Homilia del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull Anglada en la celebració de l’Ascensió del Senyor, Catedral de Mallorca, 12 de maig de 2024

Ac 1,1-11. Quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a Samaria i fins els límits més llunyans de la terra. 

Sal 46. Aplaudiu, pobles de tot el món, aclameu Déu amb entusiasme.

Ef 1,17-23. Us preg que visqueu amb humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres.

Mc 16,15-20. Anau per tot el món i predicau a tothom la Bona Nova de l’Evangeli. Ells se n’anaren a predicar pertot arreu, i el Senyor hi cooperava confirmant la predicació de la Paraula amb els miracles que la seguien.

 

El missatge d’aquest diumenge de l’Ascensió del Senyor ens situa en una orbita diferent, totalment nova. Es la que Jesús vol. El seu missatge no pot quedar inadvertit, ni nosaltres podem quedar-nos bocabadats sense saber quin és el nou rumb que ens assenyala. I queda molt clar quan ens diu: «Anau per tot el món i predicau a tothom la Bona Nova de l’Evangeli» (Evangeli). La nova presència de Jesús ha de tenir correspondència en una nova presència dels seus deixebles i de tots els qui escoltam la proclamació de l’Evangeli. Això no només es predica, sinó que, sobretot, es practica quan la novetat de l’Evangeli apareix, entusiasma, converteix i impulsa l’anunci. A més, no estam sols en aquest encàrrec que ens fa Jesús, sinó que ens assegura el seu acompanyament diari: «Quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a Samaria i fins els límits més llunyans de la terra» (1ª lectura).

 

Però, fa falta que ens demanem: ¿amb quins mitjans comptam per anar per tot el món i anunciant l’Evangeli? ¿què ens demana Jesús? La resposta es molt senzilla: amb tots els mitjans que tenim al nostre abast, des de la comunicació verbal directa, totalment humana i humanitzadora, fins la que requereix l’ús més recent de les noves tecnologies. L’Església, des dels inicis del cristianisme, sempre ha propagat la fe i s’ha servit de les cultures per a arribar al cor dels individus i dels pobles per a presentar Jesús, el Fill de Déu, i fer intel·ligible l’Evangeli, ja que el coneixement de la persona es correspon amb la coherència del seu seguiment. Hem escoltat aquests dies en ocasió de la Jornada de les Comunicacions Socials que «La missió del comunicador cristià avui és la d’una dona o un home cridat a escriure el missatge de l’Evangeli de nou, en un paper arrugat per la història de la pròpia Església, amb els seus solcs carregats d’experiència de vida».

 

Això no és possible si es defuig la vida real de les persones, i es cerca refugi en un espiritualisme descarnat, ni tampoc si es vol transformar la realitat prescindint de Déu. Seguint l’exemple de Jesús, es l’encarnació la qui fa possible l’anunci de la seva persona i del seu Evangeli, tot oferint les exigències i resultats positius d’una comunicació autèntica.

 

Hem de dir-ho precisament avui, dia en el qual l’Església celebra la 58è Jornada de les Comunicacions Socials. Tot citant diversos documents de l’Església, el Compendi de Doctrina Social diu que «els mitjans de comunicació social s’han de fer servir per a edificar i sostenir la comunitat humana, en els diversos sectors: econòmic, polític, cultural, educatiu, religiós», i que «la informació d’aquests mitjans es un servei al bé comú. La societat te dret a una informació fonamentada en la veritat, la llibertat, la justícia i la solidaritat» (CDSE 415). Uns elements claus per a la comunicació en els quals l’Església sempre ha insistit són el respecte, el diàleg i l’amistat social. Eliminar-los de les nostres relacions humanes no només no aportaria cap benefici, sinó que les contaminaria de desconfiança i sospita. Les profundes transformacions que introdueixen les noves tecnologies digitals necessiten del respecte, del diàleg i l’amistat, per tal d’ajudar a una autèntica relació humana entre les persones i servir al bé comú.

 

Enguany atenem de forma especial un tema més que actual en el món de la comunicació, el de la intel·ligència artificial. El papa Francesc diu que «la intel·ligència és expressió de la dignitat que ens ha donat el Creador en fer-nos a la seva imatge i semblança» (cf. Gn 1,26). Recentment, els Estats ja han començat a aprofundir els aspectes jurídics que han de regular el seu us, i ho fan per la seva repercussió en les persones i les societats. Què bé quan aquests mitjans nous de comunicació els utilitzam en bé per escampar i contagiar l’Evangeli en favor de la pau!

Per això, en relació a la intel·ligència artificial i la seva aportació a la pau, ens hem de demanar -contemplant amb dolor l’escenari bèl·lic de tants paisos en guerra i ambients de crispació- si som capaços d’actuar de forma responsable i respectar els valors humans fonamentals com la inclusió, la transparència, la seguretat, la equitat, la privacitat i la responsabilitat. Convé constatar que «la llibertat i la convivència pacífica estan amenaçades quan els éssers humans cedeixen a la temptació de l’egoisme, de l’interès personal, a l’afany de lucre i de la set de poder. Per això, tenim el deure d’eixamplar la mirada i d’orientar la recerca tècnico-científica cap a la consecució de la pau i del bé comú».

Amb tot, davant tant avanç tecnològic, hi ha un sentit del límit. El papa Francesc, contemplant el món que ens rodeja, no eludeix les greus qüestions ètiques vinculades al sector dels armaments. Diu que «l’ús bèl·lic de la intel·ligència artificial és un gran motiu de preocupació ètica. Però, que bé si la intel·ligència artificial és utilitzada per promoure el desenvolupament humà integral, amb la quantitat de possibilitats sobre l’agricultura, l’educació i la cultura, el millorament del nivell de vida dels pobles, el creixement de la fraternitat humana i l’amistat social». A més, manifesta el desig que la intel·ligència artificial contribuesqui a la causa de la fraternitat humana i de la pau i prega perquè el desenvolupament de formes d’intel·ligència artificial no augmenti les ja nombroses desigualtats i injustícies presents en el món, sinó que ajudi a posar fi a les guerres i als conflictes, i a alleujar tantes formes de sofriment que afecten a la família humana. Tot, per un món solidari, just i pacífic.

En Jesús, no hi ha res de fictici ni d’aparent, tot és real, proper, gratuït, profundament humà. La raó de tot es la seva profunda relació filial amb el Pare. Aquest és el model per a la nostra relació amb Ell i per a ser, com ell, bons comunicadors. Amb aquesta referència essencial, podem fer que totes les oportunitats de comunicació es converteixin en gestos de proximitat humana, de sensibilitat social i, així, contribuir a millorar més i més la nostra convivència. Participant ara en l’Eucaristia, agraïm que Crist ressuscitat ens acompanyi sempre i infongui en nosaltres aquella saviesa del cor que en ajudi a descobrir, llegir i interpretar la novetat del nostre temps en favor d’una comunicació plenament humana. Aquesta saviesa del cor és la virtut que ens permet unir el tot i les parts, les decisions i les seves conseqüències, les capacitats i les fragilitats, el passat i el futur, el jo i el nosaltres.

Sants del dia

17/06/2024Sant Diògenes, sants Nicandre i Marcià, sant Rainer.

Campanyes