Avui, pensant en Mallorca, on hi ha més necessitat que l’Evangeli sigui anunciat? Quines zones de la nostra illa pateixen més la indiferència religiosa? Quins ambients i persones agrairien que algú els dediqués temps i els ajudés a conèixer l’Evangeli? Quins cristians adults estan disposats a fer camí amb tants joves que esperen que algú els aculli, els comprengui i els acompanyi? Quins pares i mares cristians fan camí amb els seus fills guiant-los amb els seus consells i bon exemple? Quins infants i adolescents romanen desemparats de tota ajuda que els encamini a conèixer Jesús i l’Església? Qui és missioner i missionera entre nosaltres?

La diada d’avui és memòria de quan comença la “propaganda” de la fe, de quan la “publicitat” de la fe ha fet possible que l’Evangeli fos estès i Jesucrist fos conegut. Una diada en la qual ens fixam en els missioners i missioneres que han marxat lluny, allà on hi ha més necessitat d’anunci, de promoció humana i d’ajuda solidària. Una diada, la d’avui, que també ens fa contemplar la nostra societat, per a descobrir llocs i situacions humanes que demanen presència missionera i urgents accions evangelitzadores. Donam gràcies a Déu pel testimoni valent dels qui han marxat a països on les dificultats són grans i els riscos constants, com també el dels qui entre nosaltres s´ho estan jugant tot en ambients no fàcils. La seva decisió ens ha d’interpel·lar i ens ha d’esperonar a fer com ells.

A ells i a tots els qui entre nosaltres viuen l’afany missioner els dic el mateix que els missioners Pau, Silvà i Timoteu diuen als cristians de Tessalònica: “Sempre donam gràcies per tots vosaltres i us recordam en les nostres pregàries. No deixam mai de recordar davant Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé, i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor, aguanta les adversitats. Sabem cert que Ell us ha elegit”. Què em falta per a ser com ells?