La Vig\u00edlia Pasqual en la nit del Dissabte Sant al Diumenge \u00e9s la part medul\u00b7lar del tridu pasqual de la Passi\u00f3 i Resurrecci\u00f3 de Crist, i conseg\u00fcentment la culminaci\u00f3 de l’any lit\u00fargic. La vespra del Diumenge de Pasqua, precedit per la \u00abmare de totes les vig\u00edlies\u00bb, com se la coneix popularment, \u00e9s la part final del tridu, el qual va comen\u00e7ar amb el sopar del Senyor, el Dijous Sant, i que va aconseguir el cim el divendres Sant amb la commemoraci\u00f3 de la Passi\u00f3 de Jes\u00fas a la creu.<\/p>\n
Si durant el dia del Dissabte Sant l’Esgl\u00e9sia encara \u00e9s de dol per la mort del Salvador, el vespre esclata d’alegria. Es realitza la benedicci\u00f3 del foc nou i de l’aigua, lectures, lletanies, la professi\u00f3 de fe i batejos de catec\u00famens. La celebraci\u00f3 comen\u00e7\u00e0 a l’exterior de la Catedral, on es bene\u00ed el foc nou, de les brases del qual s’encengu\u00e9 el Ciri Pasqual \u2014Llum de Crist\u2014, que efectivament simbolitza el mateix Crist ressuscitat.<\/p>\n
Despr\u00e9s de la process\u00f3 d’entrada s’entona el Preg\u00f3 pasqual, antic himne al\u00b7lusiu a la nit de Pasqua que parla de la gl\u00f2ria de la Resurrecci\u00f3 de Crist, que envoltar\u00e0 tota la lit\u00fargia d’aquesta nit. Despr\u00e9s continua amb la Lit\u00fargia de la Paraula, en qu\u00e8 es proclamen set relats de l’Antic Testament al\u00b7lusius al pla salv\u00edfic de D\u00e9u, intercalats amb salms o c\u00e0ntics de l’Antic Testament i oracions conclusives despr\u00e9s d’aquests.<\/p>\n
Finalitzada la celebraci\u00f3, com s’acostuma, l’Escolania dels Vermells de la Seu cant\u00e0 el Regina Coeli.<\/p>\n