Des que estic amb vosaltres m’ompl de goig i d’esperança el camí que estam fent amb l’esforç de tots. Amb el col·legi de consultors, el consell episcopal, els delegats i delegades diocesans, amb els arxiprestes primer i amb els capellans de cada arxiprestat, amb el poble de Déu reunit ja en diverses ocasions a la Catedral, l’església mare, i tantes altres esglésies i parròquies amb els seus consells parroquials, amb visites a malalts, impedits i gent gran, estam fent un recorregut que era necessari i ho seguirà sent per la necessitat que tenim de conèixer-nos més i caminar junts, creixent en confiança.

Precisament per això i recordant la primera visita a la Mare de Déu de Lluc a principis de setembre, us deman que de nou la contemplem a ella en la festa de la seva Immaculada Concepció que estam a punt de celebrar amb tota l’Església el dijous vinent. Ella és el referent perquè la nostra confiança estigui ben fonamentada i asseguri la trobada amb Jesús i faci més sòlids els vincles de la nostra comunió i amistat. Que ella posés tota la confiança amb Déu va fer possible entendre el món i les seves relacions humanes d’una altra manera, segons Déu vol. I això és el que hem de fer.

També, entre nosaltres, dins l’Església, la nostra Església que peregrina a Mallorca, és molt necessari donar aquest to nou a les nostres relacions humanes, fruit d’haver-nos trobat amb Jesús. Fem-ho aportant amb humilitat el que som i valem, també el que tenim, per a compartir-ho tot amb senzillesa de cor. Hem de poder resar el Parenostre i cantar el Magnificat amb netedat de cor i tranquil·litat de consciència, dient com a bons fills la paraula «Pare» i com a bons germans la paraula «nostre».

Seguint amb el recorregut diocesà que estem fent, hem cregut oportú que abans de Nadal visitéssim els nostres germans capellans, religiosos, religioses i laics mallorquins que són missioners al Perú, i portar-los així l’afecte de tota la diòcesi. Us ho dic perquè ens acompanyeu amb la vostra pregària. Gràcies de tot cor!