Tornar al llistat

Ja és entre nosaltres i encara hi ha qui no el coneix!

Sol ésser freqüent comentar entre nosaltres que encara són molts els qui reben el baptisme, però més pocs els qui són iniciats en la vida cristiana. Un compte de resultats difícil d’analitzar, però que en principi no proporciona molta alegria. Això té alguna cosa que veure amb l’afirmació del Precursor de Jesús quan diu que entre nosaltres ja n’hi ha un que no coneixem, o potser no coneixem prou com perquè la nostra vida quedi  transformada per ell. La iniciació cristiana té com a objectiu l’encontre amb Crist; però no ha de ser un encontre casual, forçat, edulcorat o condicionat per la pressió social. El vertader encontre amb Crist abasta tota la persona, dona un nou horitzó a la vida i una dimensió plena, definitiva.

 

Per conèixer més i millor «el qui és entre nosaltres i no coneixem», és necessari verificar com és el nostre encontre amb ell –amb Crist– i comptar amb la vida de fraternitat –amb l’Església– com a elements fonamentals per a ser cristià i viure com a tal. No obstant això, som conscients que el seguiment de Jesús es constantment posat a prova. Són molts els «reptes» que plantegen nous problemes als quals cal respondre des de la fe: la crisi sanitària, social i econòmica global, les migracions en augment i la pobresa, fam i violència de les quals se’n fuig desesperadament, la violència domèstica i al carrer, l’ús de les noves tecnologies i l’experiència de la mobilitat. Nous reptes als quals s’hi afegeix la situació de les nostres Esglésies, amb les seves ombres i llums, sovint afectades per un enfosquiment de l’esperança i un afebliment de la vertadera alegria.

 

A l’arrel de la pèrdua d’esperança i de la joia que ve de l’Evangeli, hi trobam sovint l’intent de fer prevaler una antropologia sense Déu i sense Crist. Com es pot veure, ja ho deia sant Joan Pau II, la nostra cultura es veu afectada per una apostasia silenciosa per part dels qui viuen com si Déu no existís. La manca d’una iniciació cristiana seriosa, l’allunyament de la comunitat i de la pràctica sagramental i evangèlica, influeixen negativament en les raons profundes que poden donar sentit a la vida i fan inviable el coneixement i la relació amb Crist.

 

Quina proposta feim a les generacions d’avui i quina espiritualitat oferim que ajudin a recuperar l’esperança? Què fer per a ajudar a obrir els cors a la confiança i a les dimensions del Déu-Amor, com a forca interior que dugui a reiniciar un procés de fe amb alegria? Com conèixer més i més aquest «Jesús que ve» per estar entre nosaltres?