<\/p>\n
A la Carta Pastoral<\/em> us faig aquesta exhortació: «Anem a l’Evangeli, anem a allò que és l’essencial» i hi afegesc: «hi ha molta feina per fer, no perdem temps, ni l’utilitzem amb discussions frívoles i inútils que ens impedeixen aprofitar-lo per a fer el bé i construir més germanor. Totes les hores del dia han de ser per a beneir i construir. No en deixem de perdudes o de mal emprades<\/span>» (n.16-17)<\/span>. En aquesta utilització del temps posem-hi l’Evangeli, la seva lectura pausada feta amb un cor senzill i receptiu, que ens ajudi a respirar al ritme de l’escolta d’allò que Déu em demana i jo estic disposat a fer.<\/span><\/p>\n El temps de Quaresma és adequat per a fer aquest exercici. L’Església posa cada dia al nostra abast la Paraula de Déu mitjançant les lectures de la celebració diària i dominical de l’Eucaristia. Només entrant-hi en contacte, podrem respirar l’aire fresc de l’Evangeli –que sempre és bona i nova notícia– i ens alliberarem d’aquella ofegor que ens paralitza i ens tanca dins raquítics esquemes. Quan acudim a la Paraula de Déu i «respiram Evangeli», el nostre viure és cristià i no està a mercè de qualsevol vent que ens dispersa. Només llegint un relat sencer o un curt fragment, la nostra actuació de cada dia troba en ell un punt de referència i força interior que comunica.<\/span><\/p>\n No em cansaré de repetir allò que diu el papa Francesc, que «el problema més gros es produeix quan el missatge que anunciam apareix identificat amb aspectes secundaris que, sense deixar de ser importants, per ells mateixos no manifesten el missatge de Jesucrist<\/span>»<\/span> (EG 34). De fet, les habituals converses en solen ser un exponent. També això ha de ser objecte de revisió en aquest temps privilegiat de Quaresma que hem començat, un temps més intens de pregària personal, de diàleg en família, dins cada grup i comunitat. Deixant que la Paraula de Déu ens guiï, procurem fer aquest exercici de forma costant i donem un to ben nou i positiu a tot allò que feim. La Paraula de Déu l’hem d’aprendre i dir-la.<\/span><\/p>\n Per això, siguem concrets. És bo que quan escolt o llegesc un fragment de la Paraula de Déu em faci aquestes preguntes: què diu el text? (l’he d’entendre) què em diu? (he d’aplicar-me’l) què em fa dir? (l’he de dur a la pregària) què em suggereix fer? (com m’ajuda a viure en cristià). Pensem que la Paraula de Déu és viva i eficaç (cf. He 4,12) i pensem també que és la llavor que Déu sembra en la nostra vida i espera que doni molt de fruit (Mt 13,1-23; Mc 4,1-20; Lc 8,11-15). <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A la Carta Pastoral us faig aquesta exhortació: «Anem […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-6751","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-del-bisbe"],"yoast_head":"\n