No resulta fa\u0300cil donar unitat al comenc\u0327ament d’aquesta Setmana Santa quan en la litu\u0301rgia d’aquest diumenge s’hi mesclen dues realitats tan diverses com parlar de «passio\u0301» en un moment en que\u0300 tanta gent pateix de moltes maneres degut a la pande\u0300mia del coronavirus i a la vegada parlar de «rams»; d’una banda, a l’Evangeli, ambient de tristor, persecucio\u0301, trai\u0308cio\u0301 i mort i, de l’altra, ambient de triomf, d’alegria, d’entusiasme, d’aclamacio\u0301… Hi ha una mescla de molts sentiments, contraposats i tot, pero\u0300 molt expressius i que donen contingut a allo\u0300 que en aquest primer dia de setmana santa vivim i celebram, sentiments que en aquests moments tambe\u0301 compartim enmig de privacions i mesures de prevencio\u0301 i que han de fixar-se en Jesu\u0301s per a veure tambe\u0301 com ell ho viu.<\/p>\n
Com encapc\u0327alament del fragment que hem llegit a la segona lectura, corresponent quasi al comenc\u0327ament de la carta de sant Pau als cristians de Filips, som convidats, per tant, a «tenir els mateixos sentiments que Jesucrist». I, ¿quins so\u0301n els sentiments de Jesucrist perque\u0300 ens els puguem fer nostres? Davant l’eufo\u0300ria dels qui l’aclamen i aplaudeixen en la seva entrada a Jerusalem, la reaccio\u0301 de Jesu\u0301s e\u0301s de benepla\u0300cit i condescende\u0300ncia, fins i tot d’agrai\u0308ment a aquella multitud que l’aclama, el veu un li\u0301der nat i el vol fer rei. So\u0301n els pobres que l’han conegut, so\u0301n els humils que s’han sentit defensats, so\u0301n els descartats que ara s’han sentit integrats, so\u0301n les dones que veuen que algu\u0301 vetla pels seus drets i les defensa, so\u0301n els infants als qui Jesu\u0301s havia acollit, als qui volia a prop i fins i tot havia posat com exemple enfront de la mali\u0301cia dels adults… Els sentiments de Jesu\u0301s so\u0301n els d’una persona integra, coherent, apassionada per la justi\u0301cia, amant de la veritat fins a l’extrem, entregada a fer el ma\u0300xim be\u0301 als me\u0301s pobres i radicalment contra\u0300ria als qui amb la hipocresia, la venjanc\u0327a, l’odi i l’abu\u0301s de poder manipulaven el poble per a treure’n un benefici per a ells.<\/p>\n
Pero\u0300, si la primera part que hem viscut actualitzant la memo\u0300ria de l’entrada de Jesu\u0301s a Jerusalem, amb aclamacions, rams i palmes…, en la segona part, proclamada en la lectura de la Passio\u0301, descobrim uns altres sentiments en la persona de Jesu\u0301s que relaten amb molta cruesa quin sera\u0300 el final de la seva vida terrena. Ho hem escoltat en el relat que situa l’escena a l’hort de Getsemani\u0301 i Jesu\u0301s diu als seus deixebles: «Sent una tristor a l’anima com per a morir-ne» E\u0301s des d’aquest sentiment que demana als seus amics que vetlin i que no el deixin sol: «Quedau-vos aqui\u0301 i vetlau» -els diu-. E\u0301s en aquest moment que manifesta el ma\u0300xim desconcert i la me\u0301s profunda tristor quan es dirigeix a De\u0301u, el Pare i li diu que ja no pot me\u0301s i fa aquesta prega\u0300ria: «Abba\u0300, Pare, a vo\u0301s tot us es possible: feis enfora de mi aquest calze. Pero\u0300 que no es faci el que jo vull, sino\u0301 el que vo\u0301s voleu». Complir la voluntat de De\u0301u sera\u0300 l’objectiu de tota la seva vida.<\/p>\n
I e\u0301s per fer la voluntat de De\u0301u que Jesu\u0301s es solidaritza amb les immenses multituds que pateixen persecucio\u0301, refu\u0301s i discriminacio\u0301 de tota mena. Comparteix amb elles el dolor de la persecucio\u0301 i el calze amarg d’una previsible mort no desitjada. Com tota persona, viu en la seva pro\u0300pia carn aquest sentiment de tristesa que li provoca el drama de la creu, fins el punt d’experimentar no nome\u0301s el refu\u0301s dels seus conciutadans, sino\u0301 fins i tot la llunyania de De\u0301u, tal com exclama clavat a la creu: «De\u0301u meu, De\u0301u meu, per que\u0300 m’heu abandonat?».<\/p>\n
No obstant aixo\u0300, la senzillesa de la narracio\u0301 evange\u0300lica de Passio\u0301 ens orienta a trobar-nos amb un Jesu\u0301s que accepta el sentit redemptor del sofriment i integra a la seva vida la decisio\u0301 de donar aquesta resposta definitiva, sempre mogut per l’amor.<\/p>\n
El relat de la Passio\u0301 segons sant Marc es troba marcat per un realisme sobri i que convida a allo\u0300 que demana\u0300vem a la prega\u0300ria del primer diumenge de Quaresma, a fer un proce\u0301s de coneixement de Jesu\u0301s fins arribar a la plena adhesio\u0301 per la fe. Vol evitar del tot una resposta fa\u0300cil o condicionada per la rapidesa, cosa, avui, molt frequ\u0308ent quan la fe que proposa l’Esgle\u0301sia no es secundada per la conversio\u0301 i es tendeix a rebaixar les seves exige\u0300ncies i viure un cristianisme nome\u0301s d’aparenc\u0327a, superficial i mediocre. Aixo\u0300 demana la conversio\u0301 que implica fer l’esforc\u0327 d’integrar la pro\u0300pia vida en la de Jesu\u0301s i anar aprenent dels seus mateixos sentiments, superant l’entusiasme momentani d’aquell que veu en Jesu\u0301s un home qualsevol. Darrere aquesta figura humana, com la de cadascu\u0301 de nosaltres, en la de Jesu\u0301s s’hi amaga el seu secret que nome\u0301s es descobreix des de la fe, el que descobreix qui e\u0301s realment ell.<\/p>\n
Per aixo\u0300, hem d’apropar-nos a Jesu\u0301s amb actitud creient, tot identificant-nos amb ell en l’esforc\u0327 de fer-nos entendre la voluntat del Pare i, tambe\u0301, identificant- nos, com fa ell, amb tots els qui viuen de manera similar la mateixa trage\u0300dia. Nome\u0301s e\u0301s possible obrir el cor a l’esperanc\u0327a i a la vida de ressuscitats, si creiem que el cami\u0301 que cal seguir es el mateix que va fer Jesu\u0301s i que avui hem escoltat amb tot detall en el relat de la Passio\u0301. Me\u0301s encara, quan hem escoltat de sant Pau que «Jesu\u0301s havent-se fet semblant als homes i comenc\u0327ant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixa i es feu obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu», tenim la rao\u0301 del secret que ha de ser desvetlat, que no sera\u0300 altre que el de la seva divinitat, posada de manifest en la seva resurreccio\u0301.<\/p>\n
En l’abaixament de Jesu\u0301s, ens trobam davant la contestacio\u0301 i denuncia de tot intent d’orgull, apropiacio\u0301 indeguda, manipulacio\u0301 i tot el que pugui semblar una farsa, un espectacle, una pretensio\u0301 de prestigi o obsessio\u0301 de poder. La humilitat es la resposta, i el silenci, la gran revelacio\u0301. Quan algu\u0301 prete\u0301n anul·lar De\u0301u, Deu calla. E\u0301s la gran llic\u0327o\u0301 de Jesu\u0301s en la seva passio\u0301, una llic\u0327o\u0301 que no acabam d’entendre del tot perque\u0300 ens costa acceptar la soledat de la creu i el silenci que l’envolta, quan de fet es transformen en la ma\u0300xima revelacio\u0301 i en el crit me\u0301s gran de la historia, perque\u0300 queda posada en evide\u0300ncia la pretensio\u0301 d’eliminar-lo i fer-lo desapare\u0300ixer. E\u0301s la mateixa pretensio\u0301 viscuda al llarg de la histo\u0300ria i que avui es repeteix contra els seguidors de Jesu\u0301s com en el primer dia. Pero\u0300, ¿qui aconseguira\u0300 separar-nos d’ell, de Crist, del qui sabem be\u0301 que tant ens estima? Res ni ningu\u0301 absolutament, perque\u0300 ell, ressuscitat, ha venc\u0327ut el mal, el pecat i la mort i, com diu sant Pau «esta\u0300 de la nostra part, ben a favor nostre», i aixo\u0300 ens dona confianc\u0327a, a\u0300nim i valentia.<\/p>\n
<\/p>\n
Des de la prega\u0300ria i l’accio\u0301 solida\u0300ria i caritativa, decidim-nos a acompanyar Jesu\u0301s en la seva entrega fins la creu, i decidim-nos tambe\u0301 a acompanyar tots els qui suporten el seu mateix pes per causa de la malaltia, de la soledat, de qualsevol viole\u0300ncia, exclusio\u0301 o injusti\u0301cia, de la tortura fi\u0301sica o psicolo\u0300gica, i de totes les violacions contra els drets humans, especialment aquelles que atempten contra la vida de les persones, des de la concepcio\u0301 fins a la seva fi natural. La nostra denuncia tambe\u0301 es converteix en bon anunci quan treballam per una Esgle\u0301sia pobre amb els pobres, propera a les seves legitimes aspiracions i necessitats, una Esgle\u0301sia experta en humanitat, lliure com Jesu\u0301s i bona acompanyant fins a donar la vida pels germans, tot aixo\u0300 pel be\u0301 d’una societat que ha de viure en pau, plena de salut i felicitat. Per aixo\u0300, som una comunitat esperanc\u0327ada, perque\u0300 es veu capacitada per a celebrar la Vida plena, la que Jesu\u0301s ens ha guanyat amb la seva mort i resurreccio\u0301, com ara ho farem en l’Eucaristia, comptant amb la seva presencia, que e\u0301s forc\u0327a i aliment. Que aixi\u0301 sia!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
No resulta fa\u0300cil donar unitat al comenc\u0327ament d’aquesta Setmana Santa […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[38],"tags":[],"class_list":["post-6547","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-homilies"],"yoast_head":"\n