Som convidats a fer el mateix recorregut i anar a l’essencial. A l’Evangeli, si alguna cosa és prioritària, és la voluntat de servei i de comunió. Sabem bé que això ve de Jesús, ell que no ha vingut a ser servit sinó a servir, i amb la passió per la comunió com a signe d’unitat, d’estimació mútua, «perquè el món cregui» (Jn 17,21). Per això ens diu: “estimau-vos els uns als altres tal com jo us he estimat, ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics, si feis el que jo us dic» (Jn 15,12-14). Amb vosaltres deman al Senyor que aquest estil evangèlic de la disponibilitat per a servir i l’ardor apostòlic de ser vincle de comunió ens defineixi a tots, començant per mi. En això vull que m’hi ajudeu i jo us hi vull ajudar, donat que estam convocats a compartir el camí cap a la santedat.

Anirà bé que ens definim per allò que és essencial en la vida d’un cristià. Precisament, fa poc m’ha escrit un amic capellà de la diòcesi comentant que el referent de la nostra acció pastoral i de la nostra raó de ser és proclamar-ho en la nostra realitat, traduir-ho no sols en un discurs entenedor, sinó essencialment en actituds i accions entenedores i creïbles. Li he volgut agrair.

Què és, idò, l’essencial? Ho compartesc totalment quan em diu que és «viure i donar a conèixer la persona de Jesús i concretar en l’actualitat la seva proposta; oferir l’essencial voldrà dir oferir el bessó i no l’embalum que l’envolta, si volem ser fidels i creïbles». Em vénen a la memòria les paraules del papa Francesc: «convid a cada cristià a renovar ara mateix el seu trobament personal amb Jesucrist o, almanco, a prendre la decisió de deixar-se trobar per ell, d’intentar-ho cada dia sense descans» (EG 3).

Amigues i amics estimats, he acceptat ser bisbe per a vosaltres amb tot el que significa la dedicació plena per a servir-vos des d’una estimació que vull que sigui mútua, ja que des del baptisme som cristià amb vosaltres fent el mateix camí d’adhesió a Jesucrist i de comunió amb les persones i l’entorn. La pregunta de Jesús «–m’estimes?–» que ahir a la Seu ressonava amb força enmig de l’assemblea, ens arriba al cor i sempre espera resposta. Ajudem-nos a donar-la amb tot l’amor del que som capaços.