Catedral de Mallorca, 31 de desembre de 2022<\/p>\n
<\/p>\n
1 Jn 2,18-21. Us he escrit sabent que coneixeu la veritat. La mentida no ve mai de la veritat.<\/em><\/p>\n Salm 95. El Senyor judicar\u00e0 el m\u00f3n amb just\u00edcia, tots els pobles amb la seva veritat.<\/em><\/p>\n Jn 1,1-18. La gr\u00e0cia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.<\/em><\/p>\n <\/p>\n Un any m\u00e9s, ahir vespre, a la bas\u00edlica de Sant Miquel, amb l\u2019Ajuntament de la ciutat, representant tot el poble i davant la Mare de D\u00e9u de la Salut, don\u00e0vem gr\u00e0cies a D\u00e9u per la proclamaci\u00f3 de l\u2019Evangeli a la nostra illa, malgrat els embats de la historia i els intents de la seva supressi\u00f3. L\u2019Evangeli no entra a competir amb ning\u00fa, sin\u00f3 que ofereix un estil propi de ser i de fer capa\u00e7 de configurar-nos sempre en b\u00e9 de la dignitat de la persona, tant a nivell de pensament com d\u2019activitat humana. Al llarg de la hist\u00f2ria, tot aix\u00f2 s\u2019ha duit a terme amb encerts i desencerts. Comptant amb aquesta realitat, tractam de recuperar-nos i ser feels als principis que han de regir la nostra conviv\u00e8ncia ciutadana, basats en l\u2019amor solidari<\/strong>, la pau<\/strong> i la just\u00edcia<\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n L\u2019any 1229 recupera la llibertat de religi\u00f3 per als cristians, fet que va unit a l\u2019inici d\u2019un nou ressorgiment cultural que donar\u00e0 identitat als habitants d\u2019aquesta illa<\/strong>. \u00c9s la recuperaci\u00f3 d\u2019una mem\u00f2ria<\/strong> que haur\u00e0 de seguir guardant amb fidelitat. Com ja vaig dir en una altra ocasi\u00f3, la Diada d\u2019avui \u00e9s la mem\u00f2ria viva<\/strong> d\u2019aquest esdeveniment hist\u00f2ric i amb les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies d\u2019un moment molt diferent del nostre, i que ha esdevingut \u2013com ja hem dit tantes vegades\u2013 signe identitari d\u2019unitat<\/strong> per a fer de la mallorquinitat<\/strong> un s\u00edmbol de cohesi\u00f3 social<\/em>, de treball en favor dels drets<\/em> de les persones, de defensa d\u2019all\u00f2 que constitueix el nostre tarann\u00e0<\/em> m\u00e9s espec\u00edfic, els bons costums<\/em>, les tradicions<\/em>, la llengua<\/em>, el patrimoni cultural<\/em> ple de la bellesa de les arts<\/em> i vehicle del fet religi\u00f3s<\/em>, tant present des dels primers segles, her\u00e8ncia a la qual no sols no podem renunciar, sin\u00f3 que hem d\u2019afavorir, potenciar i donar-li sentit.<\/p>\n <\/p>\n Aquestes conviccions formen part de la veritat del nostre existir com a poble<\/strong> i nom\u00e9s la mentida \u00e9s capa\u00e7 de falsejar el seu contingut i destruir la seva perenne bellesa i missatge. En a recerca d\u2019aquesta veritat, hem escoltat a l\u2019evangelista sant Joan que ens ho ha dit aix\u00ed: \u00abUs he escrit sabent que coneixeu la veritat. La mentida no ve mai de la veritat<\/em><\/strong>\u00bb i a l\u2019Evangeli del mateix autor unes paraules encara m\u00e9s contundents: \u00abLa gr\u00e0cia i la veritat ens han vingut per Jesucrist<\/em><\/strong>\u00bb. Aquest \u00e9s el nucli de la fe que professam i, per enc\u00e0rrec de Jes\u00fas, volem transmetre com a tradici\u00f3 viva i amb la llibertat religiosa tamb\u00e9 reconeguda en els Drets Humans.<\/p>\n <\/p>\n Si aquesta festa de l\u2019Estendard la celebram a la Seu<\/strong>, l\u2019Esgl\u00e9sia Mare de les esgl\u00e9sies de Mallorca, \u00e9s perqu\u00e8 hi ha un fet global que ens uneix a una tradici\u00f3 de segles, des de que en els seus inicis, va tornar l\u2019Evangeli a la nostra illa, durant un temps obligat a viure en la clandestinitat. Ho celebram a la Seu<\/strong>, on la Paraula de D\u00e9u ha ressonat com mai per dir-nos que aquesta Paraula s\u2019ha fet persona en Jes\u00fas<\/strong>, un Jes\u00fas<\/strong> que ha marcat definitivament la hist\u00f2ria, fent-ne una de sola amb la nostra, un Jes\u00fas<\/strong> que, junt amb la seva fam\u00edlia, ha tastat l\u2019amargor del rebuig<\/strong> social<\/strong> que comporta prou vegades la immigraci\u00f3<\/strong>, amb totes les dificultats de inseguretat<\/em>, despla\u00e7ament<\/em>, integraci\u00f3 cultural<\/em>, oblit<\/em> d\u2019all\u00f2 que m\u00e9s s\u2019aprecia. En aquests moments \u00e9s el despla\u00e7ament dels refugiats d\u2019Ucra\u00efna i d\u2019altres pa\u00efsos en guerra<\/strong> que mostren fins quin punt la viol\u00e8ncia est\u00e0 infectant persones i institucions i provocant una desfeta humana i social sense precedents. Em va afectar molt fa unes setmanes a Lluc veure plorar mares i infants ucra\u00efnesos<\/em><\/strong> que ens demanaven ajuda en el moment en el qual se\u2019ls treia de la nostra illa per anar a altres indrets, degut als preus tan alts dels habitatges i sofrint de nou el desarrelament despr\u00e9s de mesos d\u2019integraci\u00f3. Com tamb\u00e9 les ll\u00e0grimes del papa Francesc<\/em><\/strong> davant el monument de la Inmaculada a la pla\u00e7a d\u2019Espanya a Roma en el moment en qu\u00e8 es dirigia a la Mare de D\u00e9u pregant per la situaci\u00f3 d\u2019Ucra\u00efna. Afegim-hi el drama creixent de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere<\/em><\/strong> i el progressiu augment dels su\u00efcidis<\/em><\/strong>, expressi\u00f3 d\u2019una societat que t\u00e9 necessitat d\u2019ajuda urgent i regeneraci\u00f3 de sentit.<\/p>\n Per aix\u00f2, el fragment de l\u2019inici de l\u2019Evangeli de Joan que hem proclamat ha dit que \u00abera present en el m\u00f3n, al m\u00f3n que li deu l\u2019exist\u00e8ncia, per\u00f2 el m\u00f3n no l\u2019ha reconegut. Ha vingut a ca seva, i els seus no l\u2019han acollit<\/em><\/strong>\u00bb. Per\u00f2, tamb\u00e9, diu que \u00aba tots els qui l\u2019han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de D\u00e9u<\/em><\/strong>\u00bb. Aquest \u00e9s el regal d\u2019un D\u00e9u que s\u2019ha fet proper i ha reconegut la dignitat humana fent-se hum\u00e0 com nosaltres, que ha plantat entre nosaltres la seva casa, vivint la nostra mateixa vida, en tot igual llevat del pecat, posant-se al costat dels m\u00e9s febles i patint en carn pr\u00f2pia la viol\u00e8ncia<\/em>, feta de rebuig<\/em>, persecuci\u00f3<\/em> i mort<\/em> al llarg de la seva vida. \u00c9s el misteri de l\u2019Encarnaci\u00f3<\/strong>, que tamb\u00e9 ens demana a nosaltres que el facem realitat en la nostra vida de seguidors seus i no en perdem mai la veritat d\u2019aquesta mem\u00f2ria<\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n Els cristins tenim clar el testament de Jes\u00fas, quan en el darrer sopar amb els seus amics, els deixebles i instituint l\u2019Eucaristia, els diu: \u00abFeis aix\u00f2 en mem\u00f2ria meva<\/em><\/strong>\u00bb. Per aix\u00f2, des d\u2019aquell moment, hem volgut ser fidels a aquesta voluntat de Jes\u00fas transmesa als seus seguidors, fent viva i actual la seva mem\u00f2ria<\/strong> que \u00e9s la qui actualitza la perenne pres\u00e8ncia real entre nosaltres. L\u2019Esgl\u00e9sia, des dels seus inicis, ha mantingut viva aquesta mem\u00f2ria que li dona cohesi\u00f3 i que -oferint-la per a ser compartida- la posa en relaci\u00f3 i di\u00e0leg amb la societat en la qual hi est\u00e0 immersa<\/strong>. D\u2019aqu\u00ed, l\u2019esfor\u00e7 constant de l\u2019evangelitzaci\u00f3<\/em>, \u00e9s a dir, de donar a con\u00e8ixer Jes\u00fas i l\u2019Evangeli. La veritat que proclamam va m\u00e9s enll\u00e0 dels par\u00e0metres de la hist\u00f2ria personal i col\u00b7lectiva, transcendeix la persona i la mateixa societat de la qual en forma part.<\/p>\n <\/p>\n Hem de creure, id\u00f2, que en la constituci\u00f3 essencial de la persona humana s\u2019albiren trets de transcend\u00e8ncia<\/strong>. S\u2019ha dit que \u00abla mem\u00f2ria<\/strong> \u00e9s clau en la construcci\u00f3 de la identitat personal i col\u00b7lectiva<\/em>. La mem\u00f2ria \u00e9s el sediment espiritual que queda en el temps… Un poble sense mem\u00f2ria \u00e9s un poble sense identitat, \u00e9s un poble incapa\u00e7 de recon\u00e8ixer-se. Sense mem\u00f2ria un no sap d\u2019on ve, ni quines s\u00f3n les seves arrels, ni quina ra\u00f3 de ser tenen les seves tradicions i els seus costums<\/em>\u00bb (F. Torralba).<\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n De la mateixa manera que ho deim del nostre poble, tamb\u00e9 hem de dir que una Esgl\u00e9sia sense mem\u00f2ria \u00e9s un col\u00b7lectiu sense identitat<\/strong>. Per aix\u00f2, els seguidors de Jes\u00fas hem vetlat sempre per a mantenir-la i ser feels a la seva tradici\u00f3 viva<\/strong>, no fossilitzada, sin\u00f3 encarnada, actualitzada i viscuda en el temps. Tamb\u00e9 hem de dir que \u00abla hist\u00f2ria transmet una riquesa espiritual. No \u00e9s tan sols una cadena d\u2019esdeveniments objectius, de guerres, de rebel\u00b7lions, de pactes i transformacions socials, sin\u00f3 que transmet una mem\u00f2ria<\/strong>, una mem\u00f2ria \u00e8tica, est\u00e8tica, c\u00faltica, religiosa, que es vehicula generacionalment, de pares a fills i essencialment a trav\u00e9s de la paraula humana, de la paraula oral<\/em>\u00bb (\u00edbid.)<\/p>\n <\/p>\n Pensem per uns moments el repte<\/strong> que significa avui per a nosaltres el fet que els transmissors de la mem\u00f2ria rompin la seva cadena de transmissi\u00f3<\/strong>, b\u00e9 perqu\u00e8 han renunciat a la seva identitat o volunt\u00e0riament s\u2019han deslligat d\u2019ella. Aix\u00f2 ho estam vivint quan som testimonis de moltes ren\u00fancies d\u2019identitat tant a nivell religi\u00f3s com secular. Queda clar que el desarrelament de la tradici\u00f3 deixa el subjecte orfe d\u2019instruments, perqu\u00e8 ha romput amb un m\u00f3n de s\u00edmbols, de valors, de referents \u00e8tics, socials i est\u00e8tics. \u00abAquesta ruptura deixa el subjecte nu, completament despullat i desprotegit davant les seves experi\u00e8ncies del futur<\/em>\u00bb (\u00edbid.) Jo encara hi afegiria el desconcert del present quan domina la cultura de la disgregaci\u00f3.<\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n Avui, la lit\u00fargia d\u2019aquest darrer dia d\u2019any<\/strong>, ens presenta encara uns elements que solidifiquen i envigoreixen les nostres arrels quan el Pr\u00f2leg de l\u2019evangeli de sant Joan ens parla d\u2019un principi on \u00abja existia el qui \u00e9s la Paraula, que la Paraula era D\u00e9u i que per ell tot ha vingut a l\u2019exist\u00e8ncia. Aquesta Paraula eterna \u00e9s Jes\u00fas i s\u2019ha fet hist\u00f2ria, s\u2019ha fet tradici\u00f3 viva transmesa i contada de boca en boca al llarg del temps. \u00c9s la llum que resplendeix en la fosca, i la fosca no ha pogut ofegar-la… Hem contemplat la seva gl\u00f2ria, que li pertoca com a Fill \u00fanic del Pare, ple de gr\u00e0cia i de veritat. Per aix\u00f2, la gracia i la veritat ens han vingut per Jesucrist…<\/em> \u00bb. Aquesta \u00e9s la veritat que els creients acollim en el nostre cor i en feim tradici\u00f3 viva, mem\u00f2ria configuradora de la nostra vida<\/strong> i del caminar del temps deixant petjades inconfusibles. <\/strong><\/p>\n <\/p>\n Tanmateix, el que avui es constata \u00e9s que, degut a la cultura de la disgregaci\u00f3<\/strong>, el subjecte \u00abja no \u00e9s capa\u00e7 de pensar la seva vida a partir de la tradici\u00f3, per\u00f2 tampoc no \u00e9s capa\u00e7 de construir la seva identitat al marge d\u2019aquesta mem\u00f2ria. Vet aqu\u00ed la cru\u00eflla en qu\u00e8 es troba l\u2019home contemporani a Occident. \u00c9s un orfe desmemoriat. Un infant que ha marxat de la casa paterna, del m\u00f3n simb\u00f2lic que representa la tradici\u00f3 i s\u2019ha quedat sense pare, sense mare i sense mem\u00f2ria. \u00c9s la ruptura i la fragmentaci\u00f3 de la mem\u00f2ria<\/em>\u00bb. (\u00edbid.). En conseq\u00fc\u00e8ncia, avui som convidats a recuperar constantment el sentit identitari de la nostra mem\u00f2ria com a poble i com a Esgl\u00e9sia, en un esfor\u00e7 de col\u00b7laboraci\u00f3 m\u00fatua, ja que es tracta de servir plegats el b\u00e9 com\u00fa<\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n Vull fer refer\u00e8ncia a unes paraules del papa Francesc<\/strong> que ens col\u00b7loquen en una l\u00ednia de revisi\u00f3 <\/strong>i d\u2019autocr\u00edtica<\/strong>, a fi de posar tota la nostra persona al servei d\u2019una causa tant noble com \u00e9s l\u2019edificaci\u00f3 del nostre poble i l\u2019aportaci\u00f3 valuosa de la veritat que prov\u00e9 de Jes\u00fas i l\u2019Evangeli: \u00abLa bona pol\u00edtica –<\/em>diu el papa Francesc- uneix a l\u2019amor l\u2019esperan\u00e7a, la confian\u00e7a en les reserves de b\u00e9 que hi ha en el cor del poble, malgrat tot. Per aix\u00f2, l\u2019aut\u00e8ntica vida pol\u00edtica, fundada en el dret i en el di\u00e0leg lleial entre els protagonistes, es renova amb la convicci\u00f3 que cada home, cada dona i cada generaci\u00f3 enclouen en ells mateixos una promesa que pot alliberar noves energies relacionals, intel\u00b7lectuals, culturals i espirituals<\/em>\u00bb (Fratelli tutti, 196).<\/p>\n <\/p>\n Per aix\u00f2, a punt de comen\u00e7ar l\u2019any 2023 i pensant en la necessitat de transmetre all\u00f2 que volem que perduri, facem tot el possible perqu\u00e8 aquest any nou, que cont\u00e9 la data del 75\u00e8 aniversari de la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans<\/strong>, ens sigui est\u00edmul per a fer-ho realitat. Fem-ho des d\u2019una conversi\u00f3 personal i institucional. Tots estam en a mateixa aventura. Posem-hi tot l\u2019esfor\u00e7 compartit despr\u00e9s d\u2019una pand\u00e8mia que ens ha fet replantejar moltes coses. Ja que avui feim mem\u00f2ria d\u2019un esdeveniment<\/strong> que va marcar la vida del nostre poble, \u00abno podem permetre <\/em>-diu el papa Francesc- que les actuals i noves generacions perdin la mem\u00f2ria dels fets esdevinguts, aquesta mem\u00f2ria que \u00e9s garant i est\u00edmul per a construir un futur m\u00e9s just i fratern<\/em>\u00bb (Fratelli tutti, 248). Diu clarament el Papa: \u00abno em referesc sols a la mem\u00f2ria dels horrors, sin\u00f3 tamb\u00e9 al record dels qui, enmig d\u2019un context enverinat i corrupte, van ser capa\u00e7os de recuperar la dignitat i amb petits o grans gestos optarem per la solidaritat, el perd\u00f3, la fraternitat. \u00c9s molt sa fer mem\u00f2ria del b\u00e9<\/em>\u00bb (Fratelli tutti, 249). Aquest \u00e9s la projecci\u00f3 en positiu que hem de donar a la mem\u00f2ria que ens fa mirar el present i el futur amb esperan\u00e7a.<\/p>\n <\/p>\n Dem\u00e0, primer dia de l\u2019any, l\u2019Esgl\u00e9sia celebra la Jornada Mundial de la Pau<\/strong>, enguany amb el lema \u00abTracem plegats camins de pau<\/strong>\u00bb. El papa Francesc, en el seu missatge, ens proposa aquests camins que han de servir de pauta d\u2019actuaci\u00f3 cristiana i que volem compartir amb tota persona de bona voluntat. Per aix\u00f2 diu que \u00abencara que els esdeveniments de la nostra exist\u00e8ncia semblin tr\u00e0gics i ens sentim empesos al t\u00fanel fosc de la injust\u00edcia i el sofriment, estam cridats a mantenir el cor obert a l\u2019esperan\u00e7a, confiant en D\u00e9u que es fa present, ens acompanya amb tendresa, ens sost\u00e9 en la fatiga i, sobretot, guia el nostre cam\u00ed… Estam cridats a enfrontar els reptes del nostre m\u00f3n amb responsabilitat i compassi\u00f3<\/em>\u00bb.<\/p>\n \u00a0<\/em><\/p>\n Portem-ho tot a la reflexi\u00f3<\/strong>, a la preg\u00e0ria confiada<\/strong>, a l\u2019acci\u00f3 de gr\u00e0cies <\/strong>i a una acci\u00f3 solid\u00e0ria<\/strong>, perqu\u00e8 la tasca que se\u2019ns encomana a cadasc\u00fa i a les respectives institucions i des de les pr\u00f2pies responsabilitats, ens ajudin a cr\u00e9ixer com a poble<\/em>, ens doni el gust de viure-hi<\/em> i el goig de la transmissi\u00f3<\/em> d\u2019una mem\u00f2ria viva<\/strong> que ens mantengui units i sigui vehicle de felicitat<\/em>, progr\u00e9s<\/em>, fraternitat <\/strong>i pau<\/strong>. Que aix\u00ed sia!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Catedral de Mallorca, 31 de desembre de 2022 1 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[38],"tags":[],"yoast_head":"\n