Pot semblar molt difícil, però hem de ser valents i traçar un nou camí. «L’individualisme -diu el papa Francesc no ens fa més lliures, més iguals, més ger- mans. La suma dels interessos individuals no és capaç de generar un món millor per a tota la humanitat. Ni tan sols pot pre- servar-nos de tants mals que cada vegadaesdevenen més globals. Però l’individualisme radical és el vi- rus més difícil de vèncer. Enganya» (FT 105). Fixem-nos en el que fa i diu Jesús quan els seus deixebles li demanen que els ensenyi una pregària. Els diu que el primer que han de fer és dirigir-se a Déu no des de la individualitat sinó des de la solidaritat, i els exhorta a dir «nostre». És l’expressió sincera d’un cor que compta amb els «altres» per a convertir-los en un «nosaltres».

Aquest és el plantejament per a la Jornada dedicada al mi- grant i al refugiat. El que pretén és indicar un horitzó clar per al nostre camí en aquest món i fer-ho envers un «nosaltres» de cada vegada més gran. Com reaccionam davant qualsevol atropellament humà? L’altre dia, veient el telenotícies, em va trasbalsar contemplar la filera de migrants emmanillats pel sol fet d’haver ar- ribat en pastera a les nostres costes. Quina és la nostra sensi- bilitat humana enfront d’una greu realitat que està a l’origen d’aquest drama? No podem quedar passius…

«El preu més elevat el paguen els qui més fàcilment poden convertir-se en els altres: els estrangers, els migrants, els mar- ginats, que habiten les perifèries existencials» -diu Francesc en el missatge d’enguany-. Ens ha de moure la convicció de pertànyer a una Església més catòlica, és a dir, més universal, junt amb el goig de viure en un món de cada vegada més in- clusiu, enriquit per la diversitat i les relacions interculturals. Tots estam dins el mateix vaixell i som companys d’un mateix viatge, en una casa comuna, feta de germans i germanes. No oblidem les paraules de Jesús: «Era foraster, i em vau aco- llir» (Mt 25,31). És contundent. No necessiten interpretació.