{"id":11452,"date":"2022-12-20T13:38:27","date_gmt":"2022-12-20T13:38:27","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/?p=11452"},"modified":"2022-12-20T13:39:47","modified_gmt":"2022-12-20T13:39:47","slug":"cicle-de-conferencies-antoni-m-alcover-i-la-llengua-catalana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/cicle-de-conferencies-antoni-m-alcover-i-la-llengua-catalana\/","title":{"rendered":"Cicle de confer\u00e8ncies Antoni M. Alcover i la llengua catalana"},"content":{"rendered":"
\n

Antoni M. Alcover i Sureda<\/b> (1962-1932) \u00e9s un referent d\u2019intel\u00b7lectual comprom\u00e8s amb la seva cultura. Va saber combinar les tasques de vicari general (1898-1915) i de governador eclesi\u00e0stic de Mallorca (1915-1916) amb una intensa tasca d\u2019investigaci\u00f3 i promoci\u00f3 de la llengua i la literatura catalanes.<\/p>\n

El neotomisme que a final del segle XIX va impel\u00b7lir un grup de clergues joves cap a un major rigor intel\u00b7lectual i una atenci\u00f3 m\u00e9s acurada a la descripci\u00f3 cient\u00edfica de la realitat, va coincidir amb un augment de l\u2019inter\u00e8s per la cultura pr\u00f2pia que havia guanyat lloc des dels inicis de la Renaixen\u00e7a. Aquests dos factors junts varen conduir Alcover cap a una filologia de tipus historicocomparatista imbu\u00efda del mateix esperit rom\u00e0ntic que m\u00e9s de cinquanta anys abans s\u2019havia emparat de Jacob Grimm i que va evolucionar cap al model rigor\u00f3s de recerca de lleis evolutives aplicat al darrer quart del segle XIX pels ling\u00fcistes Neogram\u00e0tics. Alcover va poder comptar amb el mestratge filol\u00f2gic de Mari\u00e0 Aguil\u00f3 i, sobretot, de Tom\u00e0s Forteza. La seva tenacitat i el seu viu inter\u00e8s per la mat\u00e8ria el varen dur a visitar les universitats europees m\u00e9s avan\u00e7ades de l\u2019\u00e8poca en filologia rom\u00e0nica. Per m\u00e9s que la seva formaci\u00f3 en aquest camp no va ser reglada, de cap manera no es pot afirmar que Alcover fos un autodidacte en mat\u00e8ria filol\u00f2gica.<\/p>\n

Preparat amb cura el projecte de Diccionari de la Llengua Catalana, el 1901 va emetre\u2019n una Lletra de convit<\/i> en la qual exposava el m\u00e8tode per confegir un corpus de mots i texts provinents de la parla viva de tots els territoris de la llengua catalana i dels documents de totes les \u00e8poques que s\u2019hi poguessin recollir. \u00c9s el projecte cient\u00edfic sobre la llengua catalana de m\u00e9s ambici\u00f3 i m\u00e9s abast que s\u2019hagi proposat mai. La publicaci\u00f3 d\u2019aquest diccionari, finalment titulat Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear<\/i>, es va concloure trenta anys despr\u00e9s de la seva mort, l\u2019any 1962, gr\u00e0cies al seu deixeble Francesc de Borja Moll.<\/p>\n

Preocupat no nom\u00e9s per composici\u00f3 de l\u2019inventari l\u00e8xic del catal\u00e0, tamb\u00e9 insist\u00ed en la necessitat d\u2019estudiar-ne la gram\u00e0tica, i \u00e9s per aix\u00f2 que el 1904 propos\u00e0 l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019un congr\u00e9s de sintaxi catalana. Finalment, el congr\u00e9s, titulat Primer Congr\u00e9s Internacional de la Llengua Catalana, es dedic\u00e0 a tots els aspectes de la llengua i congreg\u00e0 m\u00e9s de 3.000 congressistes a Barcelona l\u2019octubre de 1906, molts dels quals eren ciutadans no ling\u00fcistes interessats en la promoci\u00f3 de la llengua. El 1904 va idear, juntament amb el ling\u00fcista alemany Bernhard Sch\u00e4del, la creaci\u00f3 d\u2019un institut que s\u2019havia de dedicar a l\u2019estudi cient\u00edfic de la llengua catalana. Finalment, el 1907 es cre\u00e0 l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, i el 1911, la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l\u2019IEC, de la qual Alcover fou president fins al 1918.<\/p>\n

Les defuncions del bisbe Pere J. Campins (1915) i del president de la Diputaci\u00f3 de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba (1917), varen suposar un daltabaix en la vida d\u2019Alcover, que vei\u00e9 perillar el projecte cient\u00edfic al qual havia dedicat energies i patrimoni. No hi ajudaven tampoc les dissensions al si de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans sobre programaci\u00f3 i metodologia. Tot plegat va acabar amb un trencament amarg que va complicar molt l\u2019acabament del Diccionari. Fos com fos, Alcover, home de fortes conviccions i de principis insubornables, no va posar mai en dubte la unitat de la llengua catalana ni va promoure cap autoritat ling\u00fc\u00edstica alternativa.<\/p>\n

L\u2019any 2022 s\u2019han complert 160 anys del naixement d\u2019Alcover, 90 anys de la seva mort i 60 anys de l\u2019acabament de la publicaci\u00f3 del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear. Per aix\u00f2, el Centre d\u2019Estudis Teol\u00f2gics de l\u2019Esgl\u00e9sia de Mallorca i el Cap\u00edtol de la Seu recordant aquest antic Deg\u00e0 de la Seu i professor del seminari ha programat el seg\u00fcent:<\/p>\n

 <\/p>\n

CICLE DE CONFER\u00c8NCIES ANTONI M. ALCOVER I LA LLENGUA CATALANA<\/strong><\/p>\n