Homilia del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull Anglada en la celebració del Diumenge de Pasqua de Resurrecció Catedral de Mallorca, 31 de març de 2024

Vull començar, estimats germans i germanes, fent-me ressò de la reflexió que el papa Francesc feia ahir vespre, a la Vetla Pasqual, comentant l’Evangeli de la Resurrecció, quan el diumenge de bon matí, Maria Magdalena i les altres dones van a on havia estat enterrat Jesús i troben que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. La força sorprenent de la Pasqua els impacta. Era una pedra molt grossa. Ha estat treta de davant del sepulcre. Esta pesada losa ha sido quitada de la entrada del sepulcro.

«Esa piedra representa el final de la historia de Jesús, sepultada en la oscuridad de la muerte. Él, la vida que vino al mundo, ha muerto; Él, que manifestó el amor misericordioso del Padre, no recibió misericordia; Él, que alivió a los pecadores del yugo de la condena, fue condenado a la cruz. El Príncipe de la paz, que liberó a una adúltera de la furia violenta de las piedras, yace en el sepulcro detrás de una gran piedra. Aquella roca, obstáculo infranqueable, era el símbolo de lo que las mujeres llevaban en el corazón, el final de su esperanza. Todo se había hecho pedazos contra esta losa, con el misterio oscuro de un trágico dolor que había impedido hacer realidad sus sueños. Hermanos y hermanas, esto nos puede suceder también a nosotros».

Por este motivo, el Papa Francisco comenta que «a veces sentimos que una lápida ha sido colocada pesadamente en la entrada de nuestro corazón, sofocando la vida, apagando la confianza, encerrándonos en el sepulcro de los miedos y de las amarguras, bloqueando el camino hacia la alegría y la esperanza. Son “escollos de muerte” y los encontramos, a lo largo del camino, en todas las experiencias y situaciones que nos roban el entusiasmo y la fuerza para seguir adelante; en los sufrimientos que nos asaltan y en la muerte de nuestros seres queridos, que dejan en nosotros vacíos imposibles de colmar».

Estos vacíos «los encontramos en los fracasos y en los miedos que nos impiden realizar el bien que deseamos; en todas las cerrazones que frenan nuestros impulsos de generosidad y no nos permiten abrirnos al amor; los encontramos en los muros del egoísmo y de la indiferencia, que repelen el compromiso por construir ciudades y sociedades más justas y dignas para el hombre; los encontramos en todos los anhelos de paz quebrantados por la crueldad del odio y la ferocidad de la guerra».

Estam vivint uns moments únics per l’actualitat que suposa la notícia de la Resurrecció de Jesús en unes coordinades històriques que, per desgràcia, a nivell real i informatiu, mostren més la desfeta de la dignitat humana que no la seva rehabilitació. Que nosaltres, perquè creim en Crist Ressuscitat aixequem un crit a favor de la vida i pronunciant-nos en contra de la cultura de la mort, és una actitud valenta que demostra que creu que, gràcies a la resurrecció de Jesús, la vida ha guanyat per sempre. Hi ha moments encara, tanmateix, que per la malícia humana tinguem que suportar les inclemències de la persecució, dels atacs terroristes a ciutadans indefensos, els bombardejos sobre gent innocent, la privació de menjar i queviures a multituds que han hagut de fugir de casa per constats amenaces… Tot i que, des de la fe en Jesús i l’amor solidari, sabem que l’acceptació del dolor en la vida de les persones dona al cristià una serenitat gairebé infinita, perquè sap que a tots els patiments els segueix una resurrecció. Què fer, idò, perquè enmig d’aquesta situació tenebrosa hi comenci a brillar la llum de la resurrecció?

Ho hem dit molt aquests dies sants, la resposta és l’amor tal com Jesús ens el presenta i tal com ell ens estima. La nit de Pasqua és per a fiar-nos de Jesús, per a renovar la confiança en ell i reconèixer com a creients que la transformació personal, social i còsmica ja és un fet, senzillament perquè amb la seva mort l’ha vençuda per sempre, ha vençut el pecat i ha abolit qualsevol casta de mal que ens ofega i que ofega la humanitat. Avui és un diumenge, un dia de Pasqua per a la fe, però una fe que sigui per un cristianisme que no es viu a mig gas, com si no ens entusiasmés fer al salt decisiu, madur, cap el seguiment de Jesús. No deixem d’esforçar-nos-hi, amb la resurrecció ens ha obert el camí d’una vida nova i, malgrat tot, és a través d’aquest camí de perills i infidelitats, que treu el cap la felicitat. Per això, la vivència cristiana d’aquesta nit ens pot obrir a l’esperança d’un present i futur indescriptibles.

Aquests dies, en les nombroses processos a Ciutat i Part forana, hem comprovat com en el cor del poble hi batega una fe que expressa una religiositat sincera que també és un referent de confiança, un estaló necessari per a viure, encara que es manifesti de maneres molt diverses i prou vegades desconnectada de la pràctica sacramental. És així com la fe en Déu, l’admiració per Jesús i la veneració dels misteris de la seva vida, van teixint un entrellaçat de relats mesclats d’elements que també necessiten purificació, com tot en la vida: passar d’una fe heretada, de costum social, o afeblida, a una fe volguda, adulta, conscient i lliure, com la que poc a poc van anar adquirint els deixebles fins a convertir-se en apòstols i llençar-se a l’evangelització.

L’experiència d’aquest dia de Pasqua és cristiana perquè l’amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit del Crist ressuscitat. Enmig de totes les foscors de la vida, aquesta és una nit per a l’esperança. Una esperança que, en lloc d’afeblir, més aviat ha d’estimular la sol·licitud en el treball de transformació que estam cridats a fer en relació a la realitat present. Crist ressuscitat es fa present i ens diu amb forca: «No tingueu por!», i ho repetirà una vegada i una altra perquè tinguem la confianca que és sempre amb nosaltres i no ens deixa.

Quan la precarietat, fruit de la injustícia i les desigualtats que genera, amenaça allò més bàsic per a viure dignament, i moltes persones i famílies pateixen el flagell d’una crisi de manca de recursos bàsics, d’un treball decent i sostenible, i d’un habitatge digne i assequible als seus ingressos, tot segons el reconeixement i pràctica dels drets humans per part dels Estats, aquest és un dia per a la caritat.

«Aquellas mujeres que -como comenta el papa Francisco- tenían la oscuridad en el corazón, nos testifican algo extraordinario […] vieron el renacimiento de la esperanza entre los escombros del fracaso […] Ninguna experiencia de fracaso o de dolor, por más que nos hiera, puede tener la última palabra sobre el sentido y el destino de nuestra vida. Desde aquel momento, si nos dejamos aferrar por el Resucitado, ninguna derrota, ningún sufrimiento, ninguna muerte podrá detener nuestro camino hacia la plenitud de la vida […] ¡Jesús es nuestra Pascua! Aquel que nos hace pasar de la oscuridad a la luz, que se ha unido a nosotros para siempre y nos salva de los abismos del pecado y de la muerte, atrayéndonos hacia el ímpetu luminoso del perdón y de la vida eterna».

Amics, això és per a gaudir-ho i celebrar-ho! En l’Eucaristia hi trobam Jesús viu, ressuscitat, aliment per a viure amb goig la nostra fe, per refer la nostra esperança i per actuar amb l’ardor de la caritat. Per a tots, bona i santa Pasqua de Resurrecció!

Sants del dia

03/11/2024Sant Martí de Porres, santa Sílvia, sant Ermengol d'Urgell.

Campanyes