Mans Unides en el Dia Internacional de la Conviv\u00e8ncia en Pau que es celebra dem\u00e0 16 de maig de 23, ens presenta a Juan Casas, director del Servei Jesu\u00efta a Refugiats Col\u00f2mbia (JRS, per les seves sigles en angl\u00e8s) i soci local de Mans Unides al pa\u00eds. El JRS Col\u00f2mbia inicia les seves activitats al pa\u00eds en 1994 en resposta a la crisi humanit\u00e0ria que es produeix a partir de la intensificaci\u00f3 d’accions armades en tot el territori nacional. Aquestes van portar amb si nombrosos despla\u00e7aments for\u00e7osos, que continuen tenint lloc amb la mateixa intensitat des d’aquest moment fins a l’actualitat.<\/p>\n
Casas subratlla que l’educaci\u00f3 \u00e9s vital per a evitar que els nins, les nines i els adolescents repliquin la viol\u00e8ncia que assota la regi\u00f3, i comparteix el que va poder observar en una recent visita al terreny a uns dels projectes que acompanya l’ONG: \u00abEn una zona muntanyenca que es diu Regi\u00f3 muntanyenca de Sant Lluc (de molt dif\u00edcil acc\u00e9s) vaig poder veure com el conflicte amena\u00e7a tot el temps. Perqu\u00e8 la pres\u00e8ncia de l’ex\u00e8rcit tamb\u00e9 fa tremolar a la poblaci\u00f3 civil, no perqu\u00e8 l’ex\u00e8rcit sigui en si una amena\u00e7a, sin\u00f3 perqu\u00e8 els moments de trobada entre la guerrilla i els militars generen viol\u00e8ncia i aquests, al seu torn, despla\u00e7aments\u00bb.<\/p>\n
El jesu\u00efta esmenta amb preocupaci\u00f3 que solen ser sempre els m\u00e9s petits els qui escolten, veuen i s\u00f3n testimonis de totes aquestes hist\u00f2ries de viol\u00e8ncia. \u00abI les reprodueixen jugant a ser soldats o guerrillers. Amb un pal d’escombra s’inventen que tenen un fusell a les mans. O s’encaputxen amb el seu su\u00e8ter. S\u00f3n els seus jocs perqu\u00e8 juguen al que veuen. Per\u00f2, desafortunadament, aquests jocs es poden convertir en realitat\u00bb, lamenta el missioner.<\/p>\n
Per al JRS, \u00e9s urgent construir espais de conviv\u00e8ncia pac\u00edfica. Aquesta organitzaci\u00f3 ho fa, m\u00e0 a m\u00e0 i des de fa anys, amb els professors i les fam\u00edlies compromeses amb l’educaci\u00f3 de la infantesa i la joventut que est\u00e0 en risc. I tamb\u00e9, delimitant aquest espai f\u00edsic que representa l’escola. \u00abL’escola, amb les seves instal\u00b7lacions, la seva canchita<\/em> de futbol i de b\u00e1sket, es torna un espai protector i aix\u00ed es treballa amb la poblaci\u00f3 civil per a assegurar-los que l’escola \u00e9s un espai segur que no es pot tocar\u00bb, explica Casas.<\/p>\n Alguna cosa que s’ha aconseguit ja que, com afirma el jesu\u00efta, \u00abla guerrilla ha respectat aquest espai i mai ha passat res all\u00ed dins\u00bb.<\/p>\n La pobresa del pa\u00eds i, especialment, d’aquestes regions, dificulta, a vegades, els processos d’intervenci\u00f3. Per\u00f2, per a Casas, resulta fonamental treballar all\u00ed \u00abper a explicar-li al m\u00f3n que en aquests racons de Col\u00f2mbia l’esperan\u00e7a existeix enmig de la desesperaci\u00f3 i el conflicte\u00bb.<\/p>\n