Noves pasteres apareixen a les costes de les nostres illes. Fa mesos que no paren d’arribar i el patiment d’abans i de després es fa insuportable. Recels, incomprensió, rebuig, por, menyspreu, solen ser les reaccions dels qui ho consideren una invasió. Altres demanen lleis i mitjans de protecció. El fenomen de la immigració és de primera magnitud i afecta la nostra convivència. A l’entretant, no deixa de ressonar la paraula de Jesús a l’Evangeli identificant-se amb l’immigrant i amb el qui demana refugi: “Era foraster i em vau acollir” (Mt 25,35). Aquest repte troba respostes molt enfrontades i demana contemplar el problema en clau de drets humans i de dignitat de la persona. També, per a nosaltres, de compromís baptismal. <\/p>\n
Anant una vegada més a les arrels de les festes nadalenques que avui conclouen el seu relat, hem pogut adonar-nos dels orígens de la nostra fe, quan la família de Jesús pateix el drama de la immigració i ha de suportar el desarrelament de la seva terra, el rebuig del seu poble, les inclemències del temps, la solitud urbana, la incomoditat dels que no tenen casa. Buscant on refugiar-se, són els nets de cor, ignorants o savis, els qui són exemple d’un acolliment excepcional. L’estrella d’un Déu proper fet infant il·lumina les ments i els cors per a fer de la seva pregària un gest d’adoració, la qual cosa significa ocupar el lloc que a cadascú li correspon, i a Déu, reconèixer-li el seu. Aquesta situació nova que s’introdueix amb Jesús capgira el curs de la història i tota persona a partir d’ell haurà de ser reconeguda en la seva dignitat de fill de Déu si l’ha acollit en la seva vida. <\/p>\n
El papa Francesc ha marcat el camí a seguir i s’ha referit a quatre pedres angulars per a l’acció: 1) acollir, que significa ampliar les possibilitats per tal que els migrants i les persones refugiades puguin entrar de manera segura i legal als països de destí. 2) Protegir, vol dir assegurar els seus drets i la seva dignitat, sigui quina sigui la seva raó de fugir o la seva situació legal. 3) Promoure, és a dir, crear les condicions adequades perquè les persones migrants que ja viuen entre nosaltres puguin realitzar-se com a ciutadans de ple dret, treballar per la igualtat d’oportunitats i denunciar l’espoliació dels recursos dels països d’origen. 4) Integrar, que vol dir posar noms i rostres concrets al fenomen migratori, alhora que es promouen accions de convivència intercultural. <\/p>\n
Hem de fer-nos conscients del drama humà dels qui arriben a les nostres costes amb condicions infrahumans, conscients del que deixen, del risc que corren, del dolor que pateixen, de la pressió de les màfies que en un moment els abandonen a la deriva, de la incertesa davant el que trobaran a l’arribada… “No els defugis, que són germans teus”(Is 58,7). Cal fer-ne oportunitat d’allò que se’ns presenta com a dificultat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Noves pasteres apareixen a les costes de les nostres illes. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-6645","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-del-bisbe"],"yoast_head":"\n