10<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      45<\/td>\nAtanasio de Esterripa y Tranaj\u00e1uregui<\/td>\n1711<\/td>\n1721<\/td>\nMort<\/td>\n10<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      46<\/td>\nJuan Fern\u00e1ndez Zapata<\/td>\n1722<\/td>\n1729<\/td>\nMort<\/td>\n7<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      47<\/td>\nFrancisco de la Torre Herrera<\/td>\n1729<\/td>\n1730<\/td>\nMort<\/td>\n1<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      48<\/td>\nBenet Panyelles i Escard\u00f3<\/td>\n1730<\/td>\n1743<\/td>\nMort<\/td>\n13<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      49<\/td>\nJos\u00e9 Antonio de Cepeda y Castro<\/td>\n1744<\/td>\n1750<\/td>\nTrasllat<\/td>\n6<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      50<\/td>\nLloren\u00e7 Despuig i Cotoner<\/td>\n1750<\/td>\n1763<\/td>\nTrasllat<\/td>\n13<\/td>\nMallorqu\u00ed<\/td>\n<\/tr>\n
                      51<\/td>\nFrancisco Garrido de la Vega<\/td>\n1763<\/td>\n1772<\/td>\nTrasllat<\/td>\n9<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      52<\/td>\nJuan D\u00edaz de la Guerra<\/td>\n1772<\/td>\n1777<\/td>\nTrasllat<\/td>\n5<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      53<\/td>\nPedro Rubio Benedicto Herrero<\/td>\n1778<\/td>\n1794<\/td>\nMort<\/td>\n16<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      54<\/td>\nBernat Nadal i Cresp\u00ed<\/td>\n1795<\/td>\n1818<\/td>\nMort<\/td>\n23<\/td>\nMallorqu\u00ed<\/td>\n<\/tr>\n
                      55<\/td>\nPedro Gonz\u00e1lez Vallejo<\/td>\n1819<\/td>\n1824<\/td>\nResignaci\u00f3<\/td>\n5<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      56<\/td>\nAntonio P\u00e9rez de Hirias<\/td>\n1825<\/td>\n1842<\/td>\nMort<\/td>\n17<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      57<\/td>\nRafael Manso y Manso<\/td>\n1847<\/td>\n1851<\/td>\nTrasllat<\/td>\n4<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      58<\/td>\nMiquel Salv\u00e0 i Munar<\/td>\n1851<\/td>\n1873<\/td>\nMort<\/td>\n22<\/td>\nMallorqu\u00ed<\/td>\n<\/tr>\n
                      59<\/td>\nMateu Jaume i Garau<\/td>\n1875<\/td>\n1886<\/td>\nMort<\/td>\n11<\/td>\nMallorqu\u00ed<\/td>\n<\/tr>\n
                      60<\/td>\nJacinto M\u00aa Cervera y Cervera<\/td>\n1886<\/td>\n1897<\/td>\nMort<\/td>\n11<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      61<\/td>\nPere Joan Campins i Barcel\u00f3<\/td>\n1898<\/td>\n1915<\/td>\nMort<\/td>\n17<\/td>\nMallorqu\u00ed<\/td>\n<\/tr>\n
                      62<\/td>\nRogoberto Dom\u00e9nech i Valls<\/td>\n1916<\/td>\n1925<\/td>\nTrasllat<\/td>\n9<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      63<\/td>\nGabriel Llompart i Jaume<\/td>\n1925<\/td>\n1928<\/td>\nMort<\/td>\n3<\/td>\nMallorqu\u00ed<\/td>\n<\/tr>\n
                      64<\/td>\nJosep Miralles i Sbert<\/td>\n1930<\/td>\n1947<\/td>\nMort<\/td>\n17<\/td>\nMallorqu\u00ed<\/td>\n<\/tr>\n
                      65<\/td>\nJoan Herv\u00e0s i Benet<\/td>\n1947<\/td>\n1955<\/td>\nTrasllat<\/td>\n8<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      66<\/td>\nJes\u00fas Enciso Viana<\/td>\n1955<\/td>\n1964<\/td>\nMort<\/td>\n9<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      67<\/td>\nRafael \u00c1lvarez Lara<\/td>\n1965<\/td>\n1972<\/td>\nResignaci\u00f3<\/td>\n7<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      68<\/td>\nTeodor \u00dabeda i Gramage<\/td>\n1973<\/td>\n2003<\/td>\nMort<\/td>\n30<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      69<\/td>\nJes\u00fas Murgui i Soriano<\/td>\n2003<\/td>\n2013<\/td>\nTrasllat<\/td>\n10<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      70<\/td>\nXavier Salinas i Vinyals<\/td>\n2013<\/td>\n2016<\/td>\nTrasllat<\/td>\n3<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
                      71<\/td>\nSebasti\u00e0 Taltavull i Anglada<\/td>\n2017<\/td>\n\u2013<\/td>\nEn actiu<\/td>\n\u2013<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1894","page","type-page","status-publish","hentry"],"yoast_head":"\nHist\u00f2ria de la Di\u00f2cesi<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:locale:alternate\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Hist\u00f2ria de la Di\u00f2cesi\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Bisbat de Mallorca\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-10-30T15:37:02+00:00\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/\",\"url\":\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/\",\"name\":\"Hist\u00f2ria de la Di\u00f2cesi\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/#website\"},\"datePublished\":\"2022-02-09T10:11:01+00:00\",\"dateModified\":\"2025-10-30T15:37:02+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Hist\u00f2ria de la Di\u00f2cesi\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/\",\"name\":\"Bisbat de Mallorca\",\"description\":\"Just another WordPress site\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/#organization\",\"name\":\"Bisbat De Mallorca\",\"url\":\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/bisbatdemallorca.org\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Logo_Bisbat-de-Mallorca-scaled.jpeg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/bisbatdemallorca.org\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Logo_Bisbat-de-Mallorca-scaled.jpeg\",\"width\":2560,\"height\":1810,\"caption\":\"Bisbat De Mallorca\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Hist\u00f2ria de la Di\u00f2cesi","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"[:ca]Hist\u00f2ria de la Di\u00f2cesi[:es]Hist\u00f2ria de la Di\u00f2cesi[:] - Bisbat de Mallorca","og_url":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/","og_site_name":"Bisbat de Mallorca","article_modified_time":"2025-10-30T15:37:02+00:00","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/","url":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/","name":"Hist\u00f2ria de la Di\u00f2cesi","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/#website"},"datePublished":"2022-02-09T10:11:01+00:00","dateModified":"2025-10-30T15:37:02+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/historia-de-la-diocesi\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Hist\u00f2ria de la Di\u00f2cesi"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/#website","url":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/","name":"Bisbat de Mallorca","description":"Just another WordPress site","publisher":{"@id":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/#organization","name":"Bisbat De Mallorca","url":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/bisbatdemallorca.org\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Logo_Bisbat-de-Mallorca-scaled.jpeg","contentUrl":"https:\/\/bisbatdemallorca.org\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/Logo_Bisbat-de-Mallorca-scaled.jpeg","width":2560,"height":1810,"caption":"Bisbat De Mallorca"},"image":{"@id":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1894","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1894"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1894\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1894"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}