<\/p>\n
És un misteri de la presència de Déu l’actualitat que respira l’Evangeli. Escrit de fa tants anys, sempre és d’avui, la qual cosa vol dir que incideix en la nostra vida i interpel·la com mai no ho fa cap altra paraula o esdeveniment. És freqüent l’apropament de Jesús a determinades persones excloses per motius religiosos o ètnics, com a un cec de naixement, a un paralític, a deu leprosos, a una adúltera, la qual cosa li crea un conflicte, ja que qualsevol gest que fa a favor d’un marginat significa una oposició declarada envers les tradicions sagrades que guardaven zelosament els representants religiosos de torn. Oposar-se a la seva mentalitat fonamentalista era ja una nova forma d’exclusió social, i Jesús també la pateix en persona.<\/p>\n
<\/p>\n
Avui, com en temps de Jesús, també hi ha qui es dedica a assenyalar amb el dit malintencionadament, a judicar, a condemnar sense pietat i menyspreant la presumpció d’innocència. Els drets humans ja no compten i l’atropellament continu és la feina habitual del qui s’ha convertit en jutge implacable. Jesús, practicant tot el contrari i posant-se a favor de la persona humana, és víctima de la sospita i és perseguit, fins a ser considerat fora de la llei. La mirada dels qui l’acusen, com acusen també a una dona pecadora, és de ràbia i venjança, sempre a punt de tirar les pedres assassines que porten a les mans. Aquesta mirada s’arriba a creuar amb la mirada de la qui és capaç de reconèixer i confessar els propis pecats, la mirada dels ulls que saben plorar i esperen clemència i perdó. Dues mirades que es troben enverinades per la violència i l’odi. Tanmateix, una tercera mirada, la de Jesús, vindrà a recompondre les dues anteriors: a una, la salva, i a l’altra, l’enfronta amb la pròpia consciència, donant a ambdues l’oportunitat de rectificar i convertir-se. <\/p>\n
<\/p>\n
Jesús, amb la seva manera de mirar, no veu algú a condemnar, sinó una persona a estimar, perdonar i salvar. Aquesta és la grandesa de Jesús i la que se’ns demana a cadascú de nosaltres i a tota l’Església. Ho fa mostrant el seu total desacord amb el pecat, però amb la ma estesa al pecador. Davant la cridòria dels acusadors i per a treure’n conclusions, hi ha el silenci de Jesús, que és més fort que tots els crits d’amenaça i acusacions. És el silenci de Déu que es revela. Jesús acota el cap i calla, ho farà fins el seu darrer alè a la creu: és la solidaritat amb el pecador, tot compartint la seva situació de prostració per a treure’l del pecat i alliberar-lo des de l’amor. A vegades, davant de crits, acusacions i venjances, optar pel silenci i mirar de reconduir tota l’escena dramàtica que es produeix, pot arribar a ser una bona notícia, el testimoni d’un Evangeli viu i actual. <\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
És un misteri de la presència de Déu l’actualitat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-6634","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-del-bisbe"],"yoast_head":"\n