<\/p>\n
<\/p>\n
L’encàrrec és aquest i a la nostra Església de Mallorca ens afecta de prop: «Anau, anunciau l’Evangeli per tot el món». L’encàrrec ens ve de Jesús i el context actual ens reclama fer-lo realitat. L’Església es fa constant ressò d’aquest encàrrec perquè sap que forma part de la seva missió, ja que si existeix és per evangelitzar<\/span>. Es tracta d’anunciar Jesucrist i el seu Evangeli aquí, a totes aquelles persones que no el coneixen<\/span> o viuen com si no el coneguessin<\/span>. D’aquí ve la urgència d’un replantejament de tota la nostra acció evangelitzadora, tant de forma individual com comunitàriament. <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Sant Pau VI veu l’evangelització com un veritable procés <\/span>i l’entén com a «renovació de la humanitat, de testimoni, d’anunci explícit de Jesucrist, d’adhesió del cor, d’entrada a la comunitat, d’acollida dels signes sacramentals, d’iniciatives apostòliques» (EN <\/span>24). Dur a terme l’encàrrec de Jesús implica el nostre testimoni. Els mestres només són creïbles si són testimonis i si la seva vida dóna raó del que ensenyen. Per això, qui es decideix a evangelitzar <\/span>ha d’acceptar d’entrada ser evangelitzat<\/span> i viure un constant procés de conversió. <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n El papa Francesc, referint-se a la necessitat d’una «Església en sortida», diu que a l’encàrrec que Jesús ens fa «hi ha presents els escenaris i els desafiaments sempre nous de la missió evangelitzadora de l’Església, i tots som cridats a aquesta «sortida» missionera. Cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots som convidats a acceptar aquesta crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli» (EG 20). <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Predicar l’Evangeli provoca, tant per part del qui l’ofereix com del qui el rep, una forta commoció en la pròpia vida. Entrar en aquesta dinàmica comporta exigències molt concretes. Per això, Jesús ens demana anar lleugers<\/span> d’equipatge<\/span>, és a dir, no carregar amb tant afegit superflu que impedeixi el nostre accés a Ell. Quan diu «mirau d’entrar per la porta estreta» indica que, en la vida, són necessaris l’esforç i la voluntat de sacrifici per aconseguir el que ens ofereix. Esforç i sacrifici per bandejar tot allò que ens impedeix seguir-lo amb total adhesió, no només per ser autèntics receptors de la seva Paraula, sinó per esdevenir els més entusiastes comunicadors. <\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’encàrrec és aquest i a la nostra Església de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[],"class_list":["post-6781","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles-del-bisbe"],"yoast_head":"\n