Homilia del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull en la celebració del Dimecres de Cendra.

Jl 2,12-18. Esquinceu-vos el cor, i no els vestits. Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu. 

Sl 50. Contra vos he pecat i he fet el que es dolent als vostres ulls. Compadiu-vos de mi. 

2Co 5,20-6,2. Reconciliau-vos amb Déu. Ara és l’hora favorable.

Mt 6,1-6.16-18. Quan doneu als qui ho necessiten…, quan pregueu…, quan dejuneu…

 

 

Com cada any, la Paraula que Déu ens dirigeix va al gra, no hi ha rodejos per entrar en matèria. La conversió que demana és una crida a la sinceritat amb un mateix, una honradesa de cor, situar-se davant l’única veritat de la pròpia vida i fer balanç. 

 

No esperem. Aquesta és l’hora favorable. Avui! Estam davant l’oportunitat d’un moment irrepetible. “No deixeu perdre la gràcia que heu rebut” (2Co 6,1). Hi ha un do que sovint oblidam que és la presència de l’Esperit en la nostra vida, capaç de transformar-nos i capgirar els nostres comportaments i reorientar la nostra conducta. Per això, respectant la nostra llibertat, ens demana que ens reconciliem i sortiguem d’un estil de vida dominat per la mediocritat i la indiferència. Espera resposta. Per això, podem pregar com ho ha fet David en el salm que hem resat: “Déu meu, creau en mi un cor ben pur, feis renéixer en mi un esperit ferm” (salm 51,12). 

 

Una pregària que la feim des de la impotència, des de la feblesa, des de la humilitat de qui no es veu amb prou forces per aixecar-se. “Sentir-me tant estimat per Déu, jo que som tan poca cosa. No faig més que donar-ne gràcies!” -m’ho deia Mn. Rafel Prohens, malalt al llit de l‘Hospital General fa just unes hores-. Tota la lliçó d’un germà prevere en els seus 98 anys d’edat i 75 de sacerdoci. Viure amb humilitat aquesta feblesa que el fa mirar Déu com el qui més estima i més perdona. La raó de fons ens la dona Pau als Corintis que hem proclamat: “Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim sers justs segons la justícia de Déu” (2Co 5, 20). No ho dubtem, que “allà on va abundar el pecat, ha sobreabundat la gràcia” (Rm). 

 

El temps de Quaresma és un itinerari de conversió personal, de refer actituds interiors desencaminades que han de retrobar el seu nou encaminament en la voluntat de Déu. L’Evangeli de Mateu que hem llegit ens hi predisposa. Són disposicions interiors que mostren una ànima neta, transparent, íntegra, no pendent de reconeixements exteriors ni aplaudiments, sinó només la sinceritat davant de Déu: 

1) Que la caritat no estigui subjecta al que dirà la gent, ni tocs de trompeta ni alabances fictícies. La recompensa la dona Déu quan s’ha fet el bé en secret, sense propaganda. 

2) Que la pregària quedi neta de tota hipocresia. Tancat amb pany i clau, pregar en el silenci de la pròpia vida, allà on només Déu i jo ens podem entendre, sense mediacions que obstaculitzin la relació i dificultin el diàleg. 

3) Que el dejuni no sigui ocasió d’ostentació ni d’orgull i enganyem a la gent enganyant-nos a nosaltres mateixos. Demanem-nos com l’estam vivint avui a aquest dejuni, quan en ocasió de la guerra d’Ucraïna, el papa Francesc ens ha demanat que el féssim junt amb la pregària. 

 

Avui us he escrit una carta per a la Quaresma que iniciam amb la imposició de la Cendra. He volgut posar un lema, agafant una idea del papa Francesc: Facem que tot tengui gust d’Evangeli, molt unit a la invitació que ell ens fa en el seu missatge de Quaresma: “No ens cansem de fer el bé” (Ga 6, 9-10a). Les noves actituds interiors que ara comentava tenen aquest gust d’Evangeli i assenyalen molt bé el camí que hem de seguir. Es tracta del cor, no de la “figurera” que tant desvirtua la nostra autèntica figura, la que Déu coneix i vol de cadascú de nosaltres. Es tracta, com ens ha dit el profeta Joel, d’esquinçar el cor i no els vestits” (Jl), de “convertir-nos al Senyor, el nostre Déu, ell que és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l’amor, i es desdiu de fer el mal” (Jl 2,13).

 

I un gest de conversió important aquest temps que ens fa mirar el món amb els ulls de Déu. Un gest interior de rebuig del mal i una actitud d’empatia amb tots els qui el pateixen. La pregària per les víctimes mortals i ferits que en aquests moments ja hi ha, resultat d’aquesta guerra injusta i absurda contra Ucraïna i el quasi milió que han hagut de sortir de casa seva cap a l’exili cercant refugi. A l’arrel hi ha un pecat que crea constants víctimes innocents, un pecat contra el que hem de lluitar amb l’amor. El papa Francesc ha demanat que les parts implicades “facin un examen de consciència davant Déu i s’abstinguin d’accions que provoquen més sofriment a les poblacions i desacrediten el dret internacional”. 

 

Tots estam implicats en aquest conflicte que agafa dimensions globals i per això també demana de part de tots un gest valent de conversió, cadascú des de la responsabilitat que li pertoca. La pau l’hem de construir cada dia des del propi lloc amb paraules de vida i fets de germanor. Amb una més intensificació de la pregària, amb més sobrietat i austeritat de vida, amb més voluntat de compartir, amb afavorir més espais de diàleg i bona entesa entre uns i altres, amb un esperit decidit de reconciliació i de perdó.  

 

Demanam amb el salm 50 que “ens torni el goig de la salvació, ens sostenguin un esperit magnànim, que ens compadeixi de nosaltres, ell que ens estima tant!”. Ara, amb humilitat i un cor penedit, deixem que la cendra que se’ns imposarà en el nostre cap ens recordi la nostra condició humana i ens convenci que del reconeixement de la fragilitat, Déu en treu la fortalesa que necessitam per una vertadera conversió. 

Sants del dia

08/08/2022

Pàgina traduïda per Google

Campanyes