El Museu B\u00edblic de Mallorca, tamb\u00e9 anomenat Museu del Seminari Conciliar de Sant Pere de Mallorca, fou creat el 1913 sota la direcci\u00f3 del bisbe Pere Joan Campins Barcel\u00f3 i del prevere, rector del Seminari i arque\u00f2leg, Mn. Bartomeu Pascual Marroig, futur bisbe de Menorca (1875-1967).<\/p>\n
El Museu nasqu\u00e9 amb l\u2019objectiu d\u2019il\u00b7lustrar sobre l\u2019estudi de la B\u00edblia, aix\u00ed com de donar a con\u00e8ixer l\u2019entorn cultural i hist\u00f2ric de la Sagrada Escriptura. La major font de la col\u00b7lecci\u00f3 es deu a l\u2019erudit Mn. Bartomeu Pascual Marroig, que, apassionat per l\u2019Antic Testament, particip\u00e0 en excavacions arqueol\u00f2giques a l\u2019Orient Pr\u00f2xim i que, en agra\u00efment a la seva labor, reb\u00e9 a principis del segle XX nombroses peces que avui fan part dels fons del Museu.<\/p>\n
Els inicis del Museu comen\u00e7aren a l\u2019anomenada Sala B\u00edblica del Seminari (1910), la qual el 1914 fou anomenada Museu B\u00edblic. El Museu pertany al Bisbat de Mallorca i els seus fons s\u00f3n patrimoni de l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/p>\n
El centenari museu hostatja 750 peces originals i es divideix en cinc seccions diferents, encara que totes estiguin reunides conjuntament a la mateixa sala:<\/p>\n
1. Ci\u00e8ncies naturals, on s\u2019exhibeix una mostra d\u2019un herbari de Palestina i les peces que es remunten a l\u2019\u00e8poca del Neol\u00edtic.<\/p>\n
2. Egiptologia, que consta d\u2019una m\u00f2mia eg\u00edpcia, col\u00b7leccions de segells, ung\u00fcentaris i papirs.<\/p>\n
3. Mesopot\u00e0mia: maquetes i taules cune\u00efformes.<\/p>\n
4. Israel: hist\u00f2ria de l\u2019antic Israel, vitrina de la B\u00edblia, maquetes de ciutats de l\u2019\u00e8poca i materials relacionats amb la vida de Jes\u00fas de Natzaret<\/p>\n
5. L\u2019Esgl\u00e9sia primitiva.<\/p>\n
El Museu t\u00e9 una finalitat did\u00e0ctica, educativa i alhora catequista, pastoral, en qu\u00e8 es mostra d\u2019una forma visual la hist\u00f2ria de l\u2019Orient Pr\u00f2xim Antic i la seva relaci\u00f3 amb el m\u00f3n de la B\u00edblia, l\u2019Antic Testament i el Nou Testament. El Museu nom\u00e9s pot ser visitat pel p\u00fablic mitjan\u00e7ant cites concertades que s\u00f3n guiades, i tamb\u00e9 col\u00b7labora anualment en la jornada de portes obertes que es realitza el Dia Internacional dels Museus.<\/p>\n
IDENTIFICACI\u00d3 DELS PAPIRS EGIPCIS<\/strong><\/p>\n La Dra. Marina Escolano-Poveda, egipt\u00f2loga, professora a la Universitat de Liverpool, ha participat de forma ininterrompuda en excavacions arqueol\u00f2giques des dels 16 anys, i als 20 anys pass\u00e0 a formar part de l\u2019equip arqueol\u00f2gic de la missi\u00f3 de l\u2019Egypt Exploration Society i la Durham University a l\u2019antiga capital eg\u00edpcia de Sa\u00efs (actual Sa el-Hagar, Egipte), dirigida per la Dra. Penelope Wilson, de la qual al seu torn esdevingu\u00e9 directora adjunta en la campanya de 2009.<\/p>\n La professora Escolano-Poveda es pos\u00e0 en contacte per primera vegada amb el Museu B\u00edblic de Mallorca el 04\/12\/2009 a trav\u00e9s del gerent del Museu, Gerardo Jofre, a qui coneixia de feia anys per ser coordinador de la secci\u00f3 Egipte i la B\u00edblia de la web Amigos de la Egiptolog\u00eda. La primera visita al Museu B\u00edblic de Marina Escolano-Poveda es produ\u00ed el gener de 2010 amb motiu de la confer\u00e8ncia que impart\u00ed a Palma el 16\/01\/2010 sota el t\u00edtol \u201cM\u00e1s all\u00e1 de la piedra de Rosseta\u201d. Aleshores la professora Escolano pogu\u00e9 veure per primera vegada la col\u00b7lecci\u00f3 de papirs del Museu i li cridaren molt l\u2019atenci\u00f3. El director, el Dr. Francesc Ramis Darder, i el gerent del Museu, Gerardo Jofre Gonz\u00e1lez-Granda, li oferiren el seu estudi i publicaci\u00f3, tenint en compte que fins el moment es mantenien in\u00e8dits, i no havien estat estudiats anteriorment.<\/p>\n El 3 d\u2019agost de 2011, la professora Escolano torn\u00e0 novament a Mallorca amb l\u2019objectiu de visitar novament el Museu per continuar els estudis que realitzava sobre els papirs. La visita d\u2019Escolano al Museu se centr\u00e0 a avan\u00e7ar a la Direcci\u00f3 els resultats ling\u00fc\u00edstics obtinguts fins a la data en l\u2019estudi de la col\u00b7lecci\u00f3 de papirs egipcis, aix\u00ed com les seves observacions en relaci\u00f3 amb el sarc\u00f2fag i la m\u00f2mia. Aix\u00ed mateix, Escolano-Poveda prengu\u00e9 bona nota de detalls de la grafia dels papirs i n\u2019inspeccion\u00e0 el suport.<\/p>\n El 22 de desembre de 2014, la professora Escolano-Poveda torn\u00e0 a visitar el Museu, en aquell moment continuava els seus estudis d\u2019Egiptologia a la Universitat John Hopkins, Baltimore (EUA). El 26 d\u2019abril de 2015, impart\u00ed una comunicaci\u00f3 en el congr\u00e9s de l\u2019American Research Center in Egypt (ARCE) sobre el papir hier\u00e0tic del Regne Mitj\u00e0 del Museu B\u00edblic de Mallorca.<\/p>\n El 28\/04\/2015 la professora Escolano inform\u00e0 el Museu dels resultats de la seva investigaci\u00f3 sobre els fragments hier\u00e0tics, i la presentaci\u00f3 d\u2019aquests en el congr\u00e9s de l\u2019American Research Center in Egypt, a Houston del 26\/04\/2015.<\/p>\n La professora Escolano confirma que els fragments formen part de dos textos, que ella identifica com A i B. En el congr\u00e9s s\u2019havia centrat en la presentaci\u00f3 dels fragments del text A, que s\u00f3n aquells que presenten signes m\u00e9s clars, distribu\u00efts en columnes organitzades de forma espaiada. La distribuci\u00f3 del text en columnes verticals indicava sens dubte que es tractava de textos pertanyents a la primera meitat del Regne Mitj\u00e0, i els seus continguts eren obres liter\u00e0ries.<\/p>\n A m\u00e9s, informa que aquests fragments daten dels inicis de la segona part de la XII dinastia. La seva investigaci\u00f3 l\u2019havia portada a identificar-los amb el Conte del Pastor, que es conserva de forma incompleta al papir de Berl\u00edn P. Berl\u00edn 3024. Un descobriment de molta import\u00e0ncia per a l\u2019estudi de la literatura eg\u00edpcia d\u2019\u00e8poca cl\u00e0ssica. En aquell moment es trobava investigant la possible correspond\u00e8ncia del manuscrit de Mallorca amb el de Berl\u00edn. La import\u00e0ncia d\u2019aquell descobriment fou confirmada primer pel professor James P. Allen de la Universitat de Brown i uns mesos despr\u00e9s pels professors Betsy Bryan i Richard Jasnow.<\/p>\n La professora realitz\u00e0 una nova an\u00e0lisi dels papirs el juliol de 2015 amb l\u2019objectiu de preparar l\u2019edici\u00f3 facs\u00edmil de cada fragment. L\u2019octubre de 2015 un equip del projecte DVCTVS s\u2019encarreg\u00e0 de digitalitzar els fragments. L\u2019equip era dirigit per Albert Nodar (Universitat Pompeu Fabra) i Sofia Torallas (U. de Chicago).<\/p>\n El juliol de 2017, la professora Escolano public\u00e0 l\u2019article “New Fragments of Papyrus Berlin 3024: The Missing Beginning of the Debate between a Man and his Ba and the Continuation of the Tale of the Herdsman (P. Mallorca I and II)” a la revista Zeitschrift f\u00fcr \u00c4gyptische Sprache und Altertumskunde<\/em> 144, secci\u00f3 1 (2017), p\u00e0gines 16-54. En aquesta publicaci\u00f3, identifica els fragments amb els noms \u00abPapir Mallorca I i II\u00bb. Els nous fragments aporten pistes desconegudes fins ara i importants per a comprendre ambd\u00f3s poemes. Ambd\u00f3s s\u00f3n els papirs egipcis m\u00e9s antics que es conserven a Espanya.<\/p>\n ELS PAPIRS MALLORCA<\/strong><\/p>\n PAPIR MALLORCA I<\/p>\n El “Conte del pastor” \u00e9s un text literari del qual nom\u00e9s se\u2019n conserva un fragment. Compost a principis de la dinastia XII, conta l\u2019encontre d\u2019un pastor amb una deessa. Tradicionalment, aquest conte havia estat interpretat com una hist\u00f2ria de seducci\u00f3 en qu\u00e8 una deessa cerca els favors sexuals d\u2019un pastor en un context d\u2019aiguamolls. La professora Escolano-Poveda proposa en el seu article una nova interpretaci\u00f3, en la qual la deessa est\u00e0 en realitat interessada en el ramat i no en el pastor, i nom\u00e9s intenta seduir-lo en la segona trobada, sempre amb l\u2019objectiu que li doni un dels animals. Aix\u00f2 explicaria per qu\u00e8 entre totes dues trobades es produeix l\u2019encreuament del bestiar i el conjur aqu\u00e0tic, amb la finalitat de protegir els animals. El treball d\u2019Escolano no ha estat nom\u00e9s la transcripci\u00f3, transliteraci\u00f3, traducci\u00f3 i comentari filol\u00f2gic, sin\u00f3 que ha proporcionat facs\u00edmils detallats de cada fragment indicant les traces del pinzell de l\u2019escriv\u00e0 i la intensitat de la tinta. Ara, gr\u00e0cies als fragments de Mallorca i a la investigaci\u00f3 duta a terme per Marina Escolano-Poveda, el Museu no sols posseeix una detallada informaci\u00f3 sobre aquestes peces, sin\u00f3 que ha donat noves perspectives a dues obres \u00faniques de la literatura eg\u00edpcia.<\/p>\n PAPIR MALLORCA II<\/p>\n “La disputa entre un home i el seu Ba” \u00e9s una obra an\u00f2nima coneguda tamb\u00e9 com a “di\u00e0leg del desesperat de la vida amb la seva \u00e0nima”. El Debat entre un Home i el seu Ba, que ha estat considerat com la primera obra filos\u00f2fica de la hist\u00f2ria i, segons l\u2019egipt\u00f2leg alemany Jan Assmann (Universitat de Heidelberg), l\u2019obra m\u00e9s important de la literatura eg\u00edpcia juntament amb el Gran Himne a Aten.<\/p>\n En el cas del Debat entre un home i el seu Ba, Marina Escolano-Poveda, gr\u00e0cies a aquests fragments, ha descobert que l\u2019home en realitat est\u00e0 malalt, probablement terminal, i \u00e9s en aqueix moment entre la vida i la mort en qu\u00e8 conversa amb el seu Ba. El Ba \u00e9s un dels aspectes de l\u2019\u00e0nima en l\u2019antiga mitologia eg\u00edpcia. En el text, l\u2019Home i el Ba argumenten sobre el positiu i negatiu de la mort i la vida, i a la fi conclouen que no \u00e9s encara el moment de la mort de l\u2019Home, i que quan aquest arribi, tots dos es reuniran a l\u2019altra vorera (la dels morts). L\u2019abs\u00e8ncia del comen\u00e7ament ha estat font de discussi\u00f3 entre els investigadors des que el text fou publicat per primera vegada per l\u2019egipt\u00f2leg Adolf Erman el 1896, argumentant des que es tractava d\u2019un home amb instints su\u00efcides fins que el debat tenia lloc en el M\u00e9s Enll\u00e0 davant un tribunal div\u00ed. P. Mallorca II aporta en aquest sentit un indici essencial per a la resoluci\u00f3 del problema. Els fragments sembla que contenen el marc narratiu que precedeix l\u2019inici del debat, amb la frase \u201cAleshores l\u2019home digu\u00e9\u201d. Aix\u00f2 seria indicatiu que l\u2019home, malalt terminal, es veu a les portes de la mort, moment en qu\u00e8 el seu Ba es materialitza, i es planteja si ha de seguir vivint o no.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El Museu B\u00edblic de Mallorca, tamb\u00e9 anomenat Museu del Seminari […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":10817,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[],"class_list":["post-10813","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-agencia-baleria"],"yoast_head":"\n