Tornar al llistat

Per un voluntariat social obert a la fraternitat humana

Els cristians tenim molts motius per entendre que el voluntariat social forma part de la nostra identitat en referència a la paraula i als gestos de Jesús, però sempre amb una dimensió oberta, universal que fonamenta el sentit de fraternitat. Gràcies als voluntaris i voluntàries, molts poden descobrir que hi ha algú que els estima. El papa Francesc, en la seva nova carta-encíclica, ens diu que «anhela que en aquesta època que ens toca de viure, reconeixent la dignitat de cada persona humana, puguem fer renéixer entre tots un desig mundial de germanor» (FT 8). El voluntariat social obert a la fraternitat humana aposta per veure la realitat des del pobre, des dels seus mateixos límits socials, allà on es viu la situació dramàtica que s'ha de canviar, com Joan Baptista preparant l’arribada del Messies, proposava fer-li fàcil el seu pas enmig de tants deserts, com els d’avui.

 

Els camins del voluntariat social comencen per l'experiència de veure amb els genolls a terra la persona humana a qui se li ha de rentar els peus, com ho fa Jesús. Al voluntariat social se l'ha definit com l'aprenentatge de ciutadà i de deixeble, com un servei gratuït, desinteressat i permanent imperat per la caritat, en el sentit que és l’amor en la seva més autèntica expressió, l’amor amb que Déu ens estima i Jesús ens mostra amb la seva entrega.  Per a arribar a les diferents formes de voluntariat que actuen en una multiplicitat de serveis i obres, l’Església veu la caritat com a ànima i suport de la solidaritat. D’aquesta manera, tota acció caritativa manifesta la unió amb Crist que «no ha vingut a ser servit sinó a servir» (Mc 10,45). La caritat encoratja i sosté una activa solidaritat, una caritat així, exercitada per persones individuals, integrades solidàriament en grups i comunitats, és i serà sempre necessària.

 

Qualsevol voluntari o voluntària social sap bé que l’opció per l’Evangeli en el seguiment de Jesús fa encara més radical aquesta visió per la dimensió transcendent de la fe, la qual projecta el creient cap a les dimensions de Déu, que és Amor sense límit. El testimoni del cristià que romp amb l’individualisme i crea fraternitat fa més creïble l’Església en quan és tot el cos social el que rep el resultat de la seva acció solidària. Per això, entorn a la Diada internacional del Voluntariat, hem de fer l’elogi de tantes persones que han pres aquesta decisió dins la nostra Església de Mallorca. Un elogi que convertim en el més sincer recolzament i agraïment.