Tornar al llistat

Esperar a temps i a fora temps

Més enllà de les diferències entre les confessions cristianes i també entre les religions, hi ha la consciència de ser una mateixa humanitat i un únic cos social religiós, on la fe en Déu ens ha de mantenir units i ha de ser el fonament de la germanor i del sentit filial dels qui professam la fe en un mateix Pare, el Déu Creador, font de tot amor i misericòrdia. Hi ha un fet, expressió d’aquest amor per als creients des del qual hem de partir, que és l’acció humanitària. En aquest sentit, el missatge de la comunitat ecumènica de Taizé diu que «la humanitat avança gràcies a la multitud d’homes i dones que s’entreguen sense calcular, fins i tot en aquests temps de convulsions i incerteses».

 

A punt de la Setmana de Pregària per la Unitat dels cristians, pot anar bé conèixer els punts de reflexió que ens ofereix la Carta de Taizé 2021. Primer, demana «estar atents als signes d’esperança», a partir dels quals «són necessàries decisions polítiques valentes, però la solidaritat i l’amistat social que cadascú podem viure són igualment indispensables. Molts estan disposats a posar-se al servei d’altres. La seva generositat ens recorda que l’ajuda mútua obre un camí de futur». De la mateixa manera, són molts els joves que inverteixen les seves energies per salvaguardar la nostra casa comuna, que és el planeta. «Pels qui son creients, la terra és un do que Déu ens confia perquè cuidem d’ella». I, pensem, «qui tindrà l’audàcia de ser artesà de justícia i de pau, més enllà de les divisions que soscaven les nostres societats?»

 

Tinguem aquesta convicció enmig del que vivim: «Sí, enmig de les difícils realitats del període actual, és possible percebre, inclús a vegades per esperar contra tota esperança. Per això, reunim-nos amb aquelles i aquells que han fet opcions de vida diferents, amb cristians d’altres confessions, amb creients d’altres religions, amb persones agnòstiques o atees que també estan compromeses amb la fraternitat i el compartir». Diu a més, que «l’alegria es renova quan vivim la fraternitat, quan ens apropam als més desproveïts... Les circumstàncies de la vida poden fer-nos a tots més vulnerables”. Ens demana passar de la competició a la col·laboració, participant en associacions que promouen la cooperació i la solidaritat.

 

Enmig d’aquesta realitat, sorgeix la pregunta: «Què vol dir creure en Déu? Com actua en les nostres vides?» La resposta és que no podem reduir Déu als nostres conceptes, som cercadors assedegats d’amor i de veritat, pelegrins de confiança i podem caminar junts. «La fe és una confiança molt senzilla en Déu». Creure -diu- és «confiar en una presència que no s’imposa mai, que podem acollir en tot moment, en el silenci, com una respiració». Som convidats a discernir un nou horitzó deixant-nos il·luminar per Jesús i l’Evangeli. «Sabrem discernir aquest nou horitzó més enllà de la violència humana, més enllà dels desastres mediambientals i de les malalties?» L’opció és canviar la nostra mirada, renovada per la resurrecció de Crist, pel qual reconeixem més clarament la dignitat de cada ésser humà i la bellesa de la creació, d’on neixen l’esperança, l’alegria serena i el valor d’assumir les responsabilitats que Déu ens confia sobre la terra.