Començam la Setmana Santa contemplant Jesús a la Creu i escoltant el reconeixement de la seva innocència per part d’un no creient, un centurió romà que ha seguit pas a pas la detenció, les tortures, la flagel·lació, les compareixences davant els tribunals (del Sanedrí, d’Herodes, de Pilat…) i enmig de la cridòria d’un poble exaltat que demana per a Jesús la pena de mort, la crucifixió, un poble que abans, feia ben poc, l’havia aclamat en la seva entrada a Jerusalem, justament allò que avui commemoram.

El relat que hem escoltat de la Passió i Mort de Jesús mostra la veritat indiscutible de la revelació que brolla de la Creu: «El centurió, després de veure lo que havia passat, en donava glòria a Déu i deia: “És veritat, aquest home era innocent».

Es tracta de la innocència, avui tant posada en qüestió que quasi fa empegueir. Ho tenim tant bo de fer emetre un judici espontani negatiu, la majoria de les vegades fals. Normalment un «prejudici». Moltes de les nostres converses, sobretot quan parlam d’altres persones i veim més els seus defectes que les virtuts, els atropellam amb els nostres judicis condemnatoris. Avui, domina un ambient on la presumpció d’innocència ja no hi té lloc, més bé mana des del primer moment l’afirmació de la culpabilitat, on la persona queda afectada de per vida. Així és d’injusta la nostra societat en les seves manifestacions personals i col·lectives, en la seva forma de comunicar-se quan ho fa a través de males interpretacions, i de noticies falses (fake news) o malintencionades per anar sempre contra algú. Això és del tot inhumà i injust.

Per això, als cristians, l’imperatiu de no jutjar, de no condemnar, ens ve de Jesús: «No judiqueu i no sereu judicats; no condemneu i no sereu condemnats; perdonau i sereu perdonats. Tal com mesureu sereu mesurats» (Lc 6,37-38) «¿Com és que veus la busca que hi ha a l’ull del teu germà i no te’n tems de la biga que hi ha en el teu» (v.41).

Ho hem llegit en el relat de la Passió: no s’ha reconegut la innocència de Jesús fins que, després de mort, un no creient ha obert els ulls a la fe i l’ha reconegut innocent. És el que tantes vegades no sabem fer. I això que és una qüestió de Drets Humans, compromís que compartim amb tants homes i dones de bona voluntat d’arreu del món. Fixem-nos en els articles 11 i 12 de la Declaració Universal dels Drets Humans:

·       Article 11.1. Tots els acusats d&#39un delicte tenen el dret que tothom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.

·       Article 12. Ningú no serà objecte d&#39intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d&#39atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

·       I, fixem-nos també en l’article 24.2 de la Constitució espanyola, on es diu que tothom té dret… a la presumpció d’innocència.

A Jesús, però, no se li ha reconegut aquesta innocència, com no se la reconeix a tantes persones a les qui la calumnia, la crítica destructiva i la difamació deixen per terra la seva dignitat, el seu bon nom, on la seva intimitat ha estat atropellada sense pietat. Més encara, de tot això se’n fa notícia, exposició al públic perquè sigui encara més gran l’atropell. No és aquesta la manera d’actuar de Déu respecte del pecador, del qui l’ha ofès fins a negar-lo. Jesús ho demostra perdonant al llarg de la seva vida i sobretot en les dures hores de la Passió durant les quals no se li ha reconegut la seva innocència.

Mirem tot el procés de la Passió, l’actitud de Jesús i la dels qui el rodegen o d’aquells i aquelles amb qui es troba. No se li presumeix la innocència, sinó d’entrada se’l prejutja, se l’ataca, se’l condemna… Ho té difícil, ja que la seva innocència s’enfronta:

·       amb la pretensió orgullosa dels deixebles de voler ser els més importants;

·       amb la detenció injusta a l’hort de Getsemaní per part dels grans sacerdots i els oficials de la guàrdia del temple;

·       amb la besada traïdora de Judes, un dels seus, un dels escollits;

·       amb la compareixença davant del gran sacerdot;

·       amb la triple negació de Pere, el qui mes tard seria la pedra fonamental de l’Església;

·       amb els qui el guardaven a la presó i se’n riuen, li tapen la cara, li peguen i l’injurien;

·       amb l’escarni públic davant Pilat i la violència dels assots;

·       amb el menyspreu d’Herodes i la seva tropa posant-li un vestit per riure’ns d’ell;

·       amb les falses acusacions dels testimonis;

·       amb posar al seu nivell un terrorista com Barrabàs;

·       amb les insídies dels qui li diuen «si és Fill de Déu que se salvi a ell mateix» (la innocència enfrontada amb la darrera temptació ja clavat a la creu);

·       la innocència enfrontada amb l’escarni, el menyspreu públic; amb els insults d’un criminal condemnat com ell;

·       la innocència enfrontada amb l’abandó de tothom i de Déu, quelcom inaudit, inconcebible per una persona innocent;

·       la innocència enfrontada amb la mort, una mort del tot injusta, però preparada amb tot detall i mala intenció per descartar aquell qui és l’home bo, l’home just.

Respecte de Jesús, per tant, no hi ha hagut presumpció d’innocència i se l’ha tractat com un malfactor des del primer moment. Tampoc a ell no se li ha reconegut la seva dignitat humana, com passa avui a tantes altres persones. O com el just «que no ha amagat la cara davant ofenses i escopinades, que no s’ha resistit ni s’ha fet enrere» (1ª lectura).

Jesús –obedient fins a la mort i una mort de creu– ha resistit fins el final, fidel a la voluntat del Pare, per això «Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom reconegui Ell és Senyor, a glòria de Déu Pare” (2ª lectura). Per això, contemplant Jesús, faig l’elogi de la innocència, perquè és la qui ens ha salvat, la qui ens ha mostrat el seu vertader rostre, el de l’amor de Déu que ens estima. És per aquest amor a la humanitat que Jesús ha abraçat la creu, la veritat més gran que ens ha portat a la vida, al goig de participar plenament de la Resurrecció.