L\u2019exposici\u00f3 sobre els pl\u00e0nols que disseny\u00e0 l’arquitecte madrileny Juan Bautista Peyronnet per a la restauraci\u00f3 de la Catedral de Mallorca ja \u00e9s oberta al p\u00fablic al claustre de la Seu. La mostra temporal ha estat organitzada per la C\u00e0tedra Seu de Mallorca de la Universitat de les Illes Balears.<\/p>\n
Amb el t\u00edtol \u2018Els inicis de la restauraci\u00f3 monumental a Espanya: els pl\u00e0nols de J. B. Peyronnet per a la Catedral de Mallorca (1854)\u2019, l\u2019exposici\u00f3 mostra els deu dissenys que l\u2019arquitecte Peyronnet va presentar al Ministeri de Gr\u00e0cia i Just\u00edcia per a intervenir a la Seu.<\/p>\n
La mostra va ser inaugurada pel Deg\u00e0-President de la Catedral, Mn. Antoni Vera, i pel director de la C\u00e0tedra Seu de Mallorca i professor de Hist\u00f2ria de l\u2019Art de la UIB, Andreu Villalonga, que n\u2019ha estat el comissari.<\/p>\n
Vuit d\u2019aquests pl\u00e0nols han estat publicats en diverses ocasions i, fins i tot, foren restaurats per l\u2019Institut de Conservaci\u00f3 i Restauraci\u00f3 de B\u00e9ns Culturals del Ministeri de Cultura entre 1987 i 1991. Arran d\u2019aquesta intervenci\u00f3, foren exhibits en una exposici\u00f3 organitzada per la Catedral i el Col\u00b7legi Oficial d\u2019Arquitectes de les Illes Balears (1991), que es va complementar amb un cicle de confer\u00e8ncies en el Centre Cultural Sa Nostra.<\/p>\n
Malauradament, els dos dissenys restants, que representaven las secci\u00f3 interior de la Catedral reformada i l\u2019al\u00e7at del campanar, s\u2019havien extraviat i, per tant, no havien pogut ser estudiats, no pogueren restaurar-se ni formar part de l\u2019exposici\u00f3. B\u00e0sicament, l\u2019opini\u00f3 era que s\u2019havien perdut irremeiablement.<\/p>\n
No obstant, els dos pl\u00e0nols varen ser localitzats en dates relativament recents per l\u2019Arxiu Capitular de Mallorca i s\u2019han pogut catalogar. En l\u2019actualitat, estan pendents de restauraci\u00f3.<\/p>\n
Aprofitant l\u2019avinentesa del desenvolupament del projecte d\u2019investigaci\u00f3 Estudio diagn\u00f3stico comparado para la conservaci\u00f3n del patrimonio art\u00edstico religioso en las islas de Mallorca y Menorca <\/em>finan\u00e7at pel Ministeri de Ci\u00e8ncia i Innovaci\u00f3 i executat per investigadors del Grup de Conservaci\u00f3 del Patrimoni Art\u00edstic Religi\u00f3s de la UIB,\u00a0 la C\u00e0tedra Seu de Mallorca ha organitzat aquesta exposici\u00f3 dels deu pl\u00e0nols tra\u00e7ats per Peyronnet, essent la primera vegada en que el conjunt complet \u00e9s exhibit des de que foren presentats a l\u2019Exposici\u00f3 Universal de Par\u00eds el 1855.<\/p>\n Seguint les recomanacions de l\u2019informe de restauraci\u00f3 lliurat per l\u2019Institut de Conservaci\u00f3 i Restauraci\u00f3 de B\u00e9ns Culturals, els dibuixos han estat digitalitzats, exposant-se fotografies en alta resoluci\u00f3 per tal de no afectar a la conservaci\u00f3 d\u2019uns b\u00e9ns patrimonials fr\u00e0gils.<\/p>\n La C\u00e0tedra Seu de Mallorca ha finan\u00e7at la restauraci\u00f3 virtual dels dos pl\u00e0nols recuperats per l\u2019Arxiu Capitular de la Catedral i que han estat intervinguts pel conservador-restaurador de b\u00e9ns culturals Joan Gual Amengual.<\/p>\n \u00a0<\/strong>Sobre els rerefons hist\u00f2ric i els antecedents del projecte, la Catedral de Mallorca havia anat arrossegant greus problemes estructurals des de finals d\u2019\u00e8poca medieval, quan encara es trobava a mig construir. Al llarg del temps, la major part de les voltes de les naus varen haver de ser reparades, algunes, fins i tot, s\u2019esbucaren i hagueren de reconstruir-se \u00edntegrament. A m\u00e9s, la fa\u00e7ana principal, erigida a partir de 1503, no disposava d\u2019entitat suficient per a contrarestar l\u2019empenta dels arcs formers de la nau central, provocant un desplom progressiu del frontis que, a mitjans del segle XIX, arrib\u00e0 als 130 cm.<\/p>\n La situaci\u00f3 estructural de la Seu era l\u00edmit, i encara es va empitjorar la matinada del 15 de maig de 1851, quan es va produir un greu terratr\u00e8mol, el de major intensitat registrat mai a l\u2019illa, que va enderrocar part d\u2019una de les torres extremes de la fa\u00e7ana.<\/p>\n El Cap\u00edtol de canonges de la Catedral decid\u00ed que era imprescindible actuar i va encarregar a l\u2019arquitecte Antoni Sureda el desmuntatge parcial de la fa\u00e7ana. Aquesta iniciativa, per\u00f2, es trobaria envoltada de pol\u00e8mica a causa de la normativa aleshores vigent.\u00a0Finalment, la Comissi\u00f3 Central de Monuments encarreg\u00e0 la tasca a Peyronnet que, aleshores, exercia de professor d\u2019estereotomia a l\u2019escola d\u2019arquitectura de Madrid.<\/p>\n La construcci\u00f3 de la nova fa\u00e7ana era la tasca m\u00e9s urgent de la reforma i suposava una operaci\u00f3 tan complexa que es va allargar fins el 1888. Peyronnet, que va morir el 1875, no la pogu\u00e9 veure acabada. Tot i que el seu disseny fou durament criticat dins el context local, s\u2019ha imputar a la per\u00edcia t\u00e8cnica de l\u2019arquitecte madrileny haver aconseguit revertir els problemes estructurals de la f\u00e0brica.<\/p>\n La segona fase de la intervenci\u00f3, la reforma interior del temple, no es va arribar a executar tal i com l\u2019havia proposada Peyronnet, per\u00f2 no es va perdre del tot, ja que va servir de full de ruta al proc\u00e9s de restauraci\u00f3 lit\u00fargica i reforma interior empresa a principis del segle XX pel Bisbe Pere Joan Campins i l\u2019arquitecte Antoni Gaud\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019exposici\u00f3 sobre els pl\u00e0nols que disseny\u00e0 l’arquitecte madrileny Juan Bautista […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":22110,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[],"class_list":["post-22109","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-agencia-baleria"],"yoast_head":"\n