Avui, 5 de juny, Dia Internacional del Medi ambient, Mans Unides denuncia la greu problem\u00e0tica que afecta, especialment, un dels 54 pa\u00efsos on t\u00e9 pres\u00e8ncia: Hait\u00ed, un dels m\u00e9s vulnerables del m\u00f3n davant els efectes del canvi clim\u00e0tic segons l’\u00cdndex de Risc Clim\u00e0tic Mundial (IRC) i on la desforestaci\u00f3 del 98% de la cobertura forestal original (com assenyalen dades recents del Banc Mundial i de la FAO), \u00e9s irreversible. \u00abJa no queda pr\u00e0cticament ni un sol arbre a tot el pa\u00eds\u00bb, afirma Lucas Bolado, coordinador de projectes de Mans Unides al Carib.<\/p>\n
Per Bolado, \u00abla situaci\u00f3 prec\u00e0ria de les infraestructures, la nul\u00b7la exist\u00e8ncia de serveis p\u00fablics de protecci\u00f3 i prevenci\u00f3 o les condicions d’amuntegament de gran part de la poblaci\u00f3 s’han vist agreujades per les recents cat\u00e0strofes naturals, com el terrible terratr\u00e8mol de Port Pr\u00edncep el gener del 2010, el m\u00e9s recent a Les Cayes, el 2020, o el ‘tr\u00e0gic’ pas dels huracans Matthew o Irma el 2016 i 2017\u00bb.<\/p>\n
\u00abTot aix\u00f2, afegeix Bolado, ha deixat la majoria de la poblaci\u00f3 en una situaci\u00f3 de pobresa extrema i inseguretat aliment\u00e0ria greus, ja que segons la FAO, el 2021, 4,3 milions d’haitians patien inseguretat aliment\u00e0ria aguda\u00bb.<\/p>\n
El problema de la desforestaci\u00f3 actual se suma a la llista de desgr\u00e0cies que planen sobre Hait\u00ed. \u00abUn pa\u00eds que \u00e9s un estat fallit amb la renda per c\u00e0pita m\u00e9s baixa de tot el continent americ\u00e0 i que dep\u00e8n principalment de l’agricultura de subsist\u00e8ncia a petita escala\u00bb, continua Bolado.<\/p>\n
Mans Unides fa m\u00e9s de 30 anys que treballa a Hait\u00ed i Rep\u00fablica Dominicana i ha incrementat la seva pres\u00e8ncia significativament en l’\u00faltima d\u00e8cada. Tot i donar suport a projectes en diversos sectors -salut, educaci\u00f3, h\u00e0bitat o drets humans-, \u00abl’aposta fonamental de l’organitzaci\u00f3 en aquests pa\u00efsos busca garantir la seguretat aliment\u00e0ria i promoure una producci\u00f3 agropecu\u00e0ria sostenible; cosa que no \u00e9s possible sense incorporar un maneig adequat de l’entorn natural, la mitigaci\u00f3 dels efectes del canvi clim\u00e0tic, el convenciment i la motivaci\u00f3 dels productors i productores, la col\u00b7laboraci\u00f3 i la implicaci\u00f3 de les autoritats p\u00fabliques i el suport d’institucions internacionals\u00bb, assegura Lucas Bolado.<\/p>\n
Desforestaci\u00f3 accelerada<\/strong><\/p>\n Les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquesta desforestaci\u00f3 accelerada s\u00f3n doblement perilloses. D’una banda, l’erosi\u00f3 del s\u00f2l porta a la p\u00e8rdua de nutrients ia la disminuci\u00f3 de la fertilitat, cosa que ha afectat greument la productivitat agr\u00edcola i ha contribu\u00eft a l’increment de la inseguretat aliment\u00e0ria del pa\u00eds. D’altra banda, la manca d’arbres i la vegetaci\u00f3 per retenir l’aigua ha incrementat la vulnerabilitat d’Hait\u00ed davant els despla\u00e7aments de terra i inundacions, especialment durant la temporada d’huracans i tempestes tropicals (de juliol a desembre).<\/p>\n \u00abLa tala d’arbres per a l’obtenci\u00f3 de carb\u00f3 vegetal (\u00fanica font d’energia per cuinar a la majoria de llars i una de les poques vies d’ingressos a disposici\u00f3 de les fam\u00edlies) i les pr\u00e0ctiques agr\u00edcoles inadequades com la \u201ctomba i la crema\u201d (que consisteix a aclarir \u00e0rees boscoses per cremar el terreny i produir cultius de cicle curt), esgota la terra en pocs cicles obligant els productors a cremar cada cop m\u00e9s terreny\u00bb, apunta Bolado.<\/p>\n La frontera d’Hait\u00ed amb Rep\u00fablica Dominicana \u00e9s una de les zones priorit\u00e0ries d’intervenci\u00f3 de Mans Unides. La desforestaci\u00f3 genera conflictes entre les poblacions de banda i banda de la frontera, ja que cada vegada \u00e9s m\u00e9s habitual l’extracci\u00f3 il\u00b7legal de fusta des de la part dominicana cap a la part haitiana; una cosa que, per a Bolado, \u00e9s \u00abdif\u00edcil d’evitar, tenint en compte la porositat dels passos fronterers, la desesperada necessitat de fusta i ingressos per part de les fam\u00edlies haitianes i la pres\u00e8ncia majorit\u00e0ria de treballadors haitians al camp dominic\u00e0, cosa que pot contribuir que s’ampli\u00ef la part desforestada a la Rep\u00fablica Dominicana\u00bb.<\/p>\n En una zona on, a causa de la manca d’opcions econ\u00f2miques sostenibles, moltes comunitats locals depenen de l’explotaci\u00f3 forestal i la producci\u00f3 de carb\u00f3 vegetal com a font d’ingr\u00e9s, \u00abuna bona opci\u00f3 \u00e9s crear cooperatives basades en l’economia solid\u00e0ria per a un desenvolupament integral de les comunitats\u00bb, explica, per la seva banda, Eliseo Vici\u00f3s, director de la Federaci\u00f3 Regional d’Organitzacions Camperoles, Agricultors, Dones, Microempresaris i Afins (FEROCAMS), soci local de Mans Unides a la Rep\u00fablica Dominicana.<\/p>\n \u00abCal fomentar la cooperaci\u00f3 i el di\u00e0leg entre les autoritats locals, les organitzacions no governamentals i la societat civil per abordar de manera conjunta els desafiaments ambientals de la frontera dominicohaitiana compartint bones pr\u00e0ctiques, recursos i coneixements t\u00e8cnics\u00bb, afirma Vicioso.<\/p>\n La frontera entre Rep\u00fablica Dominicana i Hait\u00ed \u00e9s una de les m\u00e9s extenses (388 quil\u00f2metres) i densament poblades d’Am\u00e8rica Llatina. \u00abAll\u00e0, el percentatge d’haitians que treballen la terra a banda i banda \u00e9s pr\u00e0cticament del 100%. S\u00f3n haitians i haitianes, ja que la dona haitiana es dedica a l’agricultura i el seu paper en el proc\u00e9s de producci\u00f3 agr\u00edcola \u00e9s molt important\u00bb, apunta Manuel P\u00e9rez Canario, vicepresident del Centre de Promoci\u00f3 Camperola Lemba, un altre soci local de Mans Unides a la zona. Per ell, \u00abel relleu generacional a l’agricultura haitiana \u00e9s una garantia. Perqu\u00e8 el fet que els nens de cinc i sis anys es vagin involucrant en activitats agr\u00edcoles \u00e9s un punt molt positiu\u00bb.<\/p>\n Reforestar \u00e0mpliament<\/strong><\/p>\n L’aposta de Mans Unides per intentar revertir el proc\u00e9s de desforestaci\u00f3 passa per la reforestaci\u00f3 pura amb arbres i fruiters i per la promoci\u00f3 de noves pr\u00e0ctiques agr\u00edcoles agroecol\u00f2giques o agroforestals que combinin els cultius de productes de cicle curt com els fesols o el blat de moro o amb cultius fruiters que poden donar ombra i ajudar a reforestar ia produir aliments de manera sostenible i m\u00e9s rendible. Perqu\u00e8, la realitat \u00e9s que, \u00absi no es reforesta \u00e0mpliament aviat, ni es busquen altres maneres per generar energia per cuinar, ser\u00e0 molt dif\u00edcil sortir del cicle de pobresa en qu\u00e8 est\u00e0 immers Hait\u00ed\u00bb, denuncia Lucas Bolado.<\/p>\n Mans Unides ha destinat en els darrers anys m\u00e9s de 10 milions d’euros al finan\u00e7ament d’aproximadament 100 projectes de desenvolupament a Hait\u00ed i la Rep\u00fablica Dominicana, la meitat dels quals s’han destinat a seguretat aliment\u00e0ria i producci\u00f3 agropecu\u00e0ria amb enfocament mediambiental. Entre ells cal destacar les intervencions binacionals promovent una col\u00b7laboraci\u00f3 fraterna i un maneig adequat del territori fronterer.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Avui, 5 de juny, Dia Internacional del Medi ambient, Mans […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":14295,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[],"class_list":["post-14294","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-agencia-baleria"],"yoast_head":"\n