Tornar al llistat

Som terra sagrada, Déu ens posseeix!

Néixer. Obrir els ulls a la llum, a la vida. Quina meravella! La nostra persona, petita, feble, ja és un projecte de futur, un signe d’esperança. Es neix en una casa, però ens és regalada una família. Es neix en un poble, però ens són donats una comunitat humana, uns vesins, uns amics, un entorn humà necessari per desenvolupar-se i esdevenir un membre viu de la societat, una persona adulta. Néixer, idò és l’inici, la porta per la qual s’entra a la vida. Una vegada introduïts, convé no perdre mai de vista la trajectòria ni abandonar el camí començat. Es tracta de ser-hi fidels.

 

Els qui descobreixen que Jesús és important i estimen entranyablement la vida saben que aquesta és un do de Déu i també saben que poden rebre una vida nova que els capacitarà molt més i podran entrar a formar part d’una família més ampla i extensa que els farà descobrir que l’amor és universal i no té límits, que Déu és amor. Aquesta família més ampla és l’Església, de la qual formam part tots els batiats. En rebre el baptisme som incorporats a aquesta comunitat, família de famílies, i a la seva missió de viure i donar a conèixer Jesús i l’Evangeli. Per això, la vida cristiana és un procés que dura tota la vida.

 

Som terra sagrada, terra habitada per Déu. Hem nascut de Déu i la nostra vida, pel baptisme, ha quedat unida i configurada a ell. D’aquí prové la nostra màxima dignitat, la de ser fills de Déu, a qui -per la paraula de Jesús- podem anomenar amb tota confiança «Pare!». Des del nostre baptisme i a la llum del de Jesús, podem entendre els aspectes claus de la nostra vocació cristiana enmig del món en els mateixos termes d’identitat i de missió. El seu encàrrec segueix sempre actual: «Anau a tots els pobles i feis-los deixebles meus, batiant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat» (Mt 28,19-20).

 

La identitat de Jesús s’entén des de la seva intimitat filial amb el Pare i de la qual neix la seva experiència de fraternitat, és a dir, ser-per-als-altres. La predicació del Regne de Déu és una sintonia entre aquestes dues realitats fonamentals. Així, la nostra identitat de batiats es realitza entre un ser-per-a-Déu i un ser-per-als-altres, una vocació a irradiar l’amor de Déu mitjançant el seguiment de Jesús i la transmissió de la seva mateixa experiència filial i fraternal. Aquest és el valor més preuat, la predilecció que ens fa testimonis del Ressuscitat per anar construint dia a dia una humanitat de germans.