L\u2019ambientaci\u00f3 de la setmana santa comen\u00e7a amb la lectura de la Passi\u00f3, on escoltam la pregunta m\u00e9s dram\u00e0tica de la hist\u00f2ria viscuda per Jes\u00fas en el moment de la seva agonia clavat a la creu. \u00abEl\u00ed, El\u00ed, lem\u00e0 sabactan\u00ed?<\/i> que vol dir: \u00abD\u00e9u meu, D\u00e9u meu, per qu\u00e8 m’heu abandonat?<\/i><\/b>\u00bb <\/i>(Mt 27, 45-46). Jes\u00fas est\u00e0 experimentant amb dolor l\u2019aband\u00f3 dels seus i tamb\u00e9 l\u2019aband\u00f3 de D\u00e9u. S\u00f3n les seves paraules dites en la seva llengua, l\u2019arameu, apreses en la infantesa i ara dites en l’extrem de la confian\u00e7a, encara que sigui per pronunciar el crit m\u00e9s amarg de la vida i en la sensaci\u00f3 de l\u2019aband\u00f3 del darrer moment. Paraules amargues que s\u00f3n una preg\u00e0ria plena de humanitat i solitud<\/i>, signe d\u2019una encarnaci\u00f3 duta a l\u2019extrem.<\/p>\n
En el seu rerefons hi ha, per\u00f2, el \u00abper qu\u00e8?<\/i><\/b>\u00bb aparentment incapa\u00e7 de ser resolt, per al qual els homes i les dones de tots els temps han cercat una resposta. Pregunta plena de misteri que cadasc\u00fa sap quan i com es presenta, ja que ens remet al problema del mal, del qual no trobam explicaci\u00f3 immediata<\/b>, com el mal f\u00edsic i moral, com el mal provocat i el mal patit, com el mal compartit i el mal c\u00f2smic. El problema del mal t\u00e9 a veure amb la injust\u00edcia de la creu de Jes\u00fas, davant la qual tamb\u00e9 deim \u00abper qu\u00e8?<\/i><\/b>\u00bb. M’arrabassa el cor contemplar el mal dels innocents, dels qui avui pateixen la persecuci\u00f3 i l\u2019assassinat, dels qui avui s\u00f3n v\u00edctimes de la guerra, de la viol\u00e8ncia i l\u2019exclusi\u00f3, dels damnificats per fen\u00f2mens naturals, i de tantes persones a les quals el viacrucis<\/i> de cada dia els \u00e9s una perenne incomoditat per culpa dels qui de forma injusta carreguen la creu a les espatles dels altres. Nom\u00e9s Jes\u00fas, portant-la Ell, ens ajuda a acceptar-la i portar-la nosaltres. Nom\u00e9s Ell \u00e9s la resposta perqu\u00e8 la ven\u00e7 ressuscitant<\/b>.\u00a0 \u00a0<\/span><\/p>\n Dels malalts i dels qui m\u00e9s pateixen he descobert i apr\u00e8s la viv\u00e8ncia d’una for\u00e7a extraordin\u00e0ria. No he sentit mai un crit amarg d’aband\u00f3 ni detectat un gest de rebel\u00b7li\u00f3. En ells he vist el Crist crucificat que estima<\/b> i em diu: \u00abtot aix\u00f2, per tu!<\/i><\/b>\u00bb. \u00c9s la revelaci\u00f3 de l’aut\u00e8ntica pobresa de les benaventurances en persones senzilles, pares i mares de fam\u00edlia i joves que, en el moment de la mort, s’han manifestat com la m\u00e0xima expressi\u00f3 de l’amor de D\u00e9u<\/b> amb una saviesa com la de Jes\u00fas a la creu que ho confia tot a l\u2019amor del Pare.\u00a0<\/span><\/p>\n Quan de molt jove vaig comentar al nostre bisbe Miquel Moncadas la pregunta que m\u00e9s em preocupava: per qu\u00e8 existeix el mal?<\/i>, i quina \u00e9s la soluci\u00f3?<\/i>, em va mirar somrient i em va dir: \u00abjo tampoc no ho s\u00e9, l’origen \u00e9s misteri\u00f3s i de soluci\u00f3 no en t\u00e9, per\u00f2 mira i fixa’t en Jes\u00fas clavat a la creu: creus que aix\u00f2 en t\u00e9 d’explicaci\u00f3? Nom\u00e9s s\u00e9 que Ell ha ressuscitat i \u00e9s viu!<\/b>\u00bb. Sempre ho he retingut en el cor, com un tresor que guard en la meva vida. Aquest bisbe, em vaig dir, creu en D\u00e9u! Per aix\u00f2, la contemplaci\u00f3 de Jes\u00fas clavat a la creu em fa veure que<\/b> la resposta radical al mal \u00e9s l\u2019amor<\/b>.\u00a0<\/span><\/p>\n Aquest \u00e9s el D\u00e9u cristi\u00e0, el D\u00e9u que sofreix perqu\u00e8 estima i el D\u00e9u que estima perqu\u00e8 sofreix <\/i><\/b>i s\u2019uneix al dolor de la humanitat i el transforma. <\/i><\/b>La mort de Jes\u00fas i el sofriment solidari que cont\u00e9, viscuts des de l’experi\u00e8ncia extrema de l’aband\u00f3 del Pare, fan que tota mort i tot sofriment humans rebin un sentit ben nou perqu\u00e8 s\u00f3n una mort i un sofriment viscuts en l’amor<\/b>. Aix\u00ed ho havia expressat Jes\u00fas als seus deixebles en la intimitat del darrer sopar: \u00abNing\u00fa no t\u00e9 un amor m\u00e9s gran que el qui dona la vida pels seus amics<\/i><\/b>\u00bb (Jn 15,13).\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019ambientaci\u00f3 de la setmana santa comen\u00e7a amb la lectura de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-15245","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-del-bisbe"],"yoast_head":"\n