Catedral de Mallorca, 8 d’abril de 2023

Enmig de la fosca de la nit de dissabte sant ha ressonat fort per tres vegades dins aquesta meravellosa i acollidora nau de la nostra Catedral de Mallorca -i també ressona a totes les esglésies del món- l’anunci solemne «La Llum de Crist!» i tots hem respost -com si ens despertéssim- «Donem gràcies a Déu!». Una acció de gràcies que ens fa cantar «Joiosa llum santa que ens portes la glòria del Pare del cel immortal, Déu i salvador Jesucrist». Ahir vespre, en ambient de silenci, dol i pregària, aquí, a la Seu, a molts indrets de la nostra Diòcesi, i amb totes les confraries de Ciutat a l’església dels Socors i amb una audiència mai vista que ho seguia per IB3, es tancava simbòlicament el sepulcre amb el cos de Jesús dipositat en ell.

Però, no tot acabava, no era el final de les celebracions de la Setmana ni de les processons de tants confrares i confraresses que s’han manifestat mostrant les imatges d’un Jesús que viu el drama de la persecució i de la mort a la Creu. No era el final, sinó el pas necessari perquè avui ens arribàs la notícia més important de tots els temps i de la història, de la que fa molt poc se’ns ha dit que «Aquesta és la nit que torna a la gràcia i associa amb els sants els qui avui, a tot arreu, separats dels vicis i de la foscor del pecat, creuen en Crist. Aquesta nit santa i poderosa allunya el pecat, renta les culpes, fa innocents els caiguts, torna l’alegria als entristits, dissipa els odis, restableix la concòrdia, converteix les nacions. Oh nit, realment benaventurada, que uneix el cel i la terra, nit en què l’home retroba Déu».

Què està passant, ara, aquesta nit? Què ens passa a cadascú de nosaltres que som aquí per a celebrar el misteri mes gran de a nostra fe? Què succeeix dins el nostre interior, allà on Déu, el baptisme, ha pres possessió de la nostra persona?

Com la llarga història del Poble de Déu i dels inicis de l’Església, quan la notícia de la Resurrecció de Jesús desvetla tots els interrogants, desfà tots els dubtes i refon totes les incerteses amb una notícia que dona a conèixer la Veritat més important per a la humanitat, la d’una nova presència que els seguidors i seguidores de Jesús experimenten en la seva vida, com mai no ho haurien imaginat.

Escoltant l’Evangeli, hem pogut veure l’esglai de dues dones, Maria Magdalena i l’altra Maria, com atordides, escolten qui els diu: «No tingueu por, vosaltres. Sé que cercau Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat com ho havia predit. Veniu a veure el lloc on havia estat posat, i anau de seguida a dir als deixebles: Ha ressuscitat d’entre els morts i anirà davant vostre a Galilea; allà el veureu… ». Però lo més fort és l’experiència que elles tenen de Jesús mentre van de camí a anunciar-lo als deixebles. Jesús els surt al pas i les saluda dient: «Déu vos guard!». Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i l’adoraren. Llavors reben l’encàrrec de Jesús unit a que no tenguin por: «Anau a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran».

És a aquesta gran Galilea d’avui, la nostra societat plurirreligiosa i multicultural, indiferent i agnòstica, laica i amb set de Déu, és a aquesta societat que ve Jesús i es presenta viu, ressuscitat. Ell, avui i aquí, entre nosaltres des del primer dia. I, de quina manera? Mirau com ho viu sant Pau i ho predica des del baptisme que hem rebut:

«Pel baptisme hem estat sepultats en ell en la mort, perquè tal com Crist ha ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova».

Aquesta és la projecció de la resurrecció cap a nosaltres, el canvi que Déu ens demana en la nostra vida i en tot allò on ella hi pot influir: «que emprenguem una vida nova». Això significa la victòria sobre la mort, sobre el pecat i sobre tot mal, la que fa que «visquem per Déu en Jesucrist». És la vida nova rebuda en el baptisme i que avui vespre recuperam de nou perquè renovam les promeses que vam fer. És la vida nova que rebran els qui seran batiats i s’associaran a la comunitat de l’Església per la seva fe en Jesucrist. Avui els acollim amb amor i ens sentim veritablement germans els uns dels altres, formant l’Església de Jesús. Com ho vam ser nosaltres, ells seran ungits amb l’oli sant, el sant Crisma, que els consagra i els fa membres de Crist i els incorpora a l’Església, Poble de Déu i comunitat fraterna enmig del món, espai on vivim la dignitat de fills i filles de Déu.

El que se’ns demana és «que emprenguem una vida nova» i ho facem mitjançant el trobament personal amb l’amor de Jesús ressuscitat que ens salva. Per això, cal anar a l’Evangeli constantment, tornar a Jesús, escoltar-lo, fer-li cas, estimar-lo cada vegada més. «Urgeix recobrar un esperit contemplatiu que ens permeti redescobrir cada dia que som dipositaris d’un bé que humanitza, que ajuda a portar una vida nova. No h ha res millor per transmetre als altres» (EG 264).

El referent per emprendre una vida nova és Jesús, la seva vida, la seva forma de tractar la gent i especialment els més pobres, els seus gestos de proximitat, de tendresa, d’amabilitat, la seva coherència, la seva generositat quotidiana i senzilla, la seva entrega total per amor, en Ell tot és preciós i parla a la pròpia vida. En paraules del papa Francesc, «cada vegada que ho descobrim, ens convencem que és precisament això el que els altres necessiten, encara que no ho reconeguin… Tots hem estat creats per allò que l’Evangeli ens proposa: l’amistat amb Jesús i l’amor fratern… (EG 264) Tenim un tresor de vida i d’amor que no enganya, el missatge que no manipula ni desil·lusiona… És la veritat que no passa de moda perquè és capaç d’arribar allà on no pot arribar res més» (EG 265).

Ho hem de tenir clar des de la nostra fe en Crist Ressuscitat, podem emprendre una vida nova perquè «la seva resurrecció comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, a tot arreu tornen a aparèixer els brots de la resurrecció… Cada dia en el món reneix la bellesa, els valors tendeixen sempre a reaparèixer de noves maneres (EG 276). La resurrecció de Crist provoca per tot arreu gèrmens d’aquest món nou; i encara que algú els talli, tornen a sorgir, perquè la resurrecció de del Senyor a ha penetrat la trama oculta d’aquesta història, perquè Jesús no ha ressuscitat en va. No ens quedem al marge d’aquesta esperança viva» (EG 278).

Que els 50 dies que segueixen la festa de Pasqua siguin per a viure a fons aquesta presència del Ressuscitat en la vida de cadascú i, al mateix temps, com ho van ser les dones i els apòstols, siguem convençuts testimonis d’Ell enmig de la societat en la qual vivim, tant necessitada de l’amor de Déu a través nostre i de constants signes de vida i d’esperança en la resurrecció. Que així sia, amb l’ajuda de Crist Ressuscitat!