Is 66, 1-3a; 6a.8b-9. El Senyor m’ha ungit i m`ha enviat a curar els cors adolorits.<\/p>\n
Salm 88. L’he ungit amb l’oli sant perque\u0300 la meva ma\u0300 estigui amb ell per sempre.<\/p>\n
Ap 1,5-8. Ell ens estima i ens ha alliberat per a fer de nosaltres uns sacerdots dedicats a De\u0301u. Lc 4,16-21. L’Esperit del Senyor repo\u0300s sobre meu ja que ell m’ha ungit. Avui s’ha complert!<\/p>\n
Compromesos en una pastoral de proximitat amb gust d’Evangeli<\/p>\n
En un gest significatiu de comunio\u0301, la nostra Esgle\u0301sia de Mallorca, unida a les altres Esgle\u0301sies del mo\u0301n, celebra haver rebut de l’Esperit Sant la uncio\u0301 que la capacita per curar els cors adolorits i proclamar un temps d’amnistia general, on el dia\u0300leg, la miserico\u0300rdia, la reconciliacio\u0301 i la pau s’hi hauran fet presents. La forc\u0327a interior de la vida eclesial avui e\u0301s especialment significada per la uncio\u0301 amb l’oli sant, uncio\u0301 que ens recorda la dignitat profe\u0300tica, sacerdotal i reial del poble dels redimits. Uncio\u0301 que introdueix a la vida cristiana en el cos dels catecu\u0301mens com a forc\u0327a per a ve\u0300ncer els embats del mal. Uncio\u0301 que e\u0301s consagracio\u0301 per a la missio\u0301 de tot batiat i de forma especial en el sagrament de la confirmacio\u0301 i de l’orde sacerdotal. Uncio\u0301 que arriba als malalts, a fi que sentin alleujament dels dolors del cos i proteccio\u0301 de l’esperit. Tot en el marc d’una Esgle\u0301sia que prega i convida a la prega\u0300ria centrada en Jesucrist per a comunicacio\u0301 del seu Esperit.<\/p>\n
Em vull fixar especialment i de forma priorita\u0300ria, en la uncio\u0301 dels malalts. Forma part dels nostres deures pastoral allo\u0300 que sant Jaume exhorta a la primera comunitat: «Si entre vosaltres hi ha algu\u0301 que esta\u0300 malalt, que faci cridar els qui presideixen la comunitat perque\u0300 l’ungeixin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell. Aquesta prega\u0300ria feta amb fe, salvara\u0300 el malalt: el Senyor el posara\u0300 bo i li perdonara\u0300 els pecats que hagi come\u0300s» (Jm 5,13-15). Demanem-nos com va aquesta pra\u0300ctica entre nosaltres i quina sensibilitat hi ha. Els primers dies de la invasio\u0301 a Ucrai\u0308na, ens arribava la noti\u0301cia que me\u0301s de 6.000 capellans, religiosos i religioses quedaven al pai\u0301s per atendre els seus conciutadans que manifestaven la necessitat d’ajuda espiritual i citaven textualment junt amb l’administracio\u0301 dels sagraments, entre ells la uncio\u0301 amb l’oli sant. Responia literalment a la missio\u0301 de Jesu\u0301s i ja anunciada per Isai\u0308es: «El Senyor m’ha ungit i m’ha enviat a curar els cors adolorits» (1a lectura i Evangeli)<\/p>\n
La imatge de Jesu\u0301s ungit i consagrat per ungir el seu poble, comenc\u0327ant pels me\u0301s necessitats, ens ompl d’esperanc\u0327a i ens assenyala el cami\u0301 a seguir en aquests moments de crisi global. Tambe\u0301 nosaltres som ungits per a curar i alliberar, som ungits per a ungir. Una crida amable, pero\u0300 urgent a promocionar una pastoral de la salut i de la caritat, perque\u0300 siguin priorita\u0300ries en tots els nostres plantejaments evangelitzadors i en l’atencio\u0301 de proximitat a aquells i aquelles que no poden apropar-se per mor de la mobilitat i els desplac\u0327aments. Aquesta opcio\u0301 de proximitat i el seu cara\u0300cter prioritari -si ens ho prenim seriosament- trastoca i tal vegada posa en crisi certs estils de vida acomodats o posa en evide\u0300ncia la llunyania tant del pastor en relacio\u0301 amb el seu poble, com de qualsevol agent de pastoral amb l’enca\u0300rrec de servei a la comunitat eclesial i civil.<\/p>\n
Tot batiat, confirmat o ordenat sagramentalment te\u0301 i participa d’un dret fonamental enmig del poble de De\u0301u. La seva uncio\u0301 e\u0301s perfum que s’escampa, no per a perfumar-se a si\u0301 mateix, sino\u0301 als altres, per a impregnar-los de la bona olor de Crist, de gust d’Evangeli. Fixem-nos en aixo\u0300 que diu la 1a Carta de Joan: «Quant a vosaltres, se\u0301 que manteniu la uncio\u0301 de l’Esperit que heu rebut del Fill i no necessitau que ningu\u0301 us instrueixi. La uncio\u0301 que ve del Fill us ensenya totes les coses, diu la veritat i no ment. Per tant, d’acord amb l’ensenyament que heu rebut, manteniu- vos en el Fill» (1Jn 2,27). El sentit d’aquesta uncio\u0301 agombola a tothom i ens confereix la missio\u0301 de fer realitat la missio\u0301 de Jesu\u0301s que hem escoltat a l’Evangeli i que e\u0301s la seva carta d’identitat, com ho ha de ser tambe\u0301 la nostra, feta realitat mitjanc\u0327ant l’espiritualitat del programa del Bon<\/p>\n
Samarita\u0300, el programa de Jesu\u0301s, que «e\u0301s un cor que veu». Aquest cor veu on es necessita amor i actua en consequ\u0308e\u0300ncia (Deus caritas est, 31b). A aquest llenguatge el nostre mo\u0301n laic l’ente\u0301n perque\u0300 e\u0301s el llenguatge dels fets, perque\u0300 e\u0301s la caritas en exercici. E\u0301s el foc que mou totes les a\u0300rees pastorals i anima tots els projectes d’evangelitzacio\u0301 i acompanyament cristia\u0300 de persones. Ja ho va dir sant Pau VIe\u0300, que «avui s’escolta me\u0301s de grat els testimonis que els mestres, o si s’escolta els mestres e\u0301s perque\u0300 so\u0301n testimonis» (Evangelii Nuntiandi, 41). Per aixo\u0300, -com diu Benet XVI- «el cristia\u0300 sap quan e\u0301s temps de parlar de De\u0301u i quan e\u0301s oportu\u0301 callar sobre ell, deixant que parli nome\u0301s l’amor» (Deus caritas est, 31c).<\/p>\n
Deixem, ido\u0300, que parli l’amor. Aquesta manera de fer te\u0301 que veure directament amb el sentit i la forc\u0327a de la uncio\u0301 baptismal pel sacerdoci comu\u0301 de tot cristia\u0300 i pel sacerdoci ministerial, del qual avui en aquesta Missa Crismal en feim especial esment. Per aixo\u0300, referint-me a nosaltres, estimats germans preveres, la uncio\u0301 rebuda i la uncio\u0301 encomanada a fer-la present en el poble cristia\u0300 ens compromet a una prese\u0300ncia marcada per la proximitat amb gust d’Evangeli, fruit de la proximitat a De\u0301u i al ministeri episcopal com element de cohesio\u0301 i comunio\u0301 eclesial. Recordareu que ho vam reflexionar i pregar en el rece\u0301s de Quaresma celebrat en clima de fraternitat a Pina encara no fa un mes.<\/p>\n
D’aquest tema de la proximitat, el papa Francesc ja ens n’havia parlat a la Visita ad Limina del mes de gener -com si d’una urge\u0300ncia es tracta\u0300s-. En temps de Si\u0301node aixo\u0300 e\u0301s fonamental i en l’oportunitat de la Visita Pastoral reiniciada el mes de marc\u0327 encara me\u0301s. El papa Francesc, analitzant la situacio\u0301 de canvi que vivim, diu que «moltes accions i actituds poden ser u\u0301tils i bones, pero\u0300 no totes tenen gust d’Evangeli. El centre de la qu\u0308estio\u0301 esta\u0300 en aixo\u0300, en discernir si el canvi i les accions tenen o no tenen gust d’Evangeli. Ni refugiar-nos en un passat que pensam que garanteix una forma de proteccio\u0301 contra qualsevol casta de risc, ni en un optimisme sense discerniment que ho ignora tot i prescindeix de decisions madures que menyspreen aixi\u0301 la saviesa dels anys».<\/p>\n
El poble sant de De\u0301u, la gent dels nostres pobles i ciutats, el nostre lai\u0308cat, te\u0301 l’olfacte molt fi per a detectar la nostra proximitat o llunyania. Esperen de nosaltres dedicacio\u0301 plena a ells, a la comunitat, il·lusio\u0301 en tot allo\u0300 que se’ns encomana. Esperen de nosaltres que siguem pastors propers, de trobada frequ\u0308ent, no nome\u0301s en els recintes de l’Esgle\u0301sia o les depende\u0300ncies parroquials on de cada dia me\u0301s l’acolliment ha de ser exquisit i personalitzat, sino\u0301 enmig del carrer i amb prese\u0300ncia a les cases, especialment la relacio\u0301 d’amistat amb els malalts i les fami\u0301lies. Hi ha una especial sensibilitat per a detectar el temps que dedicam als feligresos, perque\u0300 saben que el nostre temps e\u0301s per a ells, que la nostra uncio\u0301 e\u0301s per a ells, als qui per amor hem decidit entregar la nostra vida. La nostra vocacio\u0301 e\u0301s d’escoltar molt, de comprendre molt, no nome\u0301s de guiar, sino\u0301 tambe\u0301 de seguir el ramat, el qual -com diu el papa Francesc- tambe\u0301 te\u0301 bon olfacte per encertar el cami\u0301. Som servidors que no hem vingut a ser servits, sino\u0301 a servir, com Jesu\u0301s.<\/p>\n
La concrecio\u0301 de la proximitat e\u0301s el realisme amb que\u0300 l’hem de viure. Realisme que vol dir maduresa humana i cristiana, humilitat, interioritzacio\u0301, discerniment, honestedat, transpare\u0300ncia, prese\u0300ncia, disponibilitat, confianc\u0327a, tendresa, fervor, dedicacio\u0301, comunio\u0301, participacio\u0301, bon humor, esperanc\u0327a… Posaria aqui\u0301 tots els valors evange\u0300lics coneguts, pregats i assumits amb joia i pacie\u0300ncia.<\/p>\n
Tambe\u0301 vull ser molt realista quan detectam moments de desa\u0300nim, quan la il·lusio\u0301 perd forc\u0327a per l’ambient de indifere\u0300ncia que ens rodeja, quan veim que s’ha perdut el sentit del sagrat i costa molt que l’Evangeli sigui conegut i que l’oferta eclesial ens doni la impressio\u0301 de generar poc entusiasme. D’altra part, quants n’hi ha qui han aconseguit animar grups sinodals i fer un treball d’acompanyament zelo\u0301s i constant. La gent ho comenta -l’altre dia al Seminari Nou en la reunio\u0301 de secretaris de grups sinodals- i se sent atreta a participar i viure la comunio\u0301 i el goig de caminar junts.<\/p>\n
<\/p>\n
Tot aixo\u0300 te\u0301 un secret, el que prove\u0301 del do que hem rebut en l’ordenacio\u0301 i que sant Pau exhorta a Timoteu a mantenir viu per la imposicio\u0301 de les seves mans, que no e\u0301s un esperit de temor, sino\u0301 de fortalesa, d’amor i de sobrietat (cf. 2Tm 1,6-7). Me\u0301s que receptes o teories, necessitam eines concretes amb les que confrontar el nostre ministeri, la missio\u0301 encomanada i la seva quotidianitat. Hi faig refere\u0300ncia ara al que ens ha dit el papa Francesc sobre la pastoral de proximitat:<\/p>\n
La proximitat a De\u0301u, com a proximitat de les proximitats. Un prevere -tambe\u0301 tot cristia\u0300- e\u0301s convidat abans que res a cultivar aquesta proximitat, que e\u0301s intimitat amb Ell. E\u0301s l’empelt que ens mante\u0301 dins d’un vincle de fecunditat i que ens ajuda a suportar amb serenitat situacions contradicto\u0300ries. Hi haura\u0300 moments en que\u0300 es podra\u0300 ser lloat, pero\u0300 tambe\u0301 arriben les hores d’ingratitud, de rebuig, de dubte i solitud fins haver de dir: «De\u0301u meu, De\u0301u meu, per que\u0300 m’heu abandonat?» (Mt 27,46). La proximitat que Jesu\u0301s manifesta tenir en De\u0301u e\u0301s el referent fiable de la nostra proximitat amb Ell, la que fa que quan arriba el vespre, encara que rendits, brolli del nostre cor un «perdo\u0301, Senyor», i unes «gra\u0300cies sinceres» i fins dema\u0300!<\/p>\n
La proximitat al bisbe, amb els preveres i entre ells la vull veure en una unitat, formant part d’un cos que viu relacionant-se. Obedie\u0300ncia al bisbe i als germans preveres vol dir saber escoltar i discernir junts la voluntat de De\u0301u. L’obedie\u0300ncia e\u0301s la caracteri\u0301stica me\u0301s forta dels vincles que ens uneixen en comunio\u0301. L’obedie\u0300ncia, per tant, e\u0301s escoltar la voluntat de De\u0301u, que es discerneix precisament en un vincle. Defensar els vincles dels preveres amb l’Esgle\u0301sia particular, amb l’institut al qual es pertany i amb el seu propi bisbe fa que la vida sacerdotal sigui digne de cre\u0300dit. Aixo\u0300 demana que els preveres preguin pels bisbes i s’animin a expressar la seva opinio\u0301 amb respecte valor i sinceritat. I demana tambe\u0301 els bisbes, humilitat, capacitat d’escolta, d’autocri\u0301tica i de deixar-se ajudar. Les caracteri\u0301stiques de la fraternitat sacerdotal so\u0301n les de l’amor. Per aixo\u0300, sabem que l’amor fratern no cerca el propi intere\u0300s, que oblida per sempre el mal rebut, que es complau en la veritat i rebutja tot tipus d’enveja, calu\u0301mnia, maledice\u0300ncia i murmuracio\u0301. L’amor fratern, si no volem endolcir-lo, acomodar-lo o disminuir-lo e\u0301s la «gran profecia» que en aquesta societat del descart estam a viure. Aquesta profecia necessita anunciadors, persones que des dels seus li\u0301mits i de les dificultats que es presenten es deixin tocar i qu\u0308estionar per les paraules de Jesu\u0301s: «Tothom coneixera\u0300 que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres» (Jn 13,35)<\/p>\n
Proximitat al poble, enriquida per les proximitats anteriors i que e\u0301s la posada en pra\u0300ctica de la uncio\u0301 rebuda i la missio\u0301 encomanada. La vida sacerdotal es deu als altres, al Senyor i a les persones encomanades per ell. Aquest estil de proximitat e\u0301s de compassio\u0301 i de tendresa perque\u0300 e\u0301s capac\u0327 de caminar no com a jutge o amb actituds prepotents, sino\u0301 com el Bon Samarita\u0300 que reconeix les ferides del seu poble, el patiment viscut en silenci, l’abnegacio\u0301 i sacrifici de tanta pares i mares per tirar endavant les seves fami\u0301lies, i tambe\u0301 les consequ\u0308e\u0300ncies de la viole\u0300ncia, de la corrupcio\u0301 i de la indifere\u0300ncia que al seu pas intenta silenciar tota esperanc\u0327a. Pastoral de proximitat que permet ungir les ferides i proclamar un any de gra\u0300cia en el Senyor (cf. Is 61,2), com ens han dit avui Isai\u0308es i Jesu\u0301s. El poble ens demana que siguem pastors del poble i no funcionaris del sagrat: persones que sapiguem de compassio\u0301, d’oportunitat; que, des de la proximitat convoquem la comunitat i ajudem a cre\u0301ixer en el sentiment de pertinenc\u0327a; homes amb coratge capac\u0327os d’aturar-se davant el caigut i estendre la seva ma\u0300; homes contemplatius que amb la proximitat amb el seu poble puguin anunciar en les nafres del mo\u0301n la forc\u0327a operant de la Resurreccio\u0301.<\/p>\n
Acab convidant-vos a pregar, a suplicar, a donar gra\u0300cies. Tenim tants motius i te\u0301 tanta forc\u0327a fer- ho junts! Me\u0301s, quan ara, despre\u0301s de la renovacio\u0301 de les promeses sacerdotals, anam a beneir els Sants Olis, que, a partir de la seva uncio\u0301 som convidats a ser testimonis d’amor i de fidelitat per a la nostra santificacio\u0301 i la de tot el poble cristia\u0300.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Is 66, 1-3a; 6a.8b-9. El Senyor m’ha ungit i m`ha […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[38],"tags":[],"class_list":["post-6533","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-homilies"],"yoast_head":"\n