Una emocionant i austera celebraci\u00f3 marc\u00e0 l’ofici de la Passi\u00f3 del Senyor a totes les esgl\u00e9sies de Mallorca. Tamb\u00e9 a la Seu, on ha estat presidida pel bisbe Mons. Sebasti\u00e0 Taltavull i on es congreg\u00e0 un gran nombre de fidels. La celebraci\u00f3 lit\u00fargica commemora la Mort del Senyor, i conclou amb l’adoraci\u00f3 de la creu i amb la comuni\u00f3 eucar\u00edstica, amb formes consagrades el Dijous Sant.<\/p>\n
El Divendres Sant ens recorda el viacrucis. Aix\u00ed es diu al cam\u00ed que Jes\u00fas va haver de rec\u00f3rrer portant sobre les seves espatlles la creu en la qual fou crucificat, la seva mort en la creu i la seva sepultura. Constitueix el nucli central de la Setmana Santa. \u00c9s el dia de m\u00e0xim dolor per la mort de Jes\u00fas. Dia de rigor\u00f3s dol on no se celebra missa, sin\u00f3 un ritu d’oraci\u00f3, \u00fanic dia de l’any amb el Dissabte Sant, en qu\u00e8 no se celebra l’Eucaristia per expressar el dol de l’Esgl\u00e9sia. El mat\u00ed d’aquest dia es dedica a pr\u00e0ctiques piadoses com el Viacrucis, la visita als monuments (Cases Santes), les processons penitencials, etc. A part de la celebraci\u00f3 del viacrucis, tamb\u00e9 es pot assistir al Serm\u00f3 de les Set Paraules, en el qual es recorden les darreres locucions de Jes\u00fas durant la Passi\u00f3 fins que mor a la creu.<\/p>\n
A la seva homilia, el bisbe Mons. Sebasti\u00e0 Taltavull record\u00e0 les darreres paraules de Jes\u00fas a la creu: \u00abArribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres del capvespre. I a primera hora del capvespre Jes\u00fas va cridar amb tota la for\u00e7a: -Elo\u00ed, Elo\u00ed, \u00bflem\u00e0 sabactan\u00ed? -que vol dir: \u00abD\u00e9u meu, D\u00e9u meu, per qu\u00e8 m’has abandonat?\u00bb. Son paraules, diu el Bisbe \u00abque no s\u00f3n un crit de desesperaci\u00f3, sin\u00f3 una preg\u00e0ria plena de humanitat i de solitud, com \u00e9s tot el salm que Jes\u00fas dirigeix a D\u00e9u, el Pare. Ni una pregunta a D\u00e9u ni a nosaltres\u00bb. \u00abEn el rerefons de tota la preg\u00e0ria hi ha el \u00abper qu\u00e8\u00bb m\u00e9s radical de la hist\u00f2ria\u00bb continua Mons. Taltavull, \u00abper al qual els homes i les dones de tots els temps han cercat amb \u00e0nsia una resposta. Pregunta plena de misteri que segueix i seguir\u00e0 plantejada sempre. Cadasc\u00fa sap quan i com es presenta. \u00bfQuina sortida? Tamb\u00e9 D\u00e9u ha de suportar que la nostra preg\u00e0ria sigui protesta, que el crit d’injust\u00edcia li sigui atribu\u00eft en un moment de reacci\u00f3 instintiva\u00bb.<\/p>\n
El s\u00edmbol de la creu ha estat el centre de la celebraci\u00f3 d’avui. \u00ab\u00c9s cert que la creu \u00e9s el lloc de la m\u00e0xima revelaci\u00f3 silenciosa, per\u00f2 \u00e9s igualment el lloc de la m\u00e0xima irradiaci\u00f3 de la Vida. Si la creu representa la nostra exist\u00e8ncia real o quotidiana -i per aix\u00f2 sempre ens presideix- \u00e9s tamb\u00e9 el lloc des d’on D\u00e9u amb les paraules de Jes\u00fas ha romput el silenci i ha ven\u00e7ut el sofriment i la mort: \u00abTot s’ha complert. Llavors inclin\u00e0 el cap i va entregar l’Esperit\u00bb (Jn 19, 30). Aquesta expressi\u00f3 significa la mort de Jes\u00fas. Per\u00f2 vol dir tamb\u00e9 que Jes\u00fas, crucificat i, per aix\u00f2 mateix, enlairat, dona l’Esperit Sant als creients. La identificaci\u00f3 amb Crist \u00e9s la proposta concreta que ens fa abra\u00e7ar a l’arbre de la creu per proclamar als quatre vents i des d’aquesta abra\u00e7ada el goig de la resurrecci\u00f3\u00bb.<\/p>\n
L’escenificaci\u00f3 del Davallament, considerada la joia del teatre medieval mallorqu\u00ed, prov\u00e9 d’antigues representacions de la Passi\u00f3. Es fa abans d’aquest la col\u00b7lecta a favor dels llocs sagrats de Terra Santa recordant que la reina Sanxa de N\u00e0pols (1284-1345), filla del rei Jaume II de Mallorca, costej\u00e0 l’edifici actual del cenacle a Jerusalem. Per aquest motiu, l’acte compta amb representants de dues fam\u00edlies de la noblesa mallorquina, Calaf i Quint-Forteza, que secularment han sufragat la celebraci\u00f3 i per aix\u00f2 hi tenen encara un paper protagonista juntament amb altres convidats. Vestits de frac i amb guants blancs, tots els representants de la noblesa pugen al presbiteri per seguir la cerim\u00f2nia.<\/p>\n
L’escenificaci\u00f3 comen\u00e7a amb el Davallament de Crist de la creu. Es representa com amb martellades per la part posterior de la creu \u00e9s desclavat. Subjectada dins una tela blanca o sudari, la imatge de Jes\u00fas \u00e9s depositada sobre el llit f\u00fanebre. La imatge de Jes\u00fas, seguida per la de la Mare de D\u00e9u Dolorosa, presideix una process\u00f3 en qu\u00e8 participen el clergat de la Seu i els representants de la noblesa mallorquina. La comitiva va precedida per unes banderoles, anomenades vexil\u00b7les, perqu\u00e8 incorporen els s\u00edmbols de la Passi\u00f3. La process\u00f3 del sant enterrament recorregu\u00e9 el per\u00edmetre interior de la Seu i conclogu\u00e9 a l’altar major, on s’enterr\u00e0 la imatge de Crist en un sarc\u00f2fag.<\/p>\n