Catedral de Mallorca, 3 d\u2019agost de 2022<\/p>\n
<\/p>\n
2Co 4,14-15,1<\/strong>. Les coses que veim passen, les que no veim duren per sempre<\/em>.<\/p>\n Jn 17,20-26<\/strong>. Pare, v\u00f3s me\u2019ls heu donat. Vull que estiguin amb mi all\u00e0 on jo estic<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n Entre les moltes paraules que, en ocasi\u00f3 de la mort de la nostra mare, ens hem comunicat i que agra\u00efm de tot cor, avui, en el seu comiat, hem vingut a que sigui D\u00e9u mateix, en la persona de Jes\u00fas i de la comunitat cristiana, qui ens digui una paraula que no falla i que \u00e9s promesa de vida.<\/p>\n <\/p>\n Ens ho diu molt clar: \u201cSabem que aquell qui va ressuscitar Jes\u00fas, el Senyor, tamb\u00e9 ens ressuscitar\u00e0 a nosaltres amb Jes\u00fas i ens portar\u00e0 a la seva pres\u00e8ncia junt amb vosaltres<\/em><\/strong>\u201d. Aquesta convicci\u00f3 de fe ens mou avui a proclamar-la ben fort quan al llarg de tota una vida, la nostra mare Ant\u00f2nia, junt amb el meu pare, Miquel, ens ho han anat proclamant silenciosament amb el testimoni de la seva vida: la fidelitat d\u2019un amor que ha perdurat sempre i la transmissi\u00f3 d\u2019aquest amor a trav\u00e9s de gestos senzills, per\u00f2 molt eloq\u00fcents.<\/p>\n <\/p>\n Aquests dies, estant al costat de la nostra mare amb el meu germ\u00e0 i la meva germana, hem tingut el privilegi d\u2019acompanyar-la en les seves darreres hores d\u2019una llarga vida, m\u00e9s de cent anys complerts el dia de Pasqua. En aquests moments no tenim m\u00e9s que paraules d\u2019agra\u00efment al Senyor que tots es moments que ens ha dedicat, que ha estat tots, sempre present a casa, en les feines de cada dia, quan de petits an\u00e0vem i ven\u00edem de col\u00b7legi, quan junts an\u00e0vem a missa i dins casa sempre ten\u00edem aquell moment de preg\u00e0ria, quan gaud\u00edem de fer una excursi\u00f3 junts o sempre ens ho tenia tot preparat, de petits i de m\u00e9s grans, quan fins i tot vivint a fora, ven\u00edem a trobar-nos junts. En ella, una mescla de Marta i Maria<\/em> perqu\u00e8 no deixava de servir i a la vegada d\u2019educar-nos amb s\u00e0vies paraules i una pres\u00e8ncia continuada. Una educaci\u00f3 senzilla, molt familiar, plena de discreci\u00f3 i respecte pel cam\u00ed que cadasc\u00fa emprenia, per\u00f2 sense deixar-nos en cap moment. Podem dir que d\u2019ella podem escoltar es paraules de Jes\u00fas: \u201cmanteniu-vos en l\u2019amor que us tenc<\/em><\/strong>\u201d.<\/p>\n <\/p>\n Aquesta unitat amb Jes\u00fas l\u2019hem apresa a ca nostra. S\u00f3n molts els moments i experi\u00e8ncies que han anat passant aquests dies pel nostre record, vivint de la seva companyia\u00a0 disponibilitat, tant si ens havia d\u2019ajudar a fer els deures de classe quan \u00e9rem petits, com si, ja de grans, gaud\u00edem d\u2019estar amb ella a casa, ja que sempre hi era. Aquesta unitat familiar ens ha ajuda molt perqu\u00e8 en ella hi hem vist el bon fonament de moltes de les nostres decisions adultes quan cadasc\u00fa ha orientat la seva pr\u00f2pia vocaci\u00f3. L\u2019amor ha estat m\u00e9s fort que qualsevol contrarietat, com la que va viure fa 27 anys en la mort del nostre pare i la que va patir encara m\u00e9s en la mort de nostre germ\u00e0 Enric, aquest mes far\u00e0 7 anys. El manament de Jes\u00fas d\u2019estimar-nos com ell ens estima, ha marcat l\u2019itinerari d\u2019una educaci\u00f3 que, feta amb tota humilitat i senzillesa, ha marcat les nostres vides. Jes\u00fas ha manifestat plenament el seu desig que feim nostre: \u201cPare, vos me\u2019ls heu donat, vull que estiguin amb mi all\u00e0 on jo estic. Vull que vegin la meva gl\u00f2ria, la que m\u2019heu donat per haver-me estimat ja abans de crear el m\u00f3n<\/em><\/strong>\u201d.<\/p>\n <\/p>\n Les paraules de Jes\u00fas no fallen i el seu desig es compleix en nosaltres. Si som aqu\u00ed avui, pregat per ella, \u00e9s perqu\u00e8 el que ens acaba de dir Jes\u00fas es faci realitat en ella, que ja estat cridada a viure en D\u00e9u per sempre,\u00a0 es faci realitat en nosaltres, que seguim peregrinant en aquest m\u00f3n i amb l\u2019oportunitat de viure el mateix projecte de D\u00e9u en la nostra vida. San Pau ens acaba de dir: \u201cPer aix\u00f2 no en desanimam, perqu\u00e8 la vida que vivim dins nosaltres es va renovant cada dia, perqu\u00e8 el pes lleuger de lo que ara sofrim, i que dura tan poc, va acumulant un pes incomparable de gl\u00f2ria que durar\u00e0 sempre<\/em><\/strong>\u201d.<\/p>\n <\/p>\n La vida segueix, encara que d\u2019una altra manera que no acabam d\u2019esbrinar del tot, per\u00f2 la resurrecci\u00f3 de Jes\u00fas ens dona garantia que viurem per sempre en ell, en la plenitud del seu amor<\/strong>. Aquest \u00e9s missatge que avui volem proclamar amb for\u00e7a en la mort de la nostra mare. La relaci\u00f3 entre nosaltres, i amb els qui ens han precedit, \u00e9s perenne per la comuni\u00f3 dels sants. S\u00f3n presents en la nostra preg\u00e0ria i en el viu record en tots els instants que vivim. El record dels pares i els germans -com tots els qui ens han estimat-, fa que els sentim a prop perqu\u00e8 segueixen estimant-nos. Ho he escoltat de vosaltres, en tots els missatges que hem rebut, que ha enfortit m\u00e9s la nostra fe i han fet mes s\u00f2lida la nostra amistat. Nom\u00e9s em faig ress\u00f2 d\u2019un bon amic que s\u2019ha referit a la pres\u00e8ncia perenne de la mare en la nostra vida. Per acabar i tenint en compte el que ens ha dit sant Pau que \u201capuntam a all\u00f2 que no veim i dura per sempre<\/em><\/strong>\u201d, us ho compartesc:<\/p>\n <\/p>\n Los pasos de mi madre a no los siento, pero siguen busc\u00e1ndome.<\/em><\/p>\n Tu voz, \u00fanica, madre, ya no la oigo, pero sigues llam\u00e1ndome.<\/em><\/p>\n Las manos de mi madre ya no las tengo, pero siguen llev\u00e1ndome.<\/em><\/p>\n Los labios de mi madre parecen yertos, pero siguen bes\u00e1ndome.<\/em><\/p>\n Coraz\u00f3n de mi madre, no, no est\u00e1s muerto, porque sigues am\u00e1ndome.<\/em><\/p>\n Tu sonrisa de madre no se ha apagado, sigue ilumin\u00e1ndome.<\/em><\/p>\n Y tus l\u00e1grimas, madre, ja no se secan, porque siguen llor\u00e1ndome. <\/em><\/p>\n Tu presencia, madre, como agua pura, seguir\u00e1 derram\u00e1ndose.<\/em><\/p>\n La vida de mi madre es desvivirse, va por mi sangre<\/em>. (Bernardo Velado).<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n _______________________<\/p>\n <\/p>\n Homilia del bisbe Sebasti\u00e0 Taltavull Anglada<\/p>\n en la missa-exequial per la seva mare, Ant\u00f2nia Anglada Mesquida<\/p>\n _______________________<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Catedral de Mallorca, 3 d\u2019agost de 2022 2Co 4,14-15,1. […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[38],"tags":[],"class_list":["post-9396","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-homilies"],"yoast_head":"\n