{"id":31223,"date":"2026-02-24T14:06:24","date_gmt":"2026-02-24T13:06:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/?p=31223"},"modified":"2026-02-24T14:08:53","modified_gmt":"2026-02-24T13:08:53","slug":"carta-del-bisbe-sebastia-taltavull-a-lesglesia-de-mallorca-en-ocasio-de-la-quaresma-2026","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.bisbatdemallorca.org\/ca\/carta-del-bisbe-sebastia-taltavull-a-lesglesia-de-mallorca-en-ocasio-de-la-quaresma-2026\/","title":{"rendered":"Carta del bisbe Sebasti\u00e0 Taltavull a l\u2019Esgl\u00e9sia de Mallorca en ocasi\u00f3 de la QUARESMA 2026"},"content":{"rendered":"
\u00abLa Quaresma \u00e9s el temps en qu\u00e8 l\u2019Esgl\u00e9sia ens convida a tornar a posar el misteri de D\u00e9u al centre de la nostra vida<\/strong>, perqu\u00e8 la nostra fe retrobi el seu impuls<\/strong> i el cor no es dispersi entre les inquietuds i les distraccions quotidianes. L\u2019itinerari quaresmal esdev\u00e9 una ocasi\u00f3 prop\u00edcia per a escoltar la veu del Senyor i renovar la decisi\u00f3 de seguir Crist\u00bb (papa Lle\u00f3 XIV, del Missatge per a la Quaresma 2026<\/em>)<\/p>\n Als preveres i diaques, als membres de vida consagrada, <\/strong>als laics i laiques del Poble de D\u00e9u que peregrina a Mallorca, <\/strong>i a tota persona de bona voluntat que ho llegesqui i ho vulgui compartir<\/strong><\/p>\n Molt estimats germans i germanes en Crist, el Senyor<\/p>\n Comencem per aquest principi i fonament que fa que ens demanem: Quin \u00e9s el centre de la nostra vida? Sobre quin fonament s\u2019aguanta? Cap on ens orienta?<\/em> Qu\u00e8 em diu personalment. <\/em>El papa Lle\u00f3 XIV ens ho ha dit molt clar en el seu Missatge per a la Quaresma d\u2019enguany: \u00abl\u2019Esgl\u00e9sia<\/strong> ens convida a tornar a<\/strong> posar el misteri de D\u00e9u al centre de la nostra vida<\/strong>\u00bb. Ser\u00e0 escoltar-lo i viure en constant refer\u00e8ncia a Ell, demanant-nos pel sentit i el goig de la nostra fe cristiana, per l\u2019orientaci\u00f3 que pren la nostra vida, per la manera de relacionar-nos amb Ell i amb els altres en el di\u00e0leg que ens possibilita la preg\u00e0ria, juntament amb la lectura ass\u00eddua de la seva Paraula. En aquest sentit, el papa Lle\u00f3 ens convida a \u00abposar l\u2019atenci\u00f3 sobre la import\u00e0ncia de deixar espai a la Paraula a trav\u00e9s de l\u2019escolta, ja que la disposici\u00f3 a escoltar \u00e9s el primer signe amb qu\u00e8 es manifesta el desig d\u2019entrar en relaci\u00f3 amb l\u2019altre<\/em>\u00bb.<\/p>\n Per a donar-nos-ho a entendre explica, a continuaci\u00f3, com<\/strong> \u00abD\u00e9u mateix, en revelar-se a Mois\u00e8s des de la bardissa ardent, mostra que l\u2019escolta \u00e9s un tret distintiu del seu \u00e9sser:<\/strong> \u201c<\/strong>He vist les penes del meu poble al pa\u00eds d\u2019Egipte i he sentit el clam que li arrenquen els seus explotadors<\/em><\/strong>\u201d <\/strong>(Ex<\/em> 3,7).<\/strong> L\u2019escolta del clam de l\u2019oprimit \u00e9s l\u2019inici d\u2019una hist\u00f2ria d\u2019alliberament, en la qual el Senyor involucra tamb\u00e9 Mois\u00e8s, enviant-lo a obrir un cam\u00ed de salvaci\u00f3 per als seus fills redu\u00efts a l\u2019esclavatge.<\/p>\n \u00c9s un D\u00e9u que ens atreu, que avui tamb\u00e9 ens commou amb els pensaments que fan vibrar el seu cor. Per aix\u00f2, l\u2019escolta de la Paraula en la lit\u00fargia<\/strong> ens educa per a una escolta m\u00e9s vertadera de la realitat: entre les moltes veus que travessen la nostra vida personal i social, les Sagrades Escriptures ens fan capa\u00e7os de recon\u00e8ixer la veu que clama des del patiment i la injust\u00edcia<\/strong>, perqu\u00e8 no quedi sense resposta. Entrar en aquesta disposici\u00f3 interior de receptivitat significa deixar-nos instruir avui per D\u00e9u a escoltar com<\/em> Ell, fins a recon\u00e8ixer que la condici\u00f3 dels pobres representa un crit que, en la hist\u00f2ria de la humanitat, interpel\u00b7la constantment la nostra vida<\/em>, les nostres societats<\/em>, els sistemes pol\u00edtics<\/em> i econ\u00f2mics<\/em>, i especialment l\u2019Esgl\u00e9sia<\/em>\u00bb.<\/p>\n Tot aix\u00f2 ens afecta directament i en aquest moment se situa en una traject\u00f2ria de renovaci\u00f3 personal i d\u2019influir en un canvi social. Posar D\u00e9u en el centre de la nostra vida<\/strong>, tal com ens ho ensenya Jes\u00fas, ser\u00e0 el desafiament fonamental. Treballem-ho amb confian\u00e7a i pensant que el Senyor ens acompanya i no ens deixa de la m\u00e0.\u00a0<\/em><\/strong><\/p>\n Crec que el papa Lle\u00f3 toca un punt fonamental en el proc\u00e9s de conversi\u00f3 que D\u00e9u ens demana. Ho diu dins el context del segon tema -despr\u00e9s de l\u2019escolta- que es proposa per aquesta Quaresma. Es tracta del dejuni, d\u2019una nova forma d\u2019abstenci\u00f3 que tamb\u00e9 demana moderaci\u00f3 i sobrietat. Facem cas de la proposta que ens fa i que toca de ple la manera com vivim les nostres relacions humanes: \u00abVoldria convidar-vos a una forma d\u2019abstin\u00e8ncia molt concreta i sovint poc apreciada, \u00e9s a dir, la d\u2019abstenir-se d\u2019utilitzar paraules que afecten i fereixen el nostre pro\u00efsme. Comencem a desarmar el llenguatge, renunciant a les paraules feridores, al judici immediat, a parlar malament del qui \u00e9s absent i no es pot defensar, a les cal\u00famnies. Esforcem-nos, en canvi, per aprendre a triar les nostres paraules amb cura i cultivar la bondat: dins de la fam\u00edlia<\/strong>, entre els amics<\/strong>, als llocs de treball<\/strong>, a les xarxes socials<\/strong>, en els debats pol\u00edtics<\/strong>, als mitjans de comunicaci\u00f3<\/strong> i a les comunitats cristianes<\/strong>. Aleshores, moltes paraules d\u2019odi donaran pas a paraules d\u2019esperan\u00e7a i de pau<\/em>\u00bb.<\/p>\n Som convidats a cultivar una nova manera de parlar i tractar-nos des de l\u2019amabilitat<\/strong> i que aix\u00f2 es noti en les nostres relacions familiars, entre els amics, a la feina, en les xarxes socials, en els debats pol\u00edtics, en els mitjans de comunicaci\u00f3 i en el cor de les nostres comunitats cristianes. Entre nosaltres, seguidors de Jesucrist, preveres, diaques, religiosos\/es i la\u00efcat cristi\u00e0, ha de ser prioritari que el tracte que ens donam i el llenguatge que utilitzam sigui un testimoni d\u2019estimaci\u00f3. Ja el papa Francesc, a la carta enc\u00edclica Fratelli tutti<\/em>, 222-224, ens convida a \u00abrecuperar l\u2019amabilitat<\/strong>\u00bb i es refereix a \u00abl\u2019amabilitat en el tracte, com una atenci\u00f3 per no ferir amb paraules o gestos, com un intent d\u2019alleujar el pes dels altres. Implica dir paraules d\u2019encoratjament, que reconforten, que enforteixen, que consolen, que estimulen, en comptes de paraules que humilien, que entristeixen, que irriten, que menyspreen<\/em>\u00bb.<\/p>\n Encara diu m\u00e9s i \u00e9s ben important que nosaltres ho integrem com a qualitat humana i cristiana en la nostra forma de pensar, parlar i actuar. En el mateix document, el papa Francesc tamb\u00e9 diu: \u00abL’amabilitat \u00e9s un alliberament de la crueltat<\/em><\/strong> que de vegades penetra les relacions humanes, de l’ansietat que no ens deixa pensar en els altres, de la urg\u00e8ncia distreta que ignora que els altres tamb\u00e9 tenen dret a ser feli\u00e7os. Avui no sol haver-hi ni temps ni energies disponibles per aturar-se a tractar b\u00e9 els altres, a dir <\/em>\u00absi us plau<\/em>\u00bb, <\/em>\u00abperd\u00f3<\/em>\u00bb, <\/em>\u00abgr\u00e0cies<\/em>\u00bb. Per\u00f2 de tant en tant apareix el miracle d’una persona amable<\/strong>, que deixa de banda les seves ansietats i urg\u00e8ncies per prestar atenci\u00f3, per regalar un somriure, per dir una paraula que estimuli, per possibilitar un espai d’escolta enmig de tanta indifer\u00e8ncia. Aquest esfor\u00e7, viscut cada dia, \u00e9s capa\u00e7 de crear aquesta conviv\u00e8ncia sana<\/strong> que ven\u00e7 les incomprensions i prev\u00e9 els conflictes. El cultiu de l’amabilitat<\/strong> no \u00e9s un detall menor ni una actitud superficial o burgesa. Ja que suposa valoraci\u00f3 i respecte, quan es fa cultura en una societat transfigura profundament l’estil de vida, les relacions socials, la manera de debatre i de confrontar idees. Facilita la recerca de consensos i obre camins on l’exasperaci\u00f3 destrueix tots els ponts<\/em>\u00bb.<\/p>\n Hem d\u2019arribar a fons, totes i tots sense distinci\u00f3, tamb\u00e9 en les nostres esgl\u00e9sies i la relaci\u00f3 entre les nostres persones i els grups espec\u00edfics cridats a compartir una mateixa vocaci\u00f3. El vincle espiritual i\u00a0 hum\u00e0 que ens uneix<\/strong> des del baptisme<\/em>, la confirmaci\u00f3<\/em>, els sagraments de l\u2019orde<\/em> i del matrimoni<\/em>, \u00e9s sagrat<\/strong>, i no podem fer-nos mal<\/strong> ni en la nostra manera de pensar sobre l\u2019altre o els altres, ni en la nostra actuaci\u00f3 en relaci\u00f3 amb ells, s\u00f3n germanes i germans nostres, i junts constitu\u00efm el Cos de Crist, Cap i membres, units com les sarments al Cep per a tenir vida (cf. Jn<\/em> 15, 1-10) i viure els fruits de l\u2019Esperit, (cf. Ga<\/em> 5,22-23) que \u00abexpressa un estat d\u2019\u00e0nim que no \u00e9s aspre, rude, dur, sin\u00f3 amable, suau, que sost\u00e9 i conforta. La persona que t\u00e9 aquesta qualitat ajuda els altres a fer que l\u2019exist\u00e8ncia sigui m\u00e9s suportable, sobretot quan es carrega amb el pes dels seus problemes, urg\u00e8ncies i angoixes<\/em>\u00bb.<\/p>\n Si em permeteu, i com a complement del que ens diu el papa Lle\u00f3 sobre \u00abmesurar les paraules i cultivar l\u2018amabilitat<\/em><\/strong>\u00bb encara hi vull afegir un aspecte important que ens ve de la Paraula de D\u00e9u, i concretament al que diu sant Jaume en la seva carta dirigida a la comunitat cristiana i convidant a un nou comportament. Us facilit el text b\u00edblic que porta el t\u00edtol de \u00abdominar la llengua<\/strong>\u00bb; ser\u00e0 bo llegir-lo i meditar-lo complert. Diu: \u00abGermans meus, no us poseu tots a fer de mestres, serem judicats amb m\u00e9s rigor, ja que tots travelam sovint. I, si alg\u00fa, parlant, no travela mai, vol dir que \u00e9s un home perfecte, capa\u00e7 de dominar el seu cos. Quan posam la brida a la boca dels cavalls perqu\u00e8 ens obeeixin, podem governar tot el seu cos. Fixau-vos b\u00e9 en les naus: encara que siguin grans i les empenyin vents forts, amb un perit tim\u00f3 el pilot governa cap on vol. Igualment la llengua, que \u00e9s un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mirau com un foc de no res enc\u00e9n un bosc molt gran. I la llengua \u00e9s un foc, tot un m\u00f3n de mal\u00edcia; \u00e9s un m\u00e9s dels membres del cos, per\u00f2 fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final \u00e9s inflamada per l\u2019infern. Els homes han domat i domen tota casta de b\u00e8sties salvatges i d\u2019ocells, de r\u00e8ptils i d\u2019animals marins, per\u00f2 no hi ha home capa\u00e7 de domar la llengua: \u00e9s un mal que no es domina, va plena de ver\u00ed mortal. Amb la llengua bene\u00efm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua male\u00efm els homes, fets a imatge de D\u00e9u. Germans meus, no conv\u00e9 que sigui aix\u00ed. Poder rajar pel mateix forat de la font aigua dol\u00e7a i aigua amarga? \u00c9s que una figuera, germans meus, pot fer olives , o una parra, figues? L\u2019aigua dol\u00e7a no pot sortir d\u2019una font salada<\/em>\u00bb (Jm<\/em> 3,1-12). Facem-ne lectura creient i preg\u00e0ria<\/strong>: qu\u00e8 diu el text?, qu\u00e8 em diu personalment?, qu\u00e8 em fa dir?, com m\u2019ajuda a respondre?, quina actuaci\u00f3 cristiana em demana?<\/p>\n Sempre hi ha preguntes que esperen la nostra resposta. Com en altres ocasions, tamb\u00e9 en aquesta Quaresma, D\u00e9u ens demana que comprovem, en la nostra vida personal i de fam\u00edlia, en les relacions laborals i institucionals, en les comunitats parroquials i altres, comunitats religioses, moviments apost\u00f2lics, associacions i confraries, si som capa\u00e7os de caminar amb els altres<\/strong>, si tenim voluntat d\u2019escoltar<\/strong>, si feim el possible per v\u00e8ncer la temptaci\u00f3 de tancar-nos en la nostra autoreferencialitat<\/strong>. Preguntem-nos si som capa\u00e7os de treballar junts com a bisbes, preveres, consagrats i laics, al servei del Regne de D\u00e9u<\/em>; si tenim una actitud d\u2019acollida, amb gestos concrets, cap a les persones que s\u2019apropen a nosaltres i a tots els qui s\u00f3n lluny<\/em>. \u00c9s la conversi\u00f3 a la catolicitat, que \u00e9s la universalitat, a la sinodalitat, a l\u2019Evangeli, a all\u00f2 que \u00e9s constitutiu de l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/p>\n Preguntem-nos, amb to penitencial i per a celebrar el sagrament del Perd\u00f3<\/strong>:<\/p>\n Tenc la convicci\u00f3 que D\u00e9u perdona els meus pecats, o em comport com si pogu\u00e9s salvar-me tot sol, prescindint d\u2019Ell?<\/em><\/p>\n Anhel la salvaci\u00f3 i invoc l\u2019ajuda de D\u00e9u per a acollir-la?<\/em><\/p>\n Visc concretament l\u2019esperan\u00e7a que m\u2019ajuda a llegir els esdeveniments de la hist\u00f2ria i m\u2019impulsa al comprom\u00eds per la just\u00edcia, la fraternitat i la cura de la casa comuna, actuant de manera que ning\u00fa quedi enrere?<\/em><\/p>\n Accept la invitaci\u00f3 que se\u2019ns fa d\u2019abstenir-me a utilitzar paraules que fan mal a altres persones, i desarmar aix\u00ed el llenguatge, les paraules feridores? <\/em><\/p>\n Som dels qui encenen el foc o hi afegeixen la llenya de la cr\u00edtica destructiva per anar contra alg\u00fa, sigui de paraula o per escrit, emprant qualsevol mitj\u00e0, com les xarxes socials o altres recursos?<\/em><\/p>\n Est\u00e0 en el meu \u00e0nim o en la meva voluntat col\u00b7laborar a estendre el b\u00e9, mesurant les paraules i cultivant l\u2019amabilitat?<\/em><\/p>\n La meva vida cristiana est\u00e0 centrada en Jesucrist i l\u2019Evangeli? S\u00f3n els meus referents per a les meves decisions i el meu \u00a0comportament en el caminar de cada dia?<\/em><\/p>\n Em sent membre viu de la comunitat de l\u2019Esgl\u00e9sia? Com hi visc el meu sentit de pertinen\u00e7a? N\u2019estic content\/a? Quins mitjans estic emprant per a mantenir-me fidel? <\/em><\/p>\n Faig participar altres persones de l\u2019entusiasme de la meva fe, de la convicci\u00f3 de la meva esperan\u00e7a i de l\u2019ardor de la meva caritat o de l\u2019amor solidari que he d\u2019estendre?<\/em><\/p>\n Podem fer llarga la llista i conv\u00e9 que cadasc\u00fa ho faci i que sigui fruit d\u2019escoltar la Paraula de D\u00e9u. El perd\u00f3<\/strong> i la reconciliaci\u00f3<\/strong> s\u00f3n inherents al ser cristi\u00e0 i la m\u00e0xima expressi\u00f3 de l\u2019amor<\/strong>.\u00a0<\/em><\/strong><\/p>\n Seguint la proposta quaresmal del papa Lle\u00f3 XIV, acollim les seves paraules d\u2019\u00e0nim per a realitzar-ho junts, ja que ens diu que \u00abla Quaresma posa de relleu la dimensi\u00f3 comunit\u00e0ria de l\u2019escolta de la Paraula i de la pr\u00e0ctica del dejuni…<\/em> Les nostres parr\u00f2quies, les fam\u00edlies, els grups eclesials i les comunitats religioses estan cridats a viure durant la Quaresma un cam\u00ed compartit, en el qual l\u2019escolta de la Paraula de D\u00e9u, aix\u00ed com del clam dels pobres i de la terra, esdevingui una forma de vida comuna, i el dejuni sostingui un penediment real.<\/em><\/strong> En aquest horitz\u00f3, la conversi\u00f3 no nom\u00e9s concerneix la consci\u00e8ncia de l\u2019individu, sin\u00f3 tamb\u00e9 l\u2019estil de les relacions, la qualitat del di\u00e0leg, la capacitat de deixar-se interrogar per la realitat i recon\u00e8ixer all\u00f2 que realment orienta el desig, tant a les nostres comunitats eclesials com a la humanitat que t\u00e9 set de just\u00edcia i reconciliaci\u00f3<\/em><\/strong>\u00bb. <\/em><\/strong>Finalment, ens convida que <\/strong>\u00abdemanem la gr\u00e0cia de viure una Quaresma que faci m\u00e9s atenta la nostra o\u00efda a D\u00e9u i als m\u00e9s desafavorits<\/strong>. Demanem la for\u00e7a d\u2019un dejuni que arribi tamb\u00e9 a la llengua<\/strong>, perqu\u00e8 disminueixin les paraules que fereixen i creixi l\u2019espai per a la veu de l\u2019altre<\/strong>. I comprometem-nos perqu\u00e8 les nostres comunitats esdevinguin llocs on el crit del que pateix trobi acollida i l\u2019escolta generi camins d\u2019alliberament, fent-nos m\u00e9s disposats i diligents per a contribuir a edificar la civilitzaci\u00f3 de l\u2019amor<\/strong><\/em>\u00bb.<\/p>\n Facem de la nostra vida, sigui quin sigui el lloc on habitam, un espai de comuni\u00f3, de joiosa conviv\u00e8ncia<\/strong>. L\u2019espai de cada fam\u00edlia i de cada comunitat de preveres<\/em>, casa sacerdotal<\/em>, parr\u00f2quia<\/em> o de vida religiosa<\/em>; l\u2019espai des del qual entram en contacte amb altres persones, pens en les institucions d\u2019acollida<\/em>, siguin els despatxos parroquials<\/em> i les cases d\u2019acollida<\/em>, on rebem des dels qui sol\u00b7liciten la catequesi<\/em> o la celebraci\u00f3 d\u2019un sagrament<\/em> fins a les persones sense llar<\/em> o tants pobres<\/em> i migrants<\/em> que toquen a les nostres portes… Tots aquests s\u00f3n els espais que oferim a la gent perqu\u00e8 en l\u2019Esgl\u00e9sia es trobin com a ca seva, i ho sentin tamb\u00e9 els malalts i impedits, fent-nos-hi presents.<\/p>\n Crear ambient de fraternitat<\/strong> \u00e9s constitutiu de la voluntat de Jes\u00fas i la proposta que sempre ens fa. Ning\u00fa no pot viure el seu ministeri ni la seva vocaci\u00f3 tot sol. La fraternitat \u00e9s un do, una gr\u00e0cia en b\u00e9 de la dignitat humana<\/em><\/strong>. Sempre que afavorim l\u2019acollida i oferim un sostre, una casa on viure i conviure, estam mostrant all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s espec\u00edfic de la missi\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia. Voldria que entre tots ens ajud\u00e9ssim a interpretar-nos b\u00e9 en aquesta acollida i f\u00e9ssim un esfor\u00e7 d\u2019informar i servir la veritat en tot all\u00f2 que estam fent i compartint amb altres institucions ciutadanes, ja que des del primer moment intentam ajudar el b\u00e9 individual de cada persona i servir el b\u00e9 com\u00fa. Des de l\u2019\u00c0rea d\u2019Acci\u00f3 caritativa i social<\/em><\/strong> seguirem treballant aix\u00ed sense descans, deixant molt clar quines s\u00f3n les prioritats de l\u2019Evangeli i de la doctrina social de l\u2019Esgl\u00e9sia que les concreta en el temps i en l\u2019espai.<\/p>\n Ja en aquesta Quaresma<\/strong> i sobretot en el reeixir de Pasqua<\/strong>, fer-nos conscients que la trobada amb Jes\u00fas<\/strong>, el Senyor<\/strong>, \u00e9s all\u00f2 primer que hem d\u2019aconseguir i experimentar. Des de la professi\u00f3 de la nostra fe, sempre ho hem tingut en el cor, per\u00f2 tamb\u00e9 com ens ho hem proposat com a primer objectiu del Pla dioces\u00e0 de Pastoral<\/em>, i junts, sinodalment, ens hi hem comprom\u00e8s. Us record com ho tenim formulat per a portar-ho a la pr\u00e0ctica: \u00abTrobada amb Jes\u00fas, Primer anunci i Vida de comunitat. Per tant, \u00abfer arribar el primer anunci, descobrint que el seguiment de Jes\u00fas \u00e9s un proc\u00e9s de creixement cristi\u00e0, d\u2019espiritualitat, d\u2019acollida, d\u2019escolta i de formaci\u00f3 permanent. L\u2019enc\u00e0rrec de Jes\u00fas \u00e9s molt clar: \u00abAnau, id\u00f2, a tots els pobles i feis-los deixebles meus, batiant-los en el nom del Pare i de Fill i de l\u2019Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot all\u00f2 que us he manat. Jo som amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del m\u00f3n<\/em>\u00bb (Mt <\/em>28,18-20).<\/p>\n Els anys que ens han precedit han estat marcats per un esfor\u00e7 de comuni\u00f3, tant la participaci\u00f3 en la fase diocesana i continental del S\u00ednode<\/strong>, com tota la preparaci\u00f3 de llargs mesos del Pla dioces\u00e0 de Pastoral<\/strong>, i ens hem posat en moviment de renovaci\u00f3<\/em> comptant amb l\u2019extensa consulta a tot el Poble de D\u00e9u que peregrina a la nostra terra. Molts han cregut en aquesta renovaci\u00f3 -que sempre \u00e9s necess\u00e0ria i convenient- i s\u2019hi han dedicat a fons, mostrant la seva gratitud per l\u2019oportunitat de les aportacions que han pogut fer i pel clima amb el qual s\u2019ha treballat. Havent recollit tot el que s\u2019ha manifestat tant en un esdeveniment com en l\u2019altre, ara seguim estant en el moment de posar-ho en pr\u00e0ctica<\/em><\/strong>, que \u00e9s quan, des de la publicaci\u00f3 del Pla dioces\u00e0 de Pastoral el mes de gener de l\u2019any passat en l\u2019Assemblea eclesial celebrada al Seminari Nou, ens hem proposat els<\/em><\/strong> set grans objectius que marquen la l\u00ednia pastoral que entre tots hem dissenyat<\/em><\/strong>. Us vull animar, una vegada m\u00e9s, a partir de la Carta Pastoral \u00abNavegam junts amb esperan\u00e7a<\/em>\u00bb, <\/em>a seguir fent un gest de conversi\u00f3 cap a aquest esfor\u00e7 sinodal<\/em><\/strong> que l\u2019Esgl\u00e9sia ens demana a tots i a cadasc\u00fa des del seu lloc de responsabilitat i vocaci\u00f3 espec\u00edfica.<\/p>\n Finalment, ara que ens preparam per a les celebracions de la Setmana Santa<\/strong> i amb la finalitat de portar una paraula d\u2019\u00e0nim i a comunicar l\u2019Evangeli<\/em> a la realitat que ens envolta, sobretot amb el nostre testimoni de vida cristiana, portem, id\u00f2, aquest esperit de renovaci\u00f3 i conversi\u00f3 a totes les manifestacions de fe cristiana i de religiositat popular <\/strong>dins les nostres esgl\u00e9sies i enmig del carrer a trav\u00e9s de processons <\/em>i representacions de la passi\u00f3, mort i sepultura de Jes\u00fas, com tamb\u00e9 el dia de Pasqua les processons<\/em> de l\u2019encontre del Ressuscitat amb la seva mare, Maria. La validesa de totes aquestes expressions d\u2019una cultura popular animada per la fe han de situar-se en all\u00f2 que \u00e9s el seu centre i ra\u00f3 de ser: el misteri de la vida, passi\u00f3, mort i resurrecci\u00f3 del Senyor<\/em><\/strong> i que l\u2019Esgl\u00e9sia celebra en la seva lit\u00fargia, especialment en l\u2019Eucaristia, font i cimal de la vida cristiana<\/em><\/strong>, com la defineix el Concili Vatic\u00e0 II. Tot n\u2019ha de n\u00e9ixer i hi ha de confluir, perqu\u00e8 la vida de cada cristi\u00e0 en rebi el seu aliment<\/em><\/strong> i la seva for\u00e7a<\/em><\/strong>, i pugui ser un testimoni viu<\/em><\/strong> enmig de la gent i de les estructures de la societat, que tanta necessitat tenen d\u2019un canvi radical a favor de la dignitat humana i del b\u00e9 com\u00fa. Aquest esfor\u00e7 col\u00b7lectiu de comuni\u00f3 eclesial i social ens ha d\u2019ajudar a entendre m\u00e9s qu\u00e8 significa posar Deu al centre de la nostra vida<\/strong>, com ens ho demana el papa Lle\u00f3 XIV en el seu Missatge per aquesta Quaresma de 2026, que acollim amb estimaci\u00f3 i plena comuni\u00f3.<\/p>\n Amb el desig de viure una santa Quaresma,<\/p>\n la meva abra\u00e7ada fraternal i benedicci\u00f3,<\/p>\n <\/p>\n + Sebasti\u00e0 Taltavull Anglada<\/strong><\/p>\n Bisbe de Mallorca<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abLa Quaresma \u00e9s el temps en qu\u00e8 l\u2019Esgl\u00e9sia ens convida […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":31225,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[],"yoast_head":"\n\n
\n
\n
\n
\n