Aquelles quatre primeres monges agustines fundades pel canonge artanenc Sebasti\u00e0 Gili Vives (1811-1894) per l’any 1859 a la Inclusa de Ciutat, amb el temps eixamplarien horitzons m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres illenques. L’any 1973 fou la data escollida per fer-se presents al Per\u00fa, concretament a la serra andina, a petici\u00f3 expressa dels preveres de Mallorca Missionera Jaume Pons, de Binissalem, Bartomeu Tauler, de Felanitx, i Pere Fons, de Manacor, que hi portaven un quinquenni escampant la llavor de l’Evangeli.<\/p>\n
Aquestes foren les sembradores de la flaire agustiniana que obriren camp a la di\u00f2cesi de Cajamarca, als poblats de Cascas i Contumaz\u00e1: Sor Maria de Crist Rei Solivellas, de Caimari, Sor Purificaci\u00f3 Mill\u00e1n, Sor Esperan\u00e7a Roig i Sor Francisca Planells, d’Eivissa. La poblaci\u00f3 d’aquell centenar de “caser\u00edos” les reb\u00e9 amb aires festius, encunyant des del comen\u00e7ament una entrega als sectors m\u00e9s necessitats, a les fam\u00edlies malmenades, organitzant Tallers de Costura a San Benito, Guzmango, Pampas de Chepate, Sayapullo, El Cruce, La Traves\u00eda…, aixecant Centres de Salut a El Chorrillo, Silacot, El Platanar, Punguchique, Las Tayas, Magdalena…<\/p>\n
L’evangelitzaci\u00f3 expl\u00edcita mitjan\u00e7ant missions als districtes m\u00e9s allunyats com Cat\u00e1n, Totorillas, cursets de catequistes, trobades d’agents de pastoral, formaci\u00f3 de “rezanderos”, sobretot a les zones m\u00e9s allunyades de la prov\u00edncia; l’assist\u00e8ncia als cursos de teologia d’alliberament durant l’estiu a la capital, l’oferta del Casal de Cascas, per a tandes d’exercicis de preveres amb el bisbe dioces\u00e0, aix\u00ed com les trobades de religioses de diferents congregacions, foren reconegudes durant un temps.<\/p>\n
Conjuntament amb els preveres mallorquins, les monges agustines s’engrescaren amb la formaci\u00f3 de professorat, eminentment rural i de pocs recursos pedag\u00f2gics, seguint les pautes de l’Oficina Diocesana d’Educaci\u00f3 Cat\u00f2lica (ODEC), cursos de camperols, visites peri\u00f2diques a les petites escoles on mai per mai s’hi perdia la visita d’un inspector, all\u00e0 a peu, muntades a cavall, alforja a l’esquena, arribava la monja acompanyada d’un catequista o prevere.<\/p>\n
Passaren els anys, i es despertaren jovenetes inquietes -sobretot al cap damunt de la Serra- que volien provar aquell estil de vida, fins aleshores desconegut, com era la consagraci\u00f3 a la proclamaci\u00f3 de l’Evangeli des de la fam\u00edlia agustiniana. A partir d’aqu\u00ed es podia entendre la fundaci\u00f3 d’una casa de formaci\u00f3 a una barriada o poble jove de la ciutat de Trujillo, l’any 1985, al costat de la parr\u00f2quia Santa Rosa de Lima.<\/p>\n
Al llarg d’aquests cinquanta anys de pres\u00e8ncia, d’una bona teringa de religioses que han treballat en aquelles terres sud-americanes, com no podia ser d’altra manera, han florit vocacions emprenedores, que han donat un bon servei a la Congregaci\u00f3: Clara, Amada, Katia, Gadali, Yanneth, S\u00edlvia, Yesenia, Rosita, Lili, Neyda, Marleni, M\u00f3nica, Perpetua, Carmen, Irene, Marilini…, s\u00f3n una mostra de la fecunditat d’aquell poble de D\u00e9u oient de la Paraula i admirador del testimoni d’unes germanes en un principi estrangeres per\u00f2 que saberen guanyar-se l’estima.<\/p>\n
I fou precisament aquest planter de vocacions el que feu obrir nous escenaris de pres\u00e8ncia de comunitats d’Agustines de l’Empar al pa\u00eds. El districte de Magdalena (1988) a un indret d’obligat pas per anar a la capital departamental, Cajamarca, portant elles mateixes la parr\u00f2quia; a la mateixa Lima, a Sant Joan Maria Vianney l’any 1989, a altres indrets de la ciutat de Trujillo, aixecant-hi escoletes infantils, centre d’espiritualitat, centre m\u00e8dic…<\/p>\n
Es pot pensar i creure que la seva experi\u00e8ncia a terres peruanes, l’estil de treball pastoral i social en aquelles comunitats, ha donat l’embranzida perqu\u00e8 a les darreres d\u00e8cades aquesta Congregaci\u00f3 hagi posat peu a altres pa\u00efsos, com Hondures, Panam\u00e0…<\/p>\n
Avui, girant la ullada cap enrere, tot contemplant aquest mig segle de rodatge, les religioses Agustines de l’Empar tenen un futur esponer\u00f3s i ufan\u00f3s al continent americ\u00e0. Ad multos annos!<\/em><\/p>\n Joan Pons i Payeras, pvre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquelles quatre primeres monges agustines fundades pel canonge artanenc Sebasti\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":17726,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[],"class_list":["post-17725","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-agencia-baleria"],"yoast_head":"\n