Enmig de tants consells i recomanacions que cada dia escoltam i que volen donar-nos força davant dels embats de tanta incertesa que patim, quan som urgits a viure el compromís diari de la vocació que ens defineix, l’exhortació a la pregària és més que necessària i oportuna. Prou vegades hem sentit dir «digue’m com pregues i et diré com vius». En aquest sentit testimonial, hem de reconèixer que som obrers d’una «vinya» que està orientada a donar «fruits». Ho deim en un moment que demana respostes generoses i actuacions valentes, quan la «vinya» veu amenaçada el seu normal desenvolupament degut a una inesperada pandèmia i comportaments irresponsables.

Quan es posen totes les esperances en un projecte, el goig més gran és comprovar si el resultat ha estat satisfactori. En el cor de tot compromís personal i social i per a descobrir-ho, la pregària, el temps que dedicam a mirar amb els ulls de Déu aquesta «vinya», ens hi ajuda, ens asserena, ens obre el cor a les seves dimensions. A la pregària s’hi ha d’unir la responsabilitat personal pel que afecta a comportaments individuals que puguin vèncer el mal i, al mateix temps, a l’amor solidari amb tots els qui en aquests moments pateixen, tant a nivell sanitari com econòmic.  

El problema apareix quan no s’estima aquesta «vinya» i no es reconeix la predilecció que Déu li ha demostrat. Ja abans de Jesús, els profetes posen al descobert la infidelitat dels qui han caigut en la corrupció i la deslleialtat, o també aprofiten qualsevol ocasió per abusar del poder per a treure’n tallada en benefici propi. Quan això passa l’amor a la «vinya», al poble, es veu tergiversat per una forma d’actuar egoista que només cerca el propi profit i no la salut i el benestar de tots. Jesús se’n fa ressò i parla dels vinyaters malvats, i diu que l’«amo» «passarà la vinya a uns altres que li donin els fruits al temps de la verema».

Déu ens estima, estima la seva «vinya». Per ella ha entregat el seu Fill Jesús perquè descobriguem fins on arriba el seu amor. Els ulls amb què ens ha mirat i la cura que per nosaltres ha tingut mostren la seva misericòrdia infinita. El cant d’amor de l’amic ho expressa amb la mateixa tendresa que descobreix i mostra un cor esquinçat pel dolor davant la corrupció posada en evidència. Acudir a la pregària pot obrir-nos els ulls i fer-nos conscients que som pedres vives d’un edifici, la clau de volta del qual és Crist. Som la seva Església, presència visible del seu amor, la «vinya» que s’ha escollit i estima, el poble del qui n’espera fruits abundants.