Aix\u00ed de po\u00e8tica \u00e9s la promesa que hi ha en el primer salm de la B\u00edblia. Per\u00f2 tamb\u00e9 aix\u00ed de necessari \u00e9s el nostre arrelament a prop de l’aigua que pot assaciar la set de felicitat, de coher\u00e8ncia, de vida plena. \u00c9s cert, som com arbres: variats, frondosos, baixos o alts, fecunds o aparentment est\u00e8rils. D’on xuclen vida les arrels, la part \u00edntima de la nostra persona que no apareix ni \u00e9s visible als ulls, per\u00f2 que \u00e9s la part m\u00e9s essencial?<\/p>\n
La B\u00edblia<\/em> descriu la felicitat<\/strong> del qui estima i escolta D\u00e9u: \u00abser\u00e0 com un arbre que arrela vora l’aigua: dona fruit quan n’\u00e9s el temps i mai no es marceix el seu fullatge; duu a bon terme tot el que empr\u00e8n<\/em><\/strong>\u00bb (salm<\/em> 1,3).<\/p>\n Ho havien dit els profetes<\/em> de l’AT: \u00abFeli\u00e7 l’home que es refia del Senyor, que posa en el Senyor la seva confian\u00e7a. Ser\u00e0 com un arbre que arrela vora l’aigua, que enfonsa les arrels ran del torrent; no t\u00e9 por quan ve l’estiu, el seu fullatge es mant\u00e9 verd; no passar\u00e0 \u00e0nsia en anys de secada, no deixa de donar fruit<\/em><\/strong>\u00bb (Jeremies <\/em>17,7-8).<\/p>\n Ho diu tamb\u00e9 Jes\u00fas<\/em>: \u00abPels seus fruits els coneixereu <\/em><\/strong>[…], tot arbre bo dona fruits bons<\/em><\/strong>\u00bb (Mateu <\/em>7,16-17), <\/em><\/strong>i \u00abEl qui begui de l’aigua que jo li donar\u00e9, mai m\u00e9s no tindr\u00e0 set: l’aigua que jo li donar\u00e9 es convertir\u00e0 dins ell en una font d’on brollar\u00e0 vida eterna<\/em><\/strong>\u00bb (Joan <\/em>4,14).<\/p>\n D’on hem de xuclar<\/strong> aquesta vida que Jes\u00fas promet si no \u00e9s de la Paraula que D\u00e9u<\/em> Pare<\/em> ha comunicat?<\/strong> No cal rompre’s el cap pensant com hem de fer-ho. D\u00e9u<\/em> ens ho ha posat f\u00e0cil fent-se esdeveniment hist\u00f2ric en la persona de Jes\u00fas de Natzaret<\/em>; d\u2019aquesta manera s\u2019ha donat a entendre no sols amb les paraules sin\u00f3 amb el llenguatge dels fets, tots ells portadors de bona not\u00edcia<\/strong>. Amb Ell s’hi pot parlar! I tant! I direu, com? Des del baptisme hi ha en nosaltres un do invisible als ulls: \u00e9s l’Esperit Sant<\/em>, de qui Jes\u00fas diu que \u00abel Pare l\u2019enviar\u00e0 en nom meu, us far\u00e0 recordar tot el que jo us he dit, i us ho far\u00e0 entendre<\/em><\/strong>\u00bb (Joan <\/em>14,26). Volem entendre, necessitam entendre.<\/p>\n Potser D\u00e9u, com en temps del profeta Am\u00f3s<\/em>, ens diu: \u00abV\u00e9nen dies que enviar\u00e9 fam al pa\u00eds: no fam de pa ni set d’aigua, sin\u00f3 fam d’escoltar la meva Paraula<\/em><\/strong>\u00bb (Am\u00f3s <\/em>8,11). Hem de recon\u00e8ixer, tanmateix, que les fams i sets que es pateixen tenen el seu origen en l\u2019aridesa d\u2019un cor que s’ha assecat per haver tallat les arrels, restant impedit l’acc\u00e9s a la font. Frissam massa. Cal decidir-nos per un ritme m\u00e9s tranquil, el que recupera el silenci<\/em> com a valor i la voluntat d\u2019escoltar<\/em> com a actitud per al di\u00e0leg.<\/p>\n \u00c9s impressionant l\u2019afirmaci\u00f3 del profeta Jeremies<\/em> quan, enmig d\u2019una profunda crisi personal, \u00e9s capa\u00e7 de dir: \u00abQuan m\u2019arribava la teva paraula, jo la devorava: ella ha estat el goig i l\u2019alegria del meu cor. Jo port el teu nom, Senyor, D\u00e9u de l\u2019univers<\/em><\/strong>\u00bb (Jeremies<\/em>, 15,16). Aqu\u00ed hi ha un gest de confian\u00e7a, un cor que confia. \u00c9s un cor de pobre en el sentit evang\u00e8lic de la paraula, que confia perqu\u00e8 est\u00e0 necessitat de tot, i encara m\u00e9s d\u2019all\u00f2 que \u00e9s essencial. Tot el contrari d\u2019un ric que nom\u00e9s es fia d\u2019ell mateix i desconfia de tothom. Es tracta de la desgr\u00e0cia <\/em>i de la felicitat<\/em>; l\u2019una i l\u2019altra depenen de la confian\u00e7a posada nom\u00e9s en un mateix o en D\u00e9u. Aquesta \u00e9s l\u2019alternativa i la invitaci\u00f3 a respondre, ja que se\u2019ns demana que posem la Paraula de D\u00e9u<\/strong> en el centre de la nostra vida i en facem font de confian\u00e7a<\/em> i de felicitat<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aix\u00ed de po\u00e8tica \u00e9s la promesa que hi ha en […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-24426","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-del-bisbe"],"yoast_head":"\n