Tornar al llistat

Un indescriptible misteri d’amor

Celebrant la Diada de la Catequesi i aprofundint en la festa de Jesucrist Rei, estam davant d’una forma ben original de «regnar». Ens fixam en Jesucrist: per què Rei de tot el món? Un títol aplicat a la seva persona i d’abast universal. La seva història no és una història al costat de tantes altres; és única i ho comprèn tot. La seva acció salvífica envaeix tots els racons de la creació, des dels éssers més perfectes fins a les partícules més ínfimes. Res no s’escapa de la seva presència, el seu regnat no té fi. Un Regne que reuneix en Jesucrist totes les qualitats possibles: veritat i vida, santedat i gràcia, justícia, amor i pau. Vet aquí l’estil, la novetat, el programa d’aquest «Rei» estrany que ha guanyat per a tots una nova i definitiva situació de vida plena i felicitat, no assegut en un tron de poder, sinó clavat a una creu, convertint-la en mitjà de salvació.

 

La contemplació de Jesucrist és la d’un rostre per a ser observat atentament des de la fe, rostre de Fill, rostre dolgut, rostre de Ressuscitat, tal com ens el descriu bellament sant Joan Pau II a la seva carta apostòlica en ocasió del nou mil·lenni, el que ja estam vivint. Ens introdueix en un misteri indescriptible d’amor, que és la clau per a entendre quina mena de «Rei» i quina mena de «Regne» es desvetlla i es dona a conèixer aquí. La nostra missió com a Església serà aquesta: la comunió amb Déu i entre nosaltres».

 

Per tant, a nosaltres ens toca verificar la presència d’aquest «Regne» del qual Jesús diu que «ja és entre nosaltres». Un tema clau per a la catequesi. Es tracta de descobrir-ne les llavors escampades arreu i projectar les nostres persones a cercar i fer el bé. La resposta la tenim a la paràbola del Judici Final, on se’ns demanarà comptes de la nostra trobada amb Jesús a través de la trobada diversificada amb els nostres germans, per pobres i petits que els vegem. Jesús s’identifica plenament amb cadascun d’ells i espera que en ells descobrim la seva presència. Més clar no ho pot dir.: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40).

 

Som convidats, idò, a tenir cura dels més fràgils de la terra. Així fem present aquesta nova manera de ser i d’existir de Jesús que anomenam «Regne de Déu». L’atenció personal envers tothom i amb preferència envers els més necessitats serà el seu programa «pastoral» que no podem eludir perquè també és el nostre. És imprescindible l’equilibri entre el nostre «fer» i el nostre «ser», ja que només d’aquest prové la identificació amb Crist que dona sentit i força a tot el compromís cristià i fa present ara i aquí el seu «regnat».