Homilia del bisbe Sebastià en la festa de sant Juníper Serra

La Paraula de Déu ens fa arribar un missatge encoratjador i exigent, que mira cap endavant, que valora els qui s’han decidit a viure un cristianisme de vanguardia, fent-se presents a tants llocs com fan falta… Amb un anunci positiu, creatiu, de pau i benestar. 

Un missatge, el d’avui, que és el fonament, l’estil, el coratge i l’exigència que va viure sant Juníper des del primer moment en el qual descobreix la seva vocació.

Ho viu, i aquesta és la referència important per a nosaltres, en un doble moviment: 

1) el de l’arrelament a aquesta terra i a aquest poble que el veu néixer i créixer, i on es forgen els primers símptomes vocacionals. Amb a influència de la família, de la parròquia i de tanta gent anònima que va tractar… 

2) el de la descoberta de a projecció missionera que havia de tenir la seva vida. I, ja ho veis, quina dimensió va agafar, des de l’actitud franciscana al costat dels pobres i la creació de nous estils de vida que ajudessin a poblacions senceres, alliberant-les de l’explotació i de l’esclavitud. Són els peus del missatger de bones noves, és el sentinella que crida de joia l’alliberació del poble, és la paraula de consol que el Senyor li fa arribar. 

Is 52,7-10

Quin goig de sentir per les muntanyes els peus del missatger de bones noves, que anuncia la pau i el benestar, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu ja regna!»

Criden els teus sentinelles, alcen la veu, tots junts criden de goig quan veuen amb els seus ulls que el Senyor torna a Sió.

Esclateu totes alhora en clams de joia, ruïnes de Jerusalem: el Senyor ha consolat el seu poble, ha alliberat Jerusalem!

Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu sant braç, i d&#39un cap a l&#39altre de la terra tothom veurà la salvació del nostre Déu.

 

L’autèntic creient sap que dins el seu interior hi ha un foc que crema, que és la urgència d’anunciar l’Evangeli. La meva carta pastoral d’aquesta setmana dur per títol i objectiu per a l’any pastoral que començam: “Impregnar d’Evangeli l’àmbit humà i social en el qual vivim”. Què va fer, sinó això, el nostre sant Juníper? 

“Com extraordinari amic de Déu, evangelitzador singular que mai no es descoratja, impulsor de la promoció humana, és mereixedor de tenir-lo a la memòria per tal d’estimular-nos en el camí del bé i obtenir la seva intercessió. Mallorca, la seva estimada pàtria nativa i que el formà, que el van oferir a les terres americanes per tal d’enriquir-les espiritualment i materialment, com una donació generosa, més que com una possessió egoista d’una colonització. Juníper, amb la seva obra i manera de fer és dels grans missioners que han fet història” (Pere Riutort, CPL).

“Impregnar d’Evangeli l’àmbit humà i social en el qual vivim”. Ahir a l’ordenació de Marc Capó a la Seu ho concretàvem en fer-ho des d’una pastoral de proximitat, feta de compassió i tendresa, com ho viu una família. També hem de poder dir com sant Pau: “és un encàrrec que m’han confiat” (2ª lectura), un encàrrec que no aprofita per a fer-ne negoci, sinó que ho dona tot de franc, gratuïtament.  

El lema fet estil de vida i convicció de fons que marca tota la seva actuació ja el coneixem bé: és “Endavant, sempre endavant”. És l’Església en sortida que ens proposa el papa Francesc i que per a nosaltres, en aquest inici de l’any pastoral, ens pot servir de pauta, de guia d’actuació. No fem tants homenatges de mirar enrere, miren endavant, que hi ha molt per fer, més que per recordar. Hem de ser una Església que mira amb amor i confiança el present i amb esperança el futur.

I, com fer-ho? Com ho hem escoltat a sant Pau i com ho veim realitzat amb sant Juníper: fent-se esclau de tots i feble amb els febles. Aquest és l’exemple, el principi educatiu que ha de dirigir tota l’acció pastoral que ens proposam. Ho dèiem ahir: hem d’educar seduint amb l’exemple. És lo que més convenç! Un exemple silenciós i un exemple explícit (com deia sant Pau VI a EN). 

 

1Co 9,16-19.22-23

Germans, jo no puc gloriar-me d&#39anunciar l&#39evangeli, perquè és una obligació que m&#39han imposat: ai de mi si no anunciés l&#39evangeli! Si m&#39ho hagués triat, tindria dret a un salari; però no ho he triat: és un encàrrec que tinc confiat. 

Quin és, doncs, el meu salari? Oferir de franc l&#39evangeli que anunciï, sense fer ús dels drets que l&#39evangeli em dona.

Jo, que no era esclau de ningú, m&#39he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui.

 

M&#39he fet feble amb els febles per guanyar els febles; m&#39he fet tot amb tots per salvar-ne alguns, costés el que costés. Tot ho faig a causa de l&#39evangeli, per poder-hi tenir part.

 

És la força de l’aposta d’una evangelització valenta que no perd el temps discutint estructures, ni discuteix estratègies de protagonismes clericals o laicals, sinó que es llença a la missió. És la manera de fer cas de Jesús, tal com hem escoltat d’ell a l’Evangeli: “Anau a tots els pobles i feis-los deixebles meus” (Evangeli). Anau, no esperau a que venguin. Això va per nosaltres quan de la nostra forma de viure en feim comoditat i autopreservació, pensant més en nosaltres que no en els qui han de rebre l’Evangeli. Per això ens hem proposat i ho repetesc “Impregnar d’Evangeli l’àmbit humà i social en el qual vivim”. 

Mt 28,16-20

Els onze deixebles se n&#39anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. 

En veure&#39l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. 

Jesús s&#39acostà i els va dir:

–He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Anau, doncs, a tots els pobles i feis-los deixebles meus, batiant-los en el nom del Pare i del Fill i de l&#39Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo som amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

 

Acab amb les paraules del papa Francesc el dia de la canonització de fra Juníper:

Junípero tuvo un lema que inspiró sus pasos y plasmó su vida: supo decir, pero sobre todo supo vivir diciendo: «siempre adelante». Esta fue la forma que Junípero encontró para vivir la alegría del Evangelio, para que no se le anestesiara el corazón. Fue siempre adelante, porque el Señor espera; siempre adelante, porque el hermano espera; siempre adelante, por todo lo que aún le quedaba por vivir; fue siempre adelante. Que, como él ayer, hoy nosotros podamos decir: «siempre adelante». Amén.

Sants del dia

29/03/2024Sant Eustasi, sant Marc de Síria, sant Sadurní.

Agenda – Pròxims esdeveniments

29 Mar
30 Mar
Vigília Pasqual
Catedral de Mallorca + Google Map
01 Abr
01 Abr
Missa al Puig de Maria (Pollença)
Puig de Maria (El Calvari – Pollença)
02 Abr
02 Abr
Diada de Crestatx (Sa Pobla)
Ermita de Crestatx (Sa Pobla)
02 Abr
Tercera Festa de Pasqua
Santuari de Bonany

Campanyes