Haver organitzat un grup de whatsapp des del secretariat de Missions està essent una experiència entranyable de intercomunicació «amb» i «entre» els missioners i missioneres mallorquins. Per a molts d’ells ha estat una vertadera descoberta entrar en contacte des dels diversos països on viuen i desenvolupen la seva tasca missionera. La idea ens va venir en el moment en el qual ens vàrem adonar de com s’estava estenent la malaltia del coronavirus i passava de ser una epidèmia a una pandèmia.

Vivint el patiment d’aquí, amb els mitjans i recursos sanitaris de què disposam, saltava de cop la pregunta: «Com ho deuen viure els països que no disposen de mitjans?». Vàrem pensar que en aquests països hi havia molts conciutadans i conciutadanes nostres que ben segur estaven ja fent front a l’assot de la pandèmia i probablement els faltava allò més essencial.

Ja fa unes setmanes que estam rebent informació diària. Hem pogut conèixer la situació en què estan i els pocs mitjans de què disposen, la qual cosa ha fet que des del primer moment els demanàssim què necessiten. Immediatament molts ja han respost i altres ho estan preparant. De moment, estam fent un primer enviament que puja uns 120.000 euros, a partir de les peticions que ens han fet. En ocasió de la Diada de Mallorca Missionera volem fer una crida a col·laborar-hi, encara que sigui amb poca aportació pel fet que estam en un moment molt dificultós per a tots. És el gest que fa que un oceà existesqui gràcies a les petites gotes d’aigua que el formen. La solidaritat no té límit i sempre és expressió d’un amor sòlid, d’un cor que veu on hi ha necessitat i actua en conseqüència.

Hem de curar i refer la nostra mirada miop cap als països més pobres, la qual cosa vol dir que prou vegades no som capaços de fer-nos càrrec de l’estretor que estan passant i de les pandèmies que constantment els assetgen. No és una broma que cada any morin quasi quatre-centes-mil persones a causa de la malària, i que es prevegi un augment del doble en poc temps en llocs on l’esperança de vida està entre els 25-30 anys.

Aquesta nova mirada ha de superar fronteres ètniques i internacionals, i s’ha d’obrir a la universalitat que defineix tan bé la nostra Església catòlica, és a dir, sortir d’una visió excloent i obrir-se a la vivència de la fraternitat universal. Els nostres missioners i missioneres ho ha entès bé, ja que sabien que fent tanta labor humanitària també escamparien l’Evangeli, i la raó és molt clara: la confiança l’han posada en Jesús que diu «No tingueu por, jo estaré amb vosaltres cada dia!». Amb aquesta estimació i confiança també nosaltres, des de Mallorca, volem estar al seu costat!