Estam a pocs dies de la celebració de la 55a Jornada Mundial de la Pau, que -segons s’ha avançat- fixa atenció en l’educació, el treball i el diàleg entre generacions, com a eines per a construir una pau estable i duradora en el temps. El papa Francesc identifica tres contextos de gran actualitat i que seran motiu de reflexió i d’actuació per a l’any que està a punt de començar. Segons el Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, el Missatge proposa una lectura innovadora que respongui a les necessitats dels temps actuals i futurs i on haurem de posar la nostra màxima atenció. És de fet una invitació a llegir els signes dels temps amb els reptes que comporten, per tal de donar-hi una resposta que sigui vehicle de pau. 

L’anunci d’aquest missatge, encara no publicat en el moment de fer aquesta edició del Full, suggereix que ens demanem ja d’entrada sobre els elements necessaris per a construir una pau vertadera i, per tal de preparar-nos-hi, planteja algunes qüestions perquè ja les reflexionem: com l’educació i la formació poden construir una pau duradora? El treball en el món respon més o menys a les necessitats vitals de justícia i llibertat de l’ésser humà? Són les generacions d’avui solidàries entre elles? Creuen en el futur? En quina mesura el govern de les societats aconsegueix, en aquest context, fixar un horitzó de pacificació?

A la darrera encíclica, Fratelli tutti, el papa Francesc parla de l’arquitectura i l’artesania de la pau i afirma que «és molt necessari negociar i desenvolupar vies concretes per a la pau. Els processos efectius d’una pau duradora són primer de tot transformacions artesanals obrades pels pobles, en què cada ser humà pot ser un ferment eficaç amb el seu estil de vida quotidiana. Les grans transformacions no són fabricades en escriptoris o despatxos. Llavors cadascú juga un paper fonamental en un únic projecte creador, per a escriure una nova pàgina de la història, una pàgina plena d’esperança, plena de pau, plena de reconciliació» (FT 231). 

No hi ha dubte que aquesta crida a construir la pau ens obre molts camins en el camp de l’educació, del treball i del diàleg entre generacions, i que haurem d’escoltar, crear, aprofundir i concretar, cadascú des del seu lloc de responsabilitat. Per això, en la mateixa encíclica i fent referència a la convivència pacífica, diu que hem d’afavorir «la cultura del trobament que exigeix col·locar al bell mig de tota acció política, social i econòmica la persona humana, la seva altíssima dignitat i el respecte al bé comú» (FT 232). Són eines per a poder avançar junts en una mateixa direcció, i en estreta cooperació.