Estam començant, dins aquest mes de setembre, una nova etapa pel desig d’anar entrant dins una nova normalitat, tot i que encara hem d’extremar les mesures per tal  d’impedir que la pandèmia del COVID-19 segueixi mantenint la humanitat en la por i la incertesa d’una malaltia contagiosa que no acaba de marxar del tot. Ens preocupa molt sentir encara notícies de nous ingressos als hospitals i UCIs, i de defuncions quasi bé diàries. Aquesta situació fa que intensifiquem més i més la pregària, que sempre haurà d’anar unida a una major responsabilitat a l’hora adoptar aquelles mesures de contenció de la malaltia que se’ns demanen observar pel nostre bé personal i col·lectiu. Per això, us deman que en tota activitat pastoral i celebrativa ho tinguem en compte per al bé de tots. 

És cert que la pandèmia a trastocat ritmes i accions en la nostra activitat pastoral i això ha significat fer alguns canvis significatius. Sempre hem dit que nous temps demanen noves respostes i per això estam davant el repte de convertir les dificultats en noves oportunitats de transformació i canvi en allò que més convingui per al bé de tots. Per a viure aquesta renovació personal i pastoral, vull insistir en allò que el papa Francesc posa de relleu quan parla de la necessitat d’una pastoral de conversió i diu que «espera que totes les comunitats procurin posar els mitjans necessaris per avançar en el camí d’una conversió pastoral i missionera, que no pot deixar les coses com estan. Ja no ens serveix una simple administració. Constituïm-nos en totes les regions de la terra en un estat permanent de missió» (cf. EG 25). Apliquem-nos-ho, fent camí junts. 

Amb aquesta invitació, toca molt de prop els passos de la conversió que el Senyor espera de nosaltres en aquest moment tan especial que vivim i, per això, ens dona la clau d’actuació immediata. Serà interessant que ho analitzem al llarg d’aquest any i que, una vegada més, les paraules del papa Francesc ens injectin un nou ardor pastoral: «Somio amb una opció missionera capaç de transformar-ho tot, perquè els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial esdevingui un camí adequat per a l&#39evangelització del món actual més que per a l&#39autopreservació. La reforma d&#39estructures que exigeix la conversió pastoral només pot entendre&#39s en aquest sentit: procurar que totes elles esdevinguin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les seves instàncies sigui més expansiva i oberta, que col·loqui els agents pastorals en constant actitud de sortida i afavoreixi així la resposta positiva de tots aquells que Jesús convoca a la seva amistat» (EG 27). Sentim-nos-hi, per tant, convocats i convoquem a altres.