Hi ha moments en els quals l’Evangeli presenta una comunitat en crisi, condicionada per la por i el desconcert. Una crisi que es resol amb la irrupció d’una nova i inesperada presència i amb la comunicació de la pau. «Pau a vosaltres!» La pau del Crist Ressuscitat. La pau que tant desitjam! Des d’aquesta salutació, la pau serà el signe que ens definirà com a seguidors seus, constructors de la pau, als quals anomenarà feliços. En aquest context, també ens parla de la crisi d’un dels seus deixebles, Tomàs, tan conegut pels seus dubtes carregats de desconfiança. <\/p>\n
<\/p>\n
Estam davant del prototipus de molts de nosaltres, de molts homes i dones de tots els temps, massa segurs de si mateixos, però capaços de dubtar de tot (n’hi ha que fins i tot dubten dels seus propis dubtes). Tomàs no aconsegueix donar credibilitat a la paraula dels amics i diu «si no li fic el dit dins la ferida dels claus i la mà dins el costat, no m’ho creuré». Estam tan acostumats a aquesta mena de reacció! Tan acostumats que se’ns hagi de demostrar tot; però, la paraula del Ressuscitat obre perspectives noves i fa possible el pas del dubte a la fe: «Feliços els qui creuran sense haver vist». <\/p>\n
<\/p>\n
La nostra adhesió al Senyor, de la mateixa manera que ho va ser l’adhesió de la primera comunitat cristiana, necessita traduir-se en fets que facin creïble el seguiment. Aquest serà un testimoni continuat d’amor, el que Jesús ha donat morint i ressuscitant per nosaltres. Davant tot ambient de desconfiança, la nostra aportació ha de ser oferir espais de confiança i ser-ne nosaltres mateixos un exemple. És normal que cerquem raons i que la fe vulgui entendre, però, com Tomàs, quan «palpam» les llagues de Jesús, entram en contacte amb els signes d’un amor que ha arribat fins a l’extrem. Llavors és possible vèncer l’orgull personal, recapacitar i reconèixer Jesús com a «Déu» i «Senyor» i exclamar amb fe: «Senyor meu i Déu meu!» <\/p>\n
<\/p>\n
El papa Francesc ens convida a vèncer aquella temptació de ser cristians mantenint una prudent distància de les llagues del Senyor presents en tanta gent que les pateix (cf. EG 270). La nostra activitat a favor dels malalts i de tota mena de persones amb alguna carència o necessitat ens ensenya que no podem separar la fe en Déu i el reconeixement creient de Crist Ressuscitat present en els pobres. Avui se’ns demana fer visible el rostre misericordiós del Déu-Amor, que en la persona de Jesús ens ha ensenyat com s’ha d’estimar, com s’ha d’acollir, com s’ha de perdonar, com s’ha de servir fins a donar la vida… Recollim les paraules de Jesús: «Pau a vosaltres! Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envii a vosaltres. Llavors alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant!». Amb la força de l’Esperit, podem confiar plenament que podem dur a terme la missió encomanada i que la pau que se’ns dona, la sapiguem estendre arreu. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha moments en els quals l’Evangeli presenta una comunitat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-6632","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-del-bisbe"],"yoast_head":"\n