«Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres del capvespre. I a primera hora del capvespre Jesu\u0301s va cridar amb tota la forc\u0327a: -Eloi\u0301, Eloi\u0301, ¿lema\u0300 sabactani\u0301? -que vol dir: «De\u0301u meu, De\u0301u meu, per que\u0300 m'has abandonat?» (Mc 15, 33-34) E\u0301s la paraula enigma\u0300tica, unida a les altres paraules pronunciades per Jesu\u0301s a la Creu.<\/p>\n
So\u0301n paraules dites en arameu, la llengua de Jesu\u0301s: Eloi\u0301, Eloi\u0301, ¿lema\u0300 sabactani?, el llenguatge me\u0301s i\u0301ntim apre\u0300s a la infantesa i ara dit en l'extrem de la confianc\u0327a, encara que sigui per pronunciar el crit me\u0301s amarg de la vida, en la sensacio\u0301 d'abando\u0301 del darrer moment. Paraules que no so\u0301n un crit de desesperacio\u0301, sino\u0301 una prega\u0300ria plena de humanitat i de solitud, com e\u0301s tot el salm que Jesu\u0301s dirigeix a De\u0301u, el Pare. Ni una pregunta a De\u0301u ni a nosaltres; e\u0301s l'encarnacio\u0301 duta a la seva realitzacio\u0301 me\u0301s radical. Posat als inicis de l'existe\u0300ncia en el registre civil dels qui han nascut, ara es col·loca, tambe\u0301 per la voluntat salvi\u0301fica del Pare, en el llistat dels qui han d'afrontar l’abando\u0301 dels seus, fins el suposat abando\u0301 del Pare, pas evident cap a la mort.<\/p>\n
En el rerefons de tota la prega\u0300ria hi ha el «per que\u0300» me\u0301s radical de la histo\u0300ria, per al qual els homes i les dones de tots els temps han cercat amb a\u0300nsia una resposta. Pregunta plena de misteri que segueix i seguira\u0300 plantejada sempre. Cadascu\u0301 sap quan i com es presenta. ¿Quina sortida? Tambe\u0301 De\u0301u ha de suportar que la nostra prega\u0300ria sigui protesta, que el crit d'injusti\u0301cia li sigui atribui\u0308t en un moment de reaccio\u0301 instintiva.<\/p>\n
La mateixa experie\u0300ncia e\u0301s resposta. En el tracte amb els malalts he apre\u0300s d'ells la vive\u0300ncia d'una forc\u0327a extraordina\u0300ria. Mai no he sentit un crit amarg d'abando\u0301 ni detectat un gest de rebel·lio\u0301. Els malalts m'han ensenyat a pregar amb la pau al cor, amb l'admirable pobresa del qui accepta la contrarietat amb esperanc\u0327a i sap aixecar els ulls a De\u0301u confiant la pro\u0300pia vida a les seves mans. Els he escoltat me\u0301s que no he parlat perque\u0300 en ells he vist sempre un Evangeli vivent, el Crist crucificat que estima i em diu: «tot aixo\u0300, per a tu!».<\/p>\n
Me\u0301s d'una vegada he presenciat amb els ulls negats la revelacio\u0301 de l'aute\u0300ntica «pobresa» de les benaventurances en persones senzilles, pares i mares de fami\u0301lia i joves en el moment de la mort que no haurien sabut dir dues paraules en pu\u0301blic i que en aquells moments s'han manifestat com la ma\u0300xima expressio\u0301 de l'amor de De\u0301u amb una saviesa que ve de dalt.<\/p>\n
La resposta al mal e\u0301s l'amor. Si neguem el sentit que es pot trobar quan volem explicar la realitat del mal, Jesu\u0301s ens fa veure, tanmateix, que la vida pot recuperar el sentit en el combat contra el mal.<\/p>\n
El crit de Jesu\u0301s a la creu e\u0301s el resum de tot el dolor del mo\u0301n. Bruno Forte, comentant el crit de Jesu\u0301s a la creu, es demana si no e\u0301s «signe de l'abisme d'un dolor infinit». El dolor que s'experimenta en el moment de la mort i que per Jesu\u0301s e\u0301s el moment sublim de l'amor, on es resumeix tota la histo\u0300ria de la seva fe i de la seva esperanc\u0327a, la vida de prega\u0300ria, el cami\u0301 plegat de proves per a la seva llibertat.<\/p>\n
Obscuritat i temptacio\u0301 xoquen en el me\u0301s profund del seu esperit amb la seva entrega incondicional al Pare, una entrega quasi com segellada, fins el «si\u0301» que el porta a la mort: «Abba\u0300, Pare, tot t'e\u0301s possible; aparta de mi aquesta copa. Pero\u0300 que no es faci el que jo vull, sino\u0301 el que tu vols» (Mc 14, 36).<\/p>\n
Jesu\u0301s e\u0301s el sofrent, que compre\u0300n i estima, fa me\u0301s lleuger i soste\u0301 els qui so\u0301n tambe\u0301 oprimits pel sofriment: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us fare\u0301 reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que som bene\u0300vol i humil de cor, i trobareu el repo\u0300s, perque\u0300 el meu jou e\u0301s suau i la meva ca\u0300rrega, lleugera» (Mt 11, 28-30).<\/p>\n
Aquest e\u0301s el De\u0301u cristia\u0300, el De\u0301u que sofreix perque\u0300 estima i el De\u0301u que estima perque\u0300 sofreix. La mort de Jesu\u0301s i el sofriment solidari que comporta, realitzada des de l'experie\u0300ncia extrema de l'abando\u0301 del Pare, fa que tota mort i tot sofriment humans rebin un sentit radicalment nou perque\u0300 e\u0301s una mort i un sofriment viscuts en l'amor.<\/p>\n
Aixi\u0301 ho havia expressat Jesu\u0301s als seus deixebles en la intimitat del darrer sopar: «Ningu\u0301 no te\u0301 un amor me\u0301s gran que el qui dona la vida pels seus amics» (Jn 15, 13), i refermat encara me\u0301s en les paraules del memorial que perpetuaran el sentit redemptor de la seva mort i resurreccio\u0301 en l'Eucaristia: «Aixo\u0300 e\u0301s el meu cos, entregat per vosaltres” (Lc 22, 19) i «Aquesta copa e\u0301s la nova alianc\u0327a segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres» (Lc 22, 20).<\/p>\n
E\u0301s el nou pacte d'amor que De\u0301u fa amb nosaltres a trave\u0301s del seu Fill, quan Jesu\u0301s se’ns dona sagramentalment en persona perque\u0300 ens hi mantinguem fidels. D'aquesta font de vida en brolla tota l'accio\u0301 de l'Esgle\u0301sia que a la vegada comunica la mateixa vida que ha rebut. Per aixo\u0300, ho diu el Concili Vatica\u0300 II, l'Eucaristia e\u0301s font i cim de la vida cristiana, aliment i forc\u0327a per al cami\u0301 de tots els seguidors de Jesu\u0301s, especialment dels qui me\u0301s sofreixen.<\/p>\n
E\u0301s cert que la creu e\u0301s el lloc de la ma\u0300xima revelacio\u0301 silenciosa, pero\u0300 e\u0301s igualment el lloc de la ma\u0300xima irradiacio\u0301 de la Vida. Si la creu representa la nostra existe\u0300ncia real o quotidiana -i per aixo\u0300 sempre ens presideix- e\u0301s tambe\u0301 el lloc des d'on De\u0301u amb les paraules de Jesu\u0301s ha romput el silenci i ha venc\u0327ut el sofriment i la mort: «Tot s'ha complert. Llavors inclina\u0300 el cap i va entregar l'Esperit» (Jn 19, 30). Aquesta expressio\u0301 significa la mort de Jesu\u0301s. Pero\u0300 vol dir tambe\u0301 que Jesu\u0301s, crucificat i, per aixo\u0300 mateix, enlairat, dona l'Esperit Sant als creients. La identificacio\u0301 amb Crist e\u0301s la proposta concreta que ens fa abrac\u0327ar a l’arbre de la creu per proclamar als quatre vents i des d'aquesta abrac\u0327ada el goig de la resurreccio\u0301.<\/p>\n
Els nostres plantejaments so\u0301n de vida, no de mort. L'imperatiu que es dedueix de tot aixo\u0300 e\u0301s que no podem tancar els ulls a la realitat, sino\u0301 obrir-los de bat a bat perque\u0300 De\u0301u mira el mo\u0301n amb amor i tant l'ha estimat, com diu Sant Joan, que ha entregat el seu propi Fill.<\/p>\n
Saber mirar tambe\u0301 amb amor el Crucificat, Jesu\u0301s, ens obre els ulls i el cor a saber mirar -i no defugir la mirada- tots els crucificats d'avui. Els tenim davant dels ulls cada dia, aquests darrers temps els mitjans informatius quasi be\u0301 no parlen de res me\u0301s. E\u0301s des de a fe que hem de saber situar-nos davant del mal de les persones i de les estructures aprofundint en «els mecanismes perversos de la injusti\u0301cia». Pero\u0300 me\u0301s que mai, amb els mateixos ulls de la fe, hem de contemplar que el qui ha estat penjat a la creu e\u0301s De\u0301u mateix, afectat pel nostre mal en l'home Jesu\u0301s. Quan De\u0301u passa per l'experie\u0300ncia del mal e\u0301s perque\u0300 el vol rebentar amb totes les consequ\u0308e\u0300ncies. I avui commemoram i revivim que ho hagi fet. Al final d’aquest cami\u0301 de la creu, el Pare, l’eterna abrac\u0327ada en la plenitud de l’amor. Jesu\u0301s ho viu i ens ho regala perque\u0300 mantinguem viva la nostra esperanc\u0327a.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
«Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[38],"tags":[],"class_list":["post-6531","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-homilies"],"yoast_head":"\n