Aquestes tres paraules, darrere les quals hi ha molta experiència de comunió viscuda, poden sintetitzar un estil propi, el que enguany volem donar a la Diada de Mallorca Missionera. Sobrietat, perquè estam en un moment en el qual se’ns replanteja del tot a cadascú la forma com vivim cada dia, amb les seves possibilitats i mancances. Pregària, perquè és la manera més ràpida i actual de posar-nos en contacte mitjançant la connexió que opera l’Esperit entre nosaltres, els creients en Crist Ressuscitat, i la comunió que estableix el baptisme que ens uneix com a Església i oberts a la fraternitat universal. Solidaritat, perquè és possible la nostra ajuda mútua, la que desfà barreres i escurça distàncies, fent de nosaltres un sol poble, el Poble de Déu, capaç d’estar atent a qualsevol necessitat. 

Mallorca és missionera si ho som cadascun dels mallorquins i mallorquines, la qual cosa vol dir que hem entès que la nostra fe cristiana la vivim en sortida, és a dir, deixant tota comoditat, accídia, egoisme, aïllament i autoreferencialitat, per tal que es faci expansiva, oberta, solidària i universal. I, això, perquè la comunió amb tothom sigui un fet. Com diu el papa Francesc, «arribam a ser plenament humans, quan permetem a Déu que ens dugui més enllà de nosaltres mateixos per a assolir el nostre ésser més vertader. Allí hi ha la font de l’acció evangelitzadora. Perquè, si algú ha acollit aquest amor que li retorna el sentit de la vida, com pot contenir el desig de comunicar-ho als altres?» (EG 8). Mallorca missionera serà això o no serà!

Cercam sentit a la vida i realització personal? «La vida creix donant-la i s’afebleix en l’aïllament i la comoditat. De fet, els qui més gaudeixen de la vida són els qui deixen la seguretat de la riba i s’apassionen en la missió de comunicar vida als altres. Quan l’Església convoca a la tasca evangelitzadora, no fa més que indicar als cristians el vertader dinamisme de la realització personal […]. La vida s’aconsegueix i madura a mesura que l’entregam per donar vida als altres» (EG 10). Essent missioners i missioneres, aquí i a qualsevol lloc, feim possible que l’Evangeli sigui anunciat, cregut i viscut amb alegria i amor solidari. 

També enguany, tot i compartint l’atropell de la pandèmia, podem fer viva la consciència de missió que la fe en Crist i la solidaritat amb els més afeblits per la malaltia i la pobresa ens reclamen. Tothom té dret que els seus somnis es facin realitat i que ajudem a desfer desigualtats i recompondre els vincles que fan possible arribar a ser una sola família, fonamentats en l’amor que «tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta, ja que l’amor no passarà mai» (cf.1Co 13, 7-8). Sant Pau diu que aquest és un camí incomparablement més alt.