El bisbe de Mallorca, Mons. Sebasti\u00e0 Taltavull, ha presidit avui horabaixa la Missa Crismal a la Seu, un dels aplecs diocesans m\u00e9s nombrosos, en el qual participen pr\u00e0cticament la totalitat dels preveres mallorquins, seglars i religiosos i religioses.<\/p>\n
La missa de consagraci\u00f3 del Sant Crisma i la benedicci\u00f3 dels olis dels catec\u00famens i dels malalts es considera una de les principals manifestacions de la plenitud sacerdotal. I \u00e9s que un dels ritus inclosos en aquesta celebraci\u00f3 a partir de la reforma lit\u00fargica posterior al Concili Vatic\u00e0 II \u00e9s el de la renovaci\u00f3 de les promeses sacerdotals.<\/p>\n
Durant la seva homilia, el bisbe Mons. Taltavull ha descrit la celebraci\u00f3 d’avui com “un gest significatiu de comuni\u00f3, la nostra Esgl\u00e9sia de Mallorca, unida a les altres Esgl\u00e9sies del m\u00f3n, celebra haver rebut de l’Esperit Sant la unci\u00f3 que la capacita per curar els cors adolorits i proclamar un temps d’amnistia general, on el di\u00e0leg, la miseric\u00f2rdia, la reconciliaci\u00f3 i la pau s’hi hauran fet presents. La for\u00e7a interior de la vida eclesial avui \u00e9s especialment significada per la unci\u00f3 amb l’oli sant, unci\u00f3 que ens recorda la dignitat prof\u00e8tica, sacerdotal i reial del poble dels redimits. Unci\u00f3 que introdueix a la vida cristiana en el cos dels catec\u00famens com a for\u00e7a per a v\u00e8ncer els embats del mal. Unci\u00f3 que \u00e9s consagraci\u00f3 per a la missi\u00f3 de tot batiat i de forma especial en el sagrament de la confirmaci\u00f3 i de l’orde sacerdotal. Unci\u00f3 que arriba als malalts, a fi que sentin alleujament dels dolors del cos i protecci\u00f3 de l’esperit. Tot en el marc d’una Esgl\u00e9sia que prega i convida a la preg\u00e0ria centrada en Jesucrist per a comunicaci\u00f3 del seu Esperit.”<\/p>\n
Sobre el sacerdoci, el bisbe ha dit “Deixem, id\u00f2, que parli l’amor”. I ha explicat que “Aquesta manera de fer t\u00e9 que veure directament amb el sentit i la for\u00e7a de la unci\u00f3 baptismal pel sacerdoci com\u00fa de tot cristi\u00e0 i pel sacerdoci ministerial, del qual avui en aquesta Missa Crismal en feim especial esment. Per aix\u00f2, referint-me a nosaltres, estimats germans preveres, la unci\u00f3 rebuda i la unci\u00f3 encomanada a fer-la present en el poble cristi\u00e0 ens compromet a una pres\u00e8ncia marcada per la proximitatamb gust d’Evangeli, fruit de la proximitat a D\u00e9u i al ministeri episcopal com element de cohesi\u00f3 i comuni\u00f3 eclesial.”<\/p>\n
“M\u00e9s que receptes o teories, necessitam eines concretes amb les que confrontar el nostre ministeri, la missi\u00f3 encomanada i la seva quotidianitat” ha explicat el Bisbe, referint-se al que ha dit el papa Francesc sobre la pastoral de proximitat: La proximitat a D\u00e9u, “com a proximitat de les proximitats. Un prevere -tamb\u00e9 tot cristi\u00e0- \u00e9s convidat abans que res a cultivar aquesta proximitat, que \u00e9s intimitat amb Ell. \u00c9s l’empelt que ens mant\u00e9 dins d’un vincle de fecunditat i que ens ajuda a suportar amb serenitat situacions contradict\u00f2ries”. La proximitat al bisbe, amb els preveres i entre ells “la vull veure en una unitat, formant part d’un cos que viu relacionant-se”. Proximitat al poble, “enriquida per les proximitats anteriors i que \u00e9s la posada en pr\u00e0ctica de la unci\u00f3 rebuda i la missi\u00f3 encomanada. La vida sacerdotal es deu als altres, al Senyor i a les persones encomanades per ell. Aquest estil de proximitat \u00e9s de compassi\u00f3 i de tendresa perqu\u00e8 \u00e9s capa\u00e7 de caminar no com a jutge o amb actituds prepotents, sin\u00f3 com el Bon Samarit\u00e0 que reconeix les ferides del seu poble, el patiment viscut en silenci, l’abnegaci\u00f3 i sacrifici de tanta pares i mares per tirar endavant les seves fam\u00edlies, i tamb\u00e9 les conseq\u00fc\u00e8ncies de la viol\u00e8ncia, de la corrupci\u00f3 i de la indifer\u00e8ncia que al seu pas intenta silenciar tota esperan\u00e7a”.<\/p>\n
Despr\u00e9s de l’homilia, en lloc de pronunciar-se el Credo, el bisbe convida els sacerdots presents en la celebraci\u00f3 a prometre solemnement unir-se m\u00e9s de prop a Crist, ser els seus fidels ministres i conduir els altres a Ell, renovant la seva consagraci\u00f3 a Crist i dedicaci\u00f3 a l’Esgl\u00e9sia.<\/p>\n
Una altra manifestaci\u00f3 del relleu que t\u00e9 aquesta missa \u00e9s que els textos de la celebraci\u00f3 presenten un marcat car\u00e0cter catequ\u00e8tic sobre el sacerdoci. Despr\u00e9s, arriba el moment de la consagraci\u00f3 del Sant Crisma i la benedicci\u00f3 dels Sants Olis.<\/p>\n
El Crisma \u00e9s l’oli amb el qual s\u00f3n ungits els nous batejats, s\u00f3n signats els que reben la confirmaci\u00f3 i s\u00f3n ordenats els bisbes i sacerdots. A part d’aquests sagraments, s’empra en la dedicaci\u00f3 de les noves esgl\u00e9sies i la consagraci\u00f3 dels nous altars.<\/p>\n
El Sant Crisma representa la gr\u00e0cia de l’Esperit Sant, i est\u00e0 compost per una mescla d’oli d’oliva i de perfums, per la qual cosa, com diu sant Pau en la seva Segona Carta als Corintis, ens ajuda a “desprendre la bona olor de Crist”. Aquest destaca entre els altres dos per la brillantor que els perfums li donen a l’ung\u00fcent. A difer\u00e8ncia dels Sants Olis, el Sant Crisma no es beneeix, sin\u00f3 que es consagra, per la qual cosa porta el segell del do de l’Esperit Sant.<\/p>\n
Per una altra banda, els Sants Olis s\u00f3n dos: el dels catec\u00famens i el dels malalts. Tots dos es beneeixen. L’Oli dels Catec\u00famens significa purificaci\u00f3 i fortalesa, per aix\u00f2 s’imposa just abans del Baptisme, que \u00e9s l’alliberament del pecat. En canvi, l’Oli dels Malalts serveix per a impartir el sagrament de la Unci\u00f3 dels Malalts, que t\u00e9 la for\u00e7a de donar sanaci\u00f3 a aquell que est\u00e0 malalt i perd\u00f3 i gr\u00e0cia a aquell que est\u00e0 a punt de morir.<\/p>\n