\u2022 Un ter\u00e7 de les llars amb tots els membres en atur (600 mil fam\u00edlies) manquen d’alguna mena d’ingr\u00e9s peri\u00f2dic que permeti una certa estabilitat.
\n\u2022 La pand\u00e8mia ha destapat un nou factor d’exclusi\u00f3 social: la desconnexi\u00f3 digital \u00e9s el nou analfabetisme del segle XXI.
\n\u2022 1,8 milions de llars (gaireb\u00e9 la meitat dels quals estan en exclusi\u00f3 social) sofreixen l’apagada digital, cosa que significa que viuen la bretxa digital de manera quotidiana.
\n\u2022 La pand\u00e8mia ha augmentat la bretxa de g\u00e8nere: l’exclusi\u00f3 social ha crescut m\u00e9s del doble en les llars que la seva sustentadora principal \u00e9s una dona.
\n\u2022 La difer\u00e8ncia entre la poblaci\u00f3 amb m\u00e9s i menys ingressos ha augmentat m\u00e9s d’un 25%, xifra superior a l’increment registrat durant la crisi de 2008.
\n\u2022 Hi ha 2,7 milions de joves entre 16 i 34 anys afectats per processos d’exclusi\u00f3 social intensa.
\n\u2022 L’exclusi\u00f3 social en llars amb poblaci\u00f3 immigrant \u00e9s gaireb\u00e9 tres vegades major que en les llars espanyoles.
\n\u2022 Tres de cada deu fam\u00edlies s’han vist obligades a reduir les despeses habituals en alimentaci\u00f3, roba i cal\u00e7at.
\n\u2022 Les taxes m\u00e9s elevades d’exclusi\u00f3 social es donen al Sud i l’Est del pa\u00eds, juntament amb Can\u00e0ries.<\/p>\n
Sota el t\u00edtol \u00abEvoluci\u00f3 de la cohesi\u00f3 social i conseq\u00fc\u00e8ncies de la Covid-19 a Espanya\u00bb, C\u00e0ritas i la Fundaci\u00f3 Foessa (Foment d’Estudis Socials i de la Sociologia Aplicada) han presentat aquest mat\u00ed a Madrid la primera radiografia social completa de la crisi provocada per la pand\u00e8mia.<\/p>\n
L’informe, presentat per Natalia Peiro, secret\u00e0ria general de\u00a0 Espanyola, i Ra\u00fal Flores, coordinador de l’Equip d’Estudis de C\u00e0ritas i secretari t\u00e8cnic de FOESSA, alerta que la cohesi\u00f3 social al nostre pa\u00eds ha sofert un “xoc” sense precedents a conseq\u00fc\u00e8ncia de la tensi\u00f3 que ha sofert l’activitat econ\u00f2mica i l’ocupaci\u00f3 a causa de la irrupci\u00f3 del SARS CoV-2.<\/p>\n
Segons la recerca \u2013duta a terme per un equip de m\u00e9s de 30 investigadors procedents de m\u00e9s de deu universitats i entitats de recerca social\u2014, la precarietat laboral durant la crisi sanit\u00e0ria s’ha duplicat i arriba a gaireb\u00e9 2 milions de llars que depenen econ\u00f2micament d’una persona sustentadora principal que sofreix inestabilitat laboral greu. Cosa que significa que en l’\u00faltim any ha tingut: 3 o m\u00e9s mesos de desocupaci\u00f3, 3 o m\u00e9s contractes diferents, en 3 o m\u00e9s empreses diferents.<\/p>\n
“S’ha produ\u00eft -assenyala Ra\u00fal Flores- un empitjorament de les condicions de treball que genera m\u00e9s treballadors pobres i treballadors m\u00e9s pobres i menys realitzats personal i socialment”. Al llarg de 700 p\u00e0gines, l’informe Foessa confirma a m\u00e9s que “el que empobreix a molts treballadors no sols \u00e9s un salari insuficient, sin\u00f3 moltes vegades treballar una jornada de 3 hores quan podrien i desitjarien treballar una jornada completa, o la temporalitat i estacionalitat dels contractes”.<\/p>\n
Durant la crisi, la situaci\u00f3 que el sustentador de la llar es trobi en atur de llarga durada ha aconseguit a 800 mil fam\u00edlies i la desocupaci\u00f3 total familiar, gaireb\u00e9 s’ha duplicat, \u00e9s a dir hi ha gaireb\u00e9 dos milions de nuclis familiars on totes les persones actives estan en atur. I malgrat l’augment de la protecci\u00f3 social no s’ha aconseguit compensar aquesta situaci\u00f3 i un ter\u00e7 d’aquestes llars (aix\u00f2 \u00e9s, 600 mil fam\u00edlies) manca d’alguna mena d’ingr\u00e9s peri\u00f2dic, predictible, que permeti una certa estabilitat i capacitat de generar projectes vitals.<\/p>\n
Tenint en compte que la principal font d’ingressos de les llars espanyoles s\u00f3n les rendes del treball, la crisi sanit\u00e0ria no ha fet m\u00e9s que aguditzar encara m\u00e9s la desigualtat. En termes de renda, l’informe elaborat a partir d’una enquesta a m\u00e9s de 7.000 llars, revela que la difer\u00e8ncia entre la poblaci\u00f3 amb m\u00e9s i menys ingressos ha augmentat m\u00e9s d’un 25 per cent, xifra superior a l’increment que va tenir durant la crisi de 2008.<\/p>\n
Per a la secret\u00e0ria general de C\u00e0ritas, “un dels aspectes diferencials d’aquesta crisi \u00e9s l’aprofundiment de la bretxa de desigualtat en la nostra societat, on els grans damnificats per la Covid-19 s\u00f3n precisament les persones i fam\u00edlies m\u00e9s fr\u00e0gils i desfavorides, als qui no ha arribat les respostes p\u00fabliques del denominat escut social”.<\/p>\n
La bretxa digital, un nou factor d’exclusi\u00f3
\nLa pand\u00e8mia, a m\u00e9s, ha destapat un nou factor d’exclusi\u00f3 social: la desconnexi\u00f3 digital, el nou analfabetisme del segle XXI.<\/p>\n
La recerca coordinada pels catedr\u00e0tics Luis Ayala Ca\u00f1\u00f3n, Miguel Laparra Navarro i Gregorio Rodr\u00edguez Cabrero, revela que gaireb\u00e9 la meitat de les llars en exclusi\u00f3 social sofreixen l’apagada digital, cosa que significa que 1,8 milions de llars viuen la bretxa digital de manera quotidiana, alguna cosa que afecta especialment les llars conformades nom\u00e9s per persones de 65 i m\u00e9s anys i a persones que viuen soles.<\/p>\n
Aquesta apagada digital suposa dificultats serioses per a m\u00e9s de 800.000 fam\u00edlies (4,5% de les llars) que han perdut oportunitats de millorar la seva situaci\u00f3 a causa de q\u00fcestions digitals\/ falta de connexi\u00f3, de dispositius inform\u00e0tics o d’habilitats digitals.<\/p>\n
La pand\u00e8mia ha augmentat la bretxa de g\u00e8nere
\nLa pand\u00e8mia a m\u00e9s ha augmentat la bretxa de g\u00e8nere. Aquesta crisi, en 2020, ha tingut m\u00e9s impacte en sectors m\u00e9s feminitzats, com el comer\u00e7 o l’hostaleria, la qual cosa ha implicat una reculada major per a moltes dones en termes d’integraci\u00f3 social.<\/p>\n
Mentre que la tend\u00e8ncia general en llars encap\u00e7alades per homes ha estat el descens de la integraci\u00f3 plena a la prec\u00e0ria, en llars encap\u00e7alades per dones ha prevalgut el descens de la integraci\u00f3 prec\u00e0ria a l’exclusi\u00f3.<\/p>\n
L’exclusi\u00f3 social en les llars encap\u00e7alades per dones ha passat del 18% en 2018 al 26% en 2021, un increment que multiplica per 2,5 el registrat durant el mateix per\u00edode en el cas dels homes (que van passar del 15% al 18%).<\/p>\n
“D’una banda, aquestes difer\u00e8ncies de g\u00e8nere han rom\u00e0s absents de debats tant pol\u00edtics, com medi\u00e0tics -apunta Ra\u00fal Flores- i, per un altre, al marge dels canvis en la conjuntura econ\u00f2mica i social, el desavantatge acumulat per ra\u00f3 de g\u00e8nere roman, alguna cosa que remet a q\u00fcestions de tipus estructural i que \u00e9s important tenir en compte de cara a dissenyar pol\u00edtiques p\u00fabliques eficaces”.<\/p>\n
Ser jove, un factor d’exclusi\u00f3 en si mateix
\nSer jove \u00e9s un altre dels factors d’exclusi\u00f3 que ha tret a la llum la crisi sanit\u00e0ria de la Covid-19. Segons els resultats que llan\u00e7a l’informe Foessa, a Espanya hi ha 2,7 milions de joves entre 16 i 34 anys afectats per processos d’exclusi\u00f3 social intensa i multidimensional que els impedeix realitzar projectes de vida per a transitar cap a la vida adulta.<\/p>\n
En 2021 es van sumar m\u00e9s de 650.000 noves persones joves (16-34) a la situaci\u00f3 d’exclusi\u00f3, la majoria en situaci\u00f3 d’exclusi\u00f3 severa. S\u00f3n 500 mil persones joves m\u00e9s respecte a 2018 que estan afrontant situacions d’especial complexitat, la qual cosa fa un total de 1,4 milions de joves en situaci\u00f3 d’exclusi\u00f3 severa.<\/p>\n
A nivell generacional, la taxa d’exclusi\u00f3 de la poblaci\u00f3 menor de 30 anys \u00e9s una mica m\u00e9s de tres vegades superior a la de la poblaci\u00f3 major de 65 anys i la taxa d’exclusi\u00f3 severa s’arriba a multiplicar per cinc entre tots dos grups d’edat.<\/p>\n
“Hi ha un grup de joves -subratlla Flores- que ha experimentat ja dues crisis molt importants just en una fase essencial dels seus projectes vitals en els quals es planteja la transici\u00f3 a l’ocupaci\u00f3, a la vida adulta, l’emancipaci\u00f3 o la construcci\u00f3 de noves llars: als quals tenien 18 anys en 2008 els ha aconseguit la crisi de 2020 amb 30 anys”.<\/p>\n
La poblaci\u00f3 immigrant, la m\u00e9s perjudicada en diversos fronts
\nSi el factor d’edat \u00e9s una mica m\u00e9s nou, la nacionalitat d’origen segueix una tend\u00e8ncia ja habitual i, per desgr\u00e0cia, persistent. El 50,3% de les llars amb estrangers estan en situaci\u00f3 d’exclusi\u00f3 social en 2021, \u00e9s a dir, l’exclusi\u00f3 social en aquestes llars \u00e9s gaireb\u00e9 tres vegades major que en les llars espanyoles.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, resulta encara m\u00e9s determinant la incid\u00e8ncia de l’\u00e8tnia en la intensificaci\u00f3 de l’exclusi\u00f3 social, en 2021, el 70,5% de les llars gitanos es troba en exclusi\u00f3 social, xifra que triplica la del conjunt de les llars espanyoles.<\/p>\n
La poblaci\u00f3 immigrant a m\u00e9s ha sofert una taxa d’incid\u00e8ncia de la Covid-19 gaireb\u00e9 3 punts percentuals major que entre la poblaci\u00f3 d’origen espanyol. Les raons s\u00f3n clares: unes pitjors condicions de vida, amb habitatges pitjor ventilats per les condicions de condicionament de l’habitatge i amb m\u00e9s amuntegament; aix\u00ed com menors recursos per a adoptar mesures preventives i una major exposici\u00f3 per les seves ocupacions.<\/p>\n
“Aquest informe d’avui emfatitza -segons Natalia Peiro- com l’estructura social i econ\u00f2mica, m\u00e9s enll\u00e0 de la pand\u00e8mia, porta d\u00e8cades generant, sostenint i naturalitzant el sofriment de situacions de pobresa i exclusi\u00f3 social que s\u00f3n una realitat quotidiana per a milions de persones i fam\u00edlies. Una estructura social i econ\u00f2mica que genera desigualtat, on qui s’ha quedat fora t\u00e9 gaireb\u00e9 impossible tornar a entrar”.<\/p>\n
La desigualtat tamb\u00e9 t\u00e9 un impacte territorial
\nLa crisi provocada per la pand\u00e8mia ha tingut un impacte diferenciat a nivell territorial a causa de les diferents estructures demogr\u00e0fiques, el model productiu i la traject\u00f2ria de protecci\u00f3 social. La recerca permet observar la realitat de 10 de les 17 CCAA. De manera global, les taxes m\u00e9s elevades d’exclusi\u00f3 social es donen al Sud i l’Est, juntament amb Can\u00e0ries. Es mant\u00e9 la tend\u00e8ncia existent en l’anterior FOESSA de 2018.<\/p>\n
Les difer\u00e8ncies territorials de l’exclusi\u00f3 social a Espanya s\u00f3n entorn del 16% a Ast\u00faries o Euskadi, i del 29% a Can\u00e0ries o Catalunya.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, en atendre les dimensions de l’exclusi\u00f3, trobem difer\u00e8ncies territorials que indiquen on han de posar el focus algunes comunitats. En particular, l’exclusi\u00f3 de l’ocupaci\u00f3 ha tingut m\u00e9s incid\u00e8ncia a M\u00farcia, Andalusia o Can\u00e0ries; l’exclusi\u00f3 del consum \u00e9s m\u00e9s pr\u00f2pia de comunitats com Madrid o Catalunya, mentre que l’exclusi\u00f3 del dret a l’habitatge es dona sobretot a Can\u00e0ries o Catalunya.<\/p>\n
Estrat\u00e8gies de les fam\u00edlies per a sobreviure
\nDurant la pand\u00e8mia, les fam\u00edlies han hagut de desplegar diferents estrat\u00e8gies per a no veure’s arrossegades per la marea. L’estrat\u00e8gia de reducci\u00f3 de despeses habituals en alimentaci\u00f3, roba i cal\u00e7at aconsegueix a pr\u00e0cticament a 3 de cada 10 fam\u00edlies a Espanya, i es multiplica per dues entre les llars que sofreixen exclusi\u00f3 social.<\/p>\n
M\u00e9s de tres de cada deu fam\u00edlies (34%) considera que la pand\u00e8mia ha tingut bastant o molt impacte en la deterioraci\u00f3 de les seves relacions socials. L’a\u00efllament, el distanciament social i l’aversi\u00f3 al risc de contagiar-se, expressades com a principals formes d’autocura, han influ\u00eft en la contenci\u00f3 dels suports informals entre les llars.<\/p>\n
Entre 2018 i 2021 ha disminu\u00eft el percentatge de persones que han ajudat o ajuden a altres persones i, en menor mesura, tamb\u00e9 el de persones que han tingut o tenen alguna persona que pugui ajudar-lo. Aquest afebliment dels vincles externs a la llar continua sent m\u00e9s acusat en les llars en exclusi\u00f3 severa i en llars monoparentals compostos per mares amb descend\u00e8ncia.<\/p>\n
Nivell d’activaci\u00f3 alt entre les fam\u00edlies desfavorides
\nEnfront de la imatge de passivitat que tenen les fam\u00edlies en situaci\u00f3 de vulnerabilitat, el nivell de “activaci\u00f3” \u00e9s molt alt. Fins i tot en 8 de cada 10 llars desfavorits l’activaci\u00f3 \u00e9s forta, ja sigui perqu\u00e8 aconsegueixen treballar, perqu\u00e8 estudien o es formen per a millorar la seva ocupabilitat, o perqu\u00e8 participen de programes dels serveis socials o d’entitats del tercer sector com C\u00e0ritas per a avan\u00e7ar en la seva sortida de la pobresa o l’exclusi\u00f3.<\/p>\n
“L’activaci\u00f3 de les fam\u00edlies en pobresa i exclusi\u00f3 \u00e9s molt alta, incloses aquelles a les quals arriben les prestacions assistencials, demostrant aix\u00ed la falsedat del suposat efecte desincentivador del sistema de prestacions”, assenyala Ra\u00fal Flores.<\/p>\n
Reptes i propostes
\nLa crisi de la Covid-19 est\u00e0 deixant una profunda petjada que incideix en els llastos de la Gran Recessi\u00f3 de 2008-2013 que no van ser plenament resolts en el seg\u00fcent per\u00edode de recuperaci\u00f3.<\/p>\n
Enfront de situaci\u00f3, l’informe Foessa i Caritas Espanyola consideren necessari perfeccionar el sistema de protecci\u00f3 social a futur amb les seg\u00fcents propostes:
\n1. Mantenir de manera estable per al futur les mesures provisionals preses en el cas de la salut, l’habitatge o la protecci\u00f3 social amb les necess\u00e0ries adaptacions a per\u00edodes d’estabilitat econ\u00f2mica. El repte del sistema de protecci\u00f3 social \u00e9s evitar que aquestes noves situacions de vulnerabilitat i intensificaci\u00f3 de l’exclusi\u00f3 severa es transformin en cr\u00f2niques.
\n2. Millorar la cobertura de l’Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital, ja que suposa un notable avan\u00e7 social per a corregir el desequilibri entre la protecci\u00f3 social de la poblaci\u00f3 laboral estable i aquella que \u00e9s prec\u00e0ria o en situaci\u00f3 d’exclusi\u00f3 social. De les 850.000 llars beneficiaris previstos inicialment, a setembre de 2021, nom\u00e9s 315.913 llars, el 37% dels previstos inicialment. Una mitjana de 2 persones benefici\u00e0ries per cada 10 persones en situaci\u00f3 de pobresa severa a Espanya.
\n3. Reimpulsar el model d’estat de benestar en el seu conjunt, amb una orientaci\u00f3 clara cap a l’acc\u00e9s als drets com a canal per a la inclusi\u00f3 social i el “rescat” dels sectors m\u00e9s exclosos.
\n4. Implementar mesures que redueixin la hiperflexibilitat, millorant l’organitzaci\u00f3 social del temps de treball tamb\u00e9 en les ocupacions de sectors exclosos, no qualificats, en ocupacions temporals i prec\u00e0ries \u2013 els sectors anomenats “essencials” de la neteja, l’hostaleria i les labors agr\u00edcoles entre altres -, i que posin fi a les situacions d’irregularitat.
\n5. Haurien de complementar-se, aix\u00ed mateix, els salaris escassos amb altres mesures redistributives, a manera d’est\u00edmuls a l’ocupaci\u00f3, b\u00e9 a partir de prestacions complement\u00e0ries per als treballadors de baixos salaris, b\u00e9 com a deduccions fiscals reemborsables.
\n6. Entre els reptes pendents, tamb\u00e9 est\u00e0 el de garantir un sistema de salut p\u00fablic de qualitat i el d’un canvi d’estrat\u00e8gia i paradigma en l’\u00e0mbit de l’atenci\u00f3 a persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia i amb necessitat de cures.
\n7. Posar en marxa pol\u00edtiques enfront de l’exclusi\u00f3 residencial, ja que des de 2018 s’ha duplicat el percentatge de llars que resideixen en habitatges insalubres (fins al 7,2% en 2021) o en situaci\u00f3 d’amuntegament (fins al 4% en 2021). A m\u00e9s, la COVID-19 ha fet empitjorar o tensionar la majoria dels indicadors d’acc\u00e9s i manteniment de l’habitatge. Gaireb\u00e9 es duplica el nombre de llars, passant de 1,1 a m\u00e9s de 2 milions, que van sofrir retards, o no van tenir diners suficients, per al pagament d’algun de les despeses relacionades amb l’habitatge, com el pagament del lloguer o la hipoteca.
\n8. Superar la bretxa educativa provocada per l’apagada digital. Les pol\u00edtiques p\u00fabliques hauran de posar els mitjans necessaris perqu\u00e8 totes les persones puguin superar la bretxa digital. De mitjana, en 2020 un 15% de les llars amb menors de 15 anys indiquen que les seves qualificacions s\u00f3n pitjors que en 2019. Un percentatge que augmenta de manera considerable en les llars m\u00e9s vulnerables: el 31% de llars en els quals viuen nens, nenes i adolescents (NNA) de minoria gitana i el 25% de llars del quartil m\u00e9s baix d’ingressos.
\n9. Avan\u00e7ar cap a serveis socials adaptats a les realitats socials del segle XXI. Davant els enormes reptes globals que afronten les pol\u00edtiques socials com s\u00f3n, entre altres, l’envelliment de la poblaci\u00f3, la lluita contra l’exclusi\u00f3 social, la protecci\u00f3 de menors vulnerables i la integraci\u00f3 de la poblaci\u00f3 immigrant, precisem de serveis socials adaptats a les noves realitats socials.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u2022 Un ter\u00e7 de les llars amb tots els membres […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":5243,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16],"tags":[77,76],"class_list":["post-5293","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-agencia-baleria","tag-caritas","tag-fundacio-foessa"],"yoast_head":"\n