La frase és de la Doctrina Social de l’Església, presa del document sobre l’Església en el món d’avui del Concili Vaticà II, quan diu que «amb el seu ensenyament social, l’Església vol anunciar i actualitzar l’Evangeli en la complexa xarxa de les relacions socials. No es tracta simplement d’arribar a l’home en la societat –l’home com a destinatari de l’anunci evangèlic– sinó de fecundar i fermentar la societat mateixa amb l’Evangeli» (CDSE, 62; GS 40). Vet aquí la força transformadora de l’Evangeli oferta com a bona llavor sembrada en el cor del nostre món, en les seves perifèries i molt més enllà d’aquelles. És una prova contundent el testimoni abnegat de tants homes i dones, preveres, membres de vida consagrada i laics i laiques, sembrant la bona llavor de la Paraula de Déu en terrenys on hi creixen també moltes males herbes, i fent-ho sense defallir. Tenim clar que no podem deixar de sembrar, és un imperatiu evangèlic que s’està duent a terme amb un estil ben original. <\/p>\n
Quan ens endinsam en l’Evangeli i arribam a conèixer la intuïció de Jesús respecte del que ha vingut a fer en aquest món, entenem fàcilment que en Ell no hi ha pretensions de grandesa ni la seva actuació mai no ve imperada per l’orgull ni per l’obsessió de poder. Es tracta de tot el contrari. Ha vingut a posar en relleu el valor de la humilitat i de les coses petites. Jesús, amb la senzillesa de les paràboles, ens parla de la manera com Déu es fa present en la nostra vida de forma callada, però eficaç. Es refereix a la sembra de quelcom que donarà fruit abundós, quasi sense l’esforç humà, per pur do de Déu, ja que la llavor sembrada «germina i creix sense que sapiguem com» (cf. Mc 4,27). Aquesta llavor és la Paraula de Déu que fecunda la terra i fa germinar tot el que hi ha sembrat. <\/p>\n
En tot això hi ha un missatge important que hem d’acollir. El treball de la sembra és fonamental i necessari sempre, també l’anunci de l’Evangeli i tota obra d’evangelització. No podem deixar de fer-ho, cal evangelitzar en tota ocasió de forma silenciosa o explícita, amb el testimoni i amb la paraula. I tot això, amb la convicció que qui fa créixer i desenvolupar-se la llavor és Déu, qui treballa és Déu i ens crida a ser els seus col·laboradors tot fent possible els inicis del creixement. Els cristians hem de saber que el nostre paper és treballar de valent i no desanimar-nos, encara que hi siguin les dificultats que posa el mal sembrat al nostre entorn. En aquest exercici hi ha el sentit de la vocació i la missió que hem contret des del Baptisme i la Confirmació, a més dels altres compromisos assumits. Ens ha de mantenir sempre la confiança del sembrador que sap que el resultat del seu treball està en bones mans.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La frase és de la Doctrina Social de l’Església, presa […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-6680","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-del-bisbe"],"yoast_head":"\n