Homilia en la solemnitat de Sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma.

Is 26,1-4. Obriu les portes i entrarà un poble just. Vós el guardau en pau, perquè confia en vós. 

Salm 126,1-2. Si el Senyor no guarda la ciutat, és inútil que vigilin els guardes.

He 13,1-2.5-6.14-16. No deixeu mai d’estimar-vos fraternalment ni d’acollir els forasters. Oferiguem a Déu, per Jesucrist, una acció de gràcies perpètua, fruit de llavis que alaben el seu nom.  

Lc 6,17-23a. Feliços vosaltres quan, per causa meva, la gent vos odiarà, vos esquivarà, vos ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia, alegreu-vos i feis festa, perquè la vostra recompensa es gran en el cel!

 

 

Fa un any, tal dia com avui, demanàvem i seguim demanant la intercessió de sant Sebastià en ple moment de pandèmia, molt atordits per l’avanç dels contagis i molt preocupats per la complicació que afectava individualment tantes persones i desestabilitzava importants aspectes de la nostra vida familiar i social, en les seves vessants de relació humana, sanitària, laboral i comercial, com també de desplegament econòmic, necessari per al normal exercici quotidià de la nostra convivència ciutadana, amb constants crides a la corresponsabilitat i a la prudència. Avui seguim pregant. 

 

Ens sentíem i seguim sentint-nos, com sant Sebastià, assetjats per una multiplicitat de «sagetes» que ens arriben al cos i a l’ànima, pretenent desestabilitzar el ritme de la nostra vida diària. No hi ha dia que no se’ns alerti del perill que suposa l’augment de nous contagis i les seves variants. També constantment se’ns adverteix que hem de ser molt responsables i s’apel·la tant al comportament personal com col·lectiu davant aquest fenomen nociu que no ens acaba de deixar. 

 

També fa un any, en la nostra pregària, -i no ho hem deixat de fer- ens fèiem ressò de les paraules amb les que tantes vegades s’havia invocat la intercessió de sant Sebastià com a protector contra la pesta. Dèiem que, com versa una de les moltes gloses que han aparegut, també nosaltres repetíem: «Senyor, Sant Sebastià, / vós que sou tan eficient, / i d’una pesta inclement / Palma un pic vàreu salvar, / tornau, que en aquest moment / vos tornam necessitar». La pregària és important i molt necessària, és com la respiració, i més si ve plena de Paraula de Déu i de l’esperit evangèlic, però hem de tenir present que ens exigeix a la vegada que col·laborem amb tot allò que estigui de la nostra mà i completi la invocació. Per això seguim pregant i ho seguirem fent com Església de Mallorca preocupada pel seu poble que pateix i es veu implicat a posar totes les mesures per evitar majors mals. 

 

És a aquest poble, a aquesta ciutat de Palma que celebra el seu patró, que volem comunicar-li una paraula d’ànim i d’esperança. No seriem fidels al que Déu ens diu insistentment en la seva paraula, amb l‘exemple dels sants i dels qui ens han precedit i han anat teixint la nostra civilització amb els valors de l’Evangeli. Ho avala el testimoni martirial recent de 22 agents de pastoral assassinats durant aquest any (13 sacerdots, 6 laics i laiques, 2 religioses i 1 religiós). Tanmateix, a pesar de tot i encara que avui no se’ns reconegui públicament de forma institucional, ens veim en l’obligació, per mandat de Jesús, de seguir oferint aquests valors evangèlics, això sí, enmig de múltiples ofertes que pretenen la seva desaparició. Són noves i encobertes formes de persecució que, anant contra els principis consensuats dels drets humans, volen excloure de l’àmbit ciutadà, familiar i educatiu tota expressió cristiana i fins i tot religiosa, en nom d’una suposada ideologia laïcista que pretén imposar un pensament únic. Ja no compta per aquesta forma de procedir totalment antidemocràtica el dret a la llibertat de consciència i en conseqüència el dret a la llibertat religiosa, drets que va defensar el jove sant Sebastià amb la seva objecció de consciència davant del poder imperial de Dioclecià i Maximià, ja el segle IV de la nostra era. Quan és detingut se l’acusa de manca de fidelitat a l’Imperi. Sebastià el va rebatre i va afirmar que sempre havia pregat a Déu per la salvació de Roma. Amb tot, comprovada la fermesa i la constància de la seva professió cristiana, ordenen la seva condemna a mort per mitjà del suplici de les fletxes. Conta una de les cròniques del màrtir que va ser traslladat pels companys a un indret apropiat, que va ser lligat nu a un tronc i assetjat per una gran quantitat de fletxes. Quan els cristians van a recollir-lo, pensant que havia mort, se n’adonen que encara és viu. Va ser curat amb afecte i prodigiosament es va restablir. Li suplicaven que abandonés Roma per salvar la vida i va preferir reptar públicament l’autoritat imperial per perseguir els cristians, i va proclamar solemnement la seva fe en Jesucrist. Aquest fet va fer que el detinguessin de nou i, uns diuen que va ser colpejat a garrotades fins a la mort i altres afirmen que va ser decapitat. 

 

Sigui d’una forma o d’altra, el martiri és la constant dels seguidors de Jesús, el camí quasi segur per aquells i aquelles que no han tingut por d’enfrontar-se amb els perseguidors, que no han callat i han proclamat públicament el dret a creure i a viure els valors proclamats a l’Evangeli, l’amor sense mesura, el perdó fins i tot als enemics, la dignitat de la persona humana i la igualtat d’uns i altres, homes i dones, davant Déu, la fraternitat universal, el cuidar la salut dels malalts i de tot allò que Déu ha creat amb els valors d’una ecologia integral, i, com no, l’opció preferencial pels més pobres (2,7 milions de joves en situació d’exclusió, resultat de la crisi econòmica provocada pel coronavirus que duplica la precarietat laboral a Espanya, i fins a 6 milions de persones en situació de pobresa severa, 2,5 milions més que l’any 2018 segons l’informe de Càritas publicat aquests dies). Afegim-hi, com a valor evangèlic, l’actitud solidària envers els immigrants i els refugiats (com se’ns ha proposat una vegada més a la segona lectura) i seguint aquelles indicacions del papa Francesc quan referint-se a ells parla d’acollir, protegir, promoure i integrar. La immigració irregular ha pujat un 16,5%, 1.604 arribades només a l’inici del 2022 i sumant un fort increment del 346% que entre d’altres llocs afecta les nostres Illes. Una vegada més ressonen les paraules de l’Èxode: «No explotis ni oprimeixis l‘immigrant, que també vosaltres vau ser immigrants al país d’Egipte» (Ex 20,20), però sobretot ressonen les paraules contundents de Jesús: «Era foraster i em vau acollir» (Mt 25,31). Jo em deman: i tots aquests valors evangèlics no tenim dret a proclamar-los i fer-los vida i proposar-los per a ser bons cristians i honrats ciutadans? Per què se’ns diu que callem, que no ho expliquem a classe, que en una societat laica això no interessa? Precisament perquè és laica, tot allò que és bo i digne hi ha de tenir cabuda. No convertiguem allò que és laic en laïcista, excloent l’aportació cristiana i ignorant l’Evangeli. 

 

Aquests valors evangèlics, que precisament per ser-ho són valors humans assumibles per qualsevol persona, deman al Senyor que donin fortalesa a aquesta ciutat (com ens ha dit el profeta Isaïes) una ciutat «fortificada amb muralles i baluards que la salven», les muralles i els baluards que ens protegeixen de tot mal, físic i moral.  Només hi falta que obriguem les portes de l’acollida, de la fraternitat, de la compassió, de la tendresa, en definitiva, les portes de la civilització de l’amor, on tots i totes ens sentiguem estimats i ben acompanyats per «guardar la fidelitat i mantenir ferm el nostre cor». Si és així, com també ho hem escoltat d’Isaïes, «entrarà un poble just», un poble que «Déu guarda en la seva pau i que confia sempre en ell, que és la roca eterna». Demanem-ho ara al Senyor en uns moments de silenci, pregant per la intercessió del nostre patró, Sant Sebastià.

Sants del dia

18/08/2022

Pàgina traduïda per Google

Agenda – Pròxims esdeveniments

Campanyes