El papa Francesc titula el seu missatge per a la 55ª Jornada Mundial de la Pau del primer dia d’any amb tres paraules que són un repte per al moment complicat que vivim a nivell planetari i local. Prou vegades, ha parlat de l’amor social com a força capaç de suscitar noves vies per afrontar els problemes del món d’avui i per a renovar profundament des del seu interior les estructures, organitzacions socials i ordenaments jurídics, per tal que la pau sigui un fet entre nosaltres. Ens proposa tres camins per a construir una pau estable. El primer, el del diàleg entre les generacions com a base per a la realització de projectes compartits. El segon, l’educació, com a factor de llibertat, responsabilitat i desenvolupament. I, el tercer, el treball per a una realització de la dignitat humana. 

Contemplant el nostre món condicionat per la pandèmia, diu que «entre la indiferència egoista i la protesta violenta, sempre hi ha una opció possible: el diàleg». El diàleg suposa una confiança bàsica entre els interlocutors, la qual cosa demana fer emergir el millor de cadascú que faci superar la soledat dels majors i el sentiment d’impotència dels joves en relació al seu futur. Dialogar significa escoltar-se, confrontar-se, posar-se d’acord i caminar junts. El diàleg intergeneracional ens mostra la necessitat que tenen els joves de l’experiència dels majors i el recolzament, l’afecte, la creativitat i el dinamisme que poden aportar els joves. 

En aquest context, la crisi global que vivim ens fa veure que el diàleg entre generacions «és la força propulsora d’una política sana que s’ofereix com a forma eminent d’amor a l’altre i ho fa en la recerca de projectes compartits i sostenibles». De cara a un diàleg efectiu enmig de les dificultats, el papa Francesc diu que «si sabem practicar aquest diàleg podrem estar ben arrelats en el present i, des d’ell freqüentar el passat i el futur: freqüentar el passat per aprendre de la història i per a curar les ferides; freqüentar el futur per alimentar l’entusiasme, fer germinar somnis, suscitar profecies, fer florir esperances. Sense arrels, ¿com podrien créixer els arbres i donar fruit?». En tot aquest procés hi juga un paper important cuidar la creació i apel·la al sentit de responsabilitat dels joves davant les dificultats derivades de la crisi ètica i sòcio-ambiental actual». 

Els altres camps decisius per a la pau són el de l’educació i el del treball, llocs i contextos privilegiats per a diàleg intergeneracional. El papa Francesc diu que «és l’educació la que proporciona la gramàtica per al diàleg entre generacions, i és en l’experiència del treball on homes i dones de diferents generacions es troben ajudant-se mútuament, intercanviant coneixements, experiències i habilitats per al bé comú». 

Per a salvar l’educació diu que «és oportú i urgent que els qui tenen responsabilitat de govern elaborin polítiques econòmiques que prevegin un canvi en la relació entre les inversions públiques destinades a l’educació i els fons reservats a l’armament». Veu clar que un procés real de desarmament afavoreix, entre altres, l’atenció a la salut, a l’escola, les infraestructures i la cura del territori. Per això, diu que un país creix quan les seves diverses riqueses culturals dialoguen de manera constructiva: la cultura popular, la universitària, la juvenil, l’artística, la tecnològica, la cultura econòmica, la cultura de la família i dels mitjans de comunicació». A tot això hi afegeix la proposta d’un pacte educatiu global que ens impliqui a tots i promogui l’educació a l’ecologia integral segons un model cultural de pau, de desenvolupament i de sostenibilitat, centrat en la fraternitat i en l’aliança entre el ser humà i el seu entorn». 

I el tercer aspecte, el treball, com a «factor indispensable per a construir i mantenir la pau». Diu que la pandèmia ha fet més greu la situació i ho està patint el món del treball i, en ell, els joves que volen obrir-se al mercat professional i els adults que han caigut en la desocupació. Més dramàtic és l’impacte de la crisi sobre l’economia informal que afecta els treballadors migrants, amb lleis nacionals que no els reconeixen. La resposta només pot venir a través d’una major oferta de les oportunitats d’un treball digne. 

El papa Francesc fa una crida a «estimular, acollir i sostenir les iniciatives que insten a les empreses al respecte dels drets humans fonamentals de les treballadores i els treballadors, sensibilitzant no només a les institucions, sinó també als consumidors, a la societat civil i a les realitats empresarials. La política està cridada a desenvolupar un rol actiu, promovent un just equilibri entre la llibertat econòmica i la justícia social». Una crida, doncs, en favor de la construcció de la pau que la dirigeix als governants i als qui tenen responsabilitats polítiques i socials, als pastors i als animadors de les comunitats eclesials, com també a tots els homes i dones de bona voluntat. Tots hi estam implicats! 

Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe de Mallorca