Com definiries un sant o una santa? “Això de sant, tio, ja no mola!” comentava algú que deia que la santedat és una paraula “carca”, que ja no s’avé amb la mentalitat actual. Ho creus així? Què és, però, un sant/a? Sant Pau diu que «hem estat elegits per a ser sants!» Té raó? o també està passat de moda? Sabem per la fe que des del baptisme ja som sants i que estam en camí de ser-ho més fins arribar a «talla» de Jesucrist. Una nova forma de ser i d’existir que –en paraules del papa Francesc– ens permet d’aixecar el cap i tornar a començar amb una tendresa que mai no ens desil·lusiona i que sempre pot retornar-nos la joia. Hi estic en aquesta trajectòria?

«Santedat» indica perfecció, proximitat, semblança i familiaritat amb Jesús, sentir-se estimat, alliberat. També assenyala la relació amb els demés, promptes a servir, a viure aquella genuïna alegria que ens ajuda a conservar un cor creient, desprès i senzill. «Santedat» –si vivim identificats amb Jesús i anam adoptant l’estil de l’Evangeli– ens permet entendre això que a les benaurances es diu sobre qui és realment feliç. Ho som «feliços» si acceptem tenir un cor de pobre, realment necessitat de Déu, dels altres, i que ens mantingui en una actitud de senzillesa de vida; si som humils i portem el nostre amor fins a l’extrem de la compassió i la misericòrdia; si som justos i el nostre cor és sincer fins a ser capaç de veure Déu; si busquem la pau i treballem incansablement per a aconseguir-la per a tothom. Què ho és actual, això?

Sants d’avui i de sempre. Entre molts, demanem la intercessió de sant Alonso Rodríguez, viu a la nostra ciutat de Palma en el seu testimoni de benaurat. I, encara que ens costi entendre-ho, també «feliços» si som perseguits, calumniats i rebutjats pel fet de seguir Jesús, de viure l’Evangeli i de ser bones persones i, per això, plantar cara a la indiferència, a l’orgull, a la corrupció, a la injustícia, a la violència i a la mentida. És la festa de Tots Sants! És la santedat! Celebrem-ho!