Els primers cristians, que vivien un fort sentit de comunitat i eren extremadament solidaris, havien arribat a una situacio\u0301 en la qual «entre ells no hi havia ningu\u0301 que visque\u0301s en la indige\u0300ncia». Quina difere\u0300ncia quan, en aquest temps de pande\u0300mia, nome\u0301s els qui s’han acostat a les nostres Ca\u0300ritas de les Illes han estat quasi set mil persones i s’han invertit me\u0301s d’un milio\u0301 dos-cents setanta mil euros en ajudes directes per a cobrir les necessitats ba\u0300siques de les fami\u0301lies; la necessitat ha fet que la mitjana de perso- nes que en la crisi han demanat ajuda hagi augmentat en un 55%. No e\u0301s que els cristians de la primera comunitat fossin rics, sino\u0301 que «tots els qui eren propietaris de terres o d’immobles els venien, dipositaven als peus dels apo\u0300stols el producte de la venda, i era distribui\u0308t segons la necessitat de cadascu\u0301». Avui tambe\u0301 la<\/p>\n
generositat hi e\u0301s i aixo\u0300 fa possible que molts no visquin en la indige\u0300ncia. Quan els creients tenim un sol cor i una sola a\u0300nima i vivim la fraternitat desitjada per Jesu\u0301s, el milacre es repeteix una i mil vegades.<\/p>\n
Altres vegades ja hem citat aquest text dels Pares de l’Esgle\u0301sia dels primers segles: «El cristia\u0300 que dona un tros de pa al qui passa fam, realitza una obra de miserico\u0300rdia; pero\u0300 el qui la fa innecessa\u0300ria, i suprimeix les causes que donen origen a la injusti\u0301- cia, lluita de manera molt me\u0301s eficac\u0327 pel triomf pasqual». La Pasqua de Jesu\u0301s, superacio\u0301 definitiva de les pobreses i la injusti\u0301cia me\u0301s radicals, ens fa adonar que la fe cristiana no pot ser mai el descans fictici dels qui viuen tranquils sense estimar. Tot al contrari: la fe cristiana ha de ser el fonament i el motor de la nostra entrega generosa als altres. La fe no e\u0301s opi, ni narco\u0300tic, ni una tarja per a ben morir, sino\u0301 esti\u0301mul i forc\u0327a per a fer de la nostra terra una terra de germans, mentre peregrinam cap a la meta definitiva.<\/p>\n
Pasqua significa «pas», canvi qualitatiu d’una situacio\u0301 de precarietat a una altra de plenitud. Amb Crist ressuscitat e\u0301s possible ne\u0301ixer a la confianc\u0327a d’una nova primavera per a l’Esgle\u0301sia i per a la societat, precisament en un moment en el qual tenim vertadera necessitat de transformar la nostra visio\u0301 de les coses i desitjar que canvii\u0308n a millor. Ho esperen els me\u0301s po- bres, aquells als quals els afecta me\u0301s la crisi diversificada que patim, sobretot sanita\u0300ria i econo\u0300mica, i ho desitja tothom! No volem tancar els ulls a la realitat ni silenciar que els cristians no sempre hem estat un bon exemple. Amb tot, hem de procla- mar amb humilitat, pero\u0300 tambe\u0301 forc\u0327a, que la fe aute\u0300ntica en Crist Ressuscitat ha estat, e\u0301s i sera\u0300 sempre, el valor alliberador, humanitzador i salvador per excel·le\u0300ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els primers cristians, que vivien un fort sentit de comunitat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-6689","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-del-bisbe"],"yoast_head":"\n